Formigó prefabricat, el segell del nostre món
12 novembre 2008
¿Va arribar l'hora de l'enlairament?
En plena crisi tot apunta que la venda d'estructures prefabricades no es veurà massa afectada pel descens de l'activitat
El nostre país comparteix amb altres països mediterranis, calorosos i assolellats, com Grècia, Itàlia, Marroc o França-a la zona sud-la predominança de la fàbrica (com es denomina en termes tècnics a la ceràmica), un material barat i utilitzat des de fa molt de temps per la seva forma de cocció per calor.
Al nord d'Europa, la fàbrica ha estat una alternativa impossible a causa dels problemes d'humitat i al cicle gel-desgel, que trenca la ceràmica. El formigó tampoc resultava ser un bon material, a causa de les intenses pluges, així que l'arribada del formigó prefabricat, allà pels anys 50, va constituir una solució molt pràctica, que permetia construir amb independència de la climatologia.
Als Estats Units, d'altra banda, sempre s'ha construït en acer, per la mateixa raó que nosaltres construïm amb formigó in situ, el seu baixíssim cost, de manera que a Amèrica del Nord (com passa també a Sud-amèrica, on ni tan sols existeix tradició de construcció en formigó in situ) el prefabricat no aconsegueix obrir-se pas. Al Japó, en canvi, si anys enrere la fusta constituïa un dels materials més utilitzats, avui, el minimalisme ha fet que es construeixi en formigó.
Però quins són, aquí i ara, les perspectives del sector del prefabricat de formigó? En plena crisi de la construcció, tot apunta que la venda d'estructures prefabricades no es veurà massa afectada pel descens de l'activitat ja que el gruix de la producció d'aquest material es ven al sector públic, que seguirà construint. És, a més, un moment d'oportunitat per al sector del prefabricat, que si sap jugar bé les seves fitxes, proposant solucions innovadores, és a dir, que funcionin i siguin rendibles, pot entrar en una roda de demanda que permeti reduir costos i baixar preus a curt termini. D'aquesta manera s'abonaria el terreny perquè quan es torni a construir s'intenti entrar en el sector residencial privat. I és que en temps de crisi, que s'arrisca amb una estratègia d'acció, innovació i implantació, avançarà llocs en la línia de sortida i es trobarà millor posicionat per competir quan el motor del complex engranatge de l'activitat econòmica torni a posar-se en marxa.
Una història carregada de dificultats
Per parlar dels inicis dels prefabricats de formigó hem de remuntar un segle enrere, quan les peces es fabricaven a peu d'obra o, com ens explica el secretari general de Andeca, Julián Martín de Eugenio, "en tallers de prefabricació, o en petites instal·lacions fabrils molt poc tecnificades. "
Avui, els tallers a peu d'obra continuen existint, però lligats a certs elements de complex transport, i pel que fa a les fàbriques, el nostre interlocutor comenta que aquestes "han experimentat un gran desenvolupament, no només en la quantitat de productes que ofereixen al mercat, sinó també, en els processos de control de qualitat, fins a arribar als nivells actuals de gran fiabilitat. "Tot i que avui" la indústria espanyola-prossegueix el nostre interlocutor-és una de les punteres en el món, atès que els fabricants han anat incorporant la maquinària i tecnologies més actuals, hi ha algunes diferències amb països del nostre entorn basades, fonamentalment, en la climatologia ia la 'cultura' de construcció. En països més freds, només és possible construir durant una sèrie de mesos, de manera que les solucions prefabricades de qualitat són les que permeten resoldre les necessitats de la construcció. A Espanya generalment es pot construir durant tot l'any, sent altres els avantatges que els prefabricats ofereixen ", conclou De Eugenio.
El prefabricat de formigó: l'opció de futur
Entre formigons
No es va tractar d'una innovació qualsevol. La possibilitat de transportar el formigó una vegada fraguat constituir la solució als problemes i limitacions que suposava un ús lligat a la seva realització en obra. Les condicions climatològiques van deixar de ser un condicionant en la seva posada en obra, els motlles es podien col·locar a la posició més còmoda per l'abocament, i el control sobre la matèria primera permetia noves formes de curat. La fabricació prèvia permetre també disminuir els terminis d'execució i l'abaratiment del procés. Nascut en el si de l'enginyeria, de la tecnologia constructiva dels ponts, aviat va trobar utilitat en l'edificació, aportant solucions als grades obertures (buits en murs). Però, quins avantatges té el formigó prefabricat enfront del formigó armat? En primer lloc, el formigó prefabricat, que podem definir com el material produït per la indústria en forma d'elements acabats, per la seva forma de producció presenta un increment de les magnituds de totes les característiques físiques del formigó armat: resistència, tant mecànica com a la corrosió, adherència o acabat de la superfície, per posar només alguns exemples. A la millora de les propietats resistents, l'acabat i la fiabilitat, es va unir una nova tecnologia; arribava el pretensat i, amb ell, se superava la limitació del formigó armat, la figuració. Va ser llavors quan es va obrir la porta a l'entrada de nous materials, com formigons i acers d'alta resistència. A més, el formigó prefabricat en peces lineals pretensades elevaria els rangs de longituds del formigó armat, permetent naus de bigues amb unes llums fins llavors només possibles en acer. Un altre dels condicionants del formigó prefabricat és la seva discontinuïtat, que va ser superada per la incorporació d'una nova tècnica, el postensat com a sistema d'unió.
En qualsevol cas, la història del formigó prefabricat és, sens dubte, una història d'innovació. No obstant això, molts professionals del món de l'enginyeria i, sobretot, de l'arquitectura, critiquen que la tècnica de la prefabricació ha perdut el potencial renovador amb què va néixer i addueixen que la indústria ha buscat un sistema mecano, reduint l'oferta a unes poques peces que fan que avui s'associï prefabricació amb dissenys simples. A més, l'associació d'idees encara juga en contra dels prefabricats de formigó, que van irrompre a Espanya en els anys 60 i la presència anava lligada a una baixa qualitat.
A la pràctica, i deixant al marge el debat de la innovació, per als partidaris de la construcció prefabricada un dels ingredients més importants que aquesta aporta és eliminar l'element 'incertesa', tradicionalment associat al formigó armat, en entrar en escena variables pròpies de la fabricació industrial com són el control de qualitat i la precisió del producte final, la construcció en sec simplifica el procés i, a més, redueix la necessitat d'especialistes en obra.
La veritat és que ara per ara en l'obra residencial es construeix de forma tradicional i, encara que des del punt de vista tècnic està tot resolt per adoptar el prefabricat, en matèria de costos, en molts casos no resulta tan competitiu com els elements tradicionals; l'abaratiment només arribarà de la mà de la massificació, de la repetició. No obstant això, el vent bufa a favor del prefabricat tenint en compte que la mà d'obra és cada vegada més cara, així com les mesures de seguretat, a l'alça en exigència i rigor. En aquest sentit l'arquitecte i professor de Construcció de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, José María González Barroso, ha reiterat en diverses declaracions que "avui en dia el model de la construcció convencional mostra clars símptomes d'obsolescència" i afirma amb contundència que "la construcció convencional no pot afrontar la creixent demanda de qualitat en la construcció i l'adequació tècnica i productiva que requereix, a causa de les possibilitats que ofereix el sector actual. És per això necessària una major industrialització dels processos constructius per la via de la racionalització, mecanització i automatització dels sistemes i tècniques constructives. No obstant això, la construcció industrialitzada no és una realitat perfectament acabada, ja que, la reducció de temps i costos d'execució en l'obra, i la millor qualitat de la construcció no són sempre reals. Les tècniques i sistemes industrialitzats són molt diversos i encara cal perfeccionar-los i posar-los a punt, per poder donar una major credibilitat material a aquest model constructiu ".
Repensar la construcció implica necessàriament introduir un element en el tauler de joc: les exigències mediambientals. Sobre això González afirma que "és necessari que la construcció industrialitzada sigui més ambientalment sostenible que la convencional, d'una altra manera no seria cap alternativa de futur. Caldrà tenir en compte l'eficiència en l'ús de recursos materials, les possibilitats de reciclatge i la reducció de residus produïts en l'obra ". Al fil d'aquest extrem D'Eugenio manifesta que "en el sector avui fem servir productes naturals, millorats en les seves prestacions, i perfectament reciclables; diferents estudis independents posen de manifest l'estalvi energètic que suposa la construcció amb prefabricats de formigó".
El material ofereix al mercat altes resistències que permeten reduir notablement les seccions resistents, millorar la durabilitat i escometre objectius estructurals singulars
Aquí van alguns exemples que donen fe del llarg recorregut del formigó prefabricat, que obre les portes, amb les seves possibilitats infinites, a fer realitat qualsevol forma, textura, acabat i prestació imaginables. Al grau de qualitat dels materials s'uneix la sofisticació de les tècniques que envolten el món del prefabricat, com el mesurament i el calibratge de peces amb raig làser per obtenir la mida exacta. El material en si ofereix al mercat altes resistències que permeten reduir notablement les seccions resistents, millorar la durabilitat i escometre objectius estructurals singulars. La indústria ha desenvolupat encofrats modulars per atorgar facilitat de maneig, ràpida recuperació del material, mesures especials i múltiples accessoris que permetin estanquitat i acabats millorats. Avui és possible aconseguir acabats òptims gràcies als encofrats un sol ús, habitualment de materials econòmics com el polietilè expandit, o encofrats refinats, bé llisos o texturats.
La prefabricació ofereix productes singulars com el formigó translúcid, un veritable contrapunt a l'opacitat clàssica d'aquest material, que permet el pas d'un cert grau de llum d'una cara del formigó a l'altra mitjançant la incorporació de fibres òptiques ordenades perpendicularment. Un altre exemple de nous desenvolupaments és el formigó lleuger i aïllant. Aquest presenta una reducció del pes específic del 20 al 60 per cent, aconseguida per mitjà d'àrids lleugers i per oclusió d'aire en la massa, cosa que, al seu torn, redueix la conductivitat tèrmica i confereix al formigó propietats aïllants.
