Balanç de l'agricultura espanyola el 2008: una tendència preocupant

Amb aquesta referència, i tot i reconèixer l'impacte global tan favorable que ha tingut en el nostre cas la política agrària comuna, cal qüestionar molt seriosament el seu contingut actual i les perspectives de continuïtat a mitjà termini. Els mínims canvis introduïts pel 'revisió mèdica' el 2008 no haurien de trucar a engany: abans de 2013 s'obrirà un nou període de reforma de la PAC, que inevitablement ha de tenir un calat equivalent a les reformes de 1992 i 2003. En realitat estaríem en temps de pròrroga d'un model de política agrària que ja no és sostenible.

A jutjar per les dades de l'informe oficial de la renda agrària el 2008 que elabora el Marm, la producció agrària es va reduir en quantitat, tant en les produccions vegetals com animals, encara que no en valor (van créixer el 2,5% i el 2, 4%, respectivament). De nou, la pujada dels 'preus bàsics' (que inclou les subvencions als productes) permet emmascarar un estancament productiu que dura ja una dècada, més acusat en les produccions animals que en les vegetals. Una observació per productes mostra que, excepte en oli d'oliva (augmentar un 15,1%) i vi i most (tot just va créixer un 1,2%), totes les principals produccions vegetals (cereals, hortalisses, fruites, plantes industrials .. .) han retrocedit en quantitat, sent destacable l'augment dels preus de plantes farratgeres (un 32,7%), vi i most (12,7%) i fruites (10,3%) per al manteniment del valor total de les produccions vegetals.

Pel que fa a les produccions animals, cal assenyalar el lleu augment de la producció de boví (un 3,4%) i porcí (un 7% en valor a causa gairebé íntegrament als preus) i la notable caiguda de l'oví i cabrum (amb un -18% en quantitat i un 13,2% en valor -, insuficientment compensat pels preus). Així mateix, en productes animals la producció no va variar, tot i que els preus de la llet van conèixer una inusual pujada (un 8,2% en preus i valor).

La relació dels preus percebuts-preus pagats confirmar la seva tendència permanentment desfavorable. Així, els preus percebuts van créixer només un 2,9%, davant d'una forta pujada dels preus pagats (un 17,6%) i un augment moderat dels salaris agraris (un 5,1%, més a causa dels salaris d'els treballadors fixos que als eventuals). Aquest comportament segueix coincidint amb el dels preus al consum d'aliments, l'augment va ser d'un 5,9% l'any passat, molt per sobre de l'índex general de l'IPC (el 4,1%). Per tant, la remuneració via mercat de l'activitat agrària ha continuat sent, amb caràcter general, insuficient.

Finalment, les subvencions van tornar a pujar per segon any consecutiu (un 7,7%), en particular les anomenades 'altres subvencions' no lligades als productes (pagament únic, agroambientals, etc.) Que van créixer un 8,6% i representen ja el 81% de les subvencions totals. Certament, està finalitzant un període de canvi en la composició de les ajudes, en detriment de les 'subvencions als productes' que tot just van créixer un 4%. En tot cas, el resultat és un augment en el nivell del suport agrari, que en termes de la seva participació en la renda va arribar el 31,6%, de manera que ha augmentat la dependència de la nostra agricultura respecte a la PAC.

Un cop finalitzat el 'revisió mèdica' de la PAC s'ha posat de manifest que els seus resultats constitueixen una reforma de mínims, de manera que les grans qüestions pendents de resposta han quedat ajornades. I, no obstant això, l'escenari que s'ha configurat condueix pas a pas a la pràctica desaparició d'una PAC per sectors (amb una OCM única), contràriament al que havia existit històricament. Efectivament, del 'revisió mèdica' es deriva la decisió de completar el desacoblament de les ajudes, amb algunes excepcions menors (vaques alletants, oví i cabrum), portant a tots els sectors al sistema de pagament únic indiferenciat.).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).).). Estan per veure els efectes sectorials finals sobre les produccions d'aquesta transformació de les "ajudes directes" a "pagaments únics desacoblats".. Mentrestant, les grans qüestions que s'han anat suscitant amb cada reforma segueixen pendents. Entre elles mereix una especial menció la pèrdua de "funcionalitat i legitimitat" dels nous pagaments. Breument, per a què i per què es concedeixen ara les ajudes? En aquests mesos s'han anat fent públics, per fi, els noms dels principals perceptors d'ajuts per països, quedant en evidència que, com a Espanya, es tracta majoritàriament d'entitats societàries i algunes grans fortunes (reben desenes de milions d'euros per any: el 10% dels beneficiaris reté el 61% dels ajuts). Davant d'això, l'augment previst en la "modulació obligatòria" resulta gairebé simbòlic.

Una PAC, novament reformada abans de 2013, haurà de canviar netament i previsiblement reduir la seva atenció financera actual als principals beneficiaris per país. Prenent com a exemple tres sectors en què s'està aplicant la nova PAC, l'olivar, el cotó i el tabac, observem que en tots ells està en qüestió la continuïtat del nivell actual dels ajuts. Bé perquè aquest no pot mantenir a mig termini amb una superfície que s'ha incrementat en més d'un 50% (cas de l'oliverar), bé perquè el nou sistema de suport "desconnectat" de la producció posa en dubte el propi manteniment dels cultius (cas del cotó i del tabac).

En qualsevol cas, sense voluntat política per elevar el sostre pressupostari de la Unió (es planteja, com a opció més favorable, congelar el nivell actual de despesa), la construcció de la nova Europa ampliada només pot finançar-se amb menys PAC o menys Política de Cohesió , ja que sumades suposen el 75% del pressupost comunitari. Davant aquest dilema, amb una PAC tan deslegitimada, l'opció a favor d'enfortir la cohesió econòmica i social europea sembla evident. Per tant, cal preparar-se per una desaparició parcial de la PAC actual, perquè ja no és viable tractar de mantenir el statu quo del passat com a principal estratègia política agrària de futur, tal com vénen defensant davant Brussel el Govern central i els governs autonòmics.

Caldria plantejar-se ja què fer amb la nostra agricultura, prenent com a referència un nou escenari probable de reducció significativa i inevitable del nivell de suport provinent de la PAC als sectors productius. Referent a això, es pot pensar si ja esigualmente sostenible el discurs sindical de defensa a ultrança d'una PAC que ha canviat profundament de naturalesa i cada vegada presta menys atenció als sectors. S'imposa la definició de nous objectius i prioritats, i entre ells caldria posar en primer pla la defensa de la continuïtat dels 'professionals de l'agricultura' (agricultors o jornalers) dels quals depèn significativament el manteniment del medi rural.

Com ja ve passant en els últims anys, el 2008 ha consolidat la tendència a perdre població activa que ha caracteritzat el sector agrari espanyol en l'última dècada. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la població ocupada (dades mitjanes) en el sector agrari en acabar el 4t trimestre de 2008 era de 818.900 persones.

Així mateix, el nombre d'ocupats en el sector agrari durant el 2008 va descendir com a mitjana un 11,51% respecte a la mitjana del 2007, fet que suposa una reducció de 292 treballadors agrícoles i ramaders cada dia. En els últims deu anys el sector agrari ha perdut al voltant de 230.000 ocupats. En aquesta última dècada, cada any s'han registrat descensos, excepte 2001 (amb un creixement del 1,6%) i 2005.

Les dades de l'EPA de 2008 passaran a la història perquè, per primera vegada, la mitjana de la població ocupada en el sector agrari baixa de 900.000 persones i passa a representar una mica més del 4% del total d'ocupats a Espanya (fa tan sols una dècada el percentatge s'elevava al 7,14%). No obstant això, no es pot oblidar que si bé els ocupats agraris són menys d'un milió, la població rural (la que viu en municipis de menys de 10.000 habitants) suposa al voltant del 40% de la població total i que la pèrdua d'ocupats en el sector agrari reverteix negativament en el desenvolupament econòmic i social d'aquests pobles, que s'estenen per pràcticament el 80% del territori nacional.

Per comunitats autònomes cal destacar que en termes absoluts gran part dels ocupats en el sector primari estan a Andalusia (27% del total), Galícia (11%) i Castella i Lleó (10%). No obstant això, en termes relatius les regions que tenen un major percentatge d'ocupats en el sector primari, respecte al total són Extremadura (10,6%), Múrcia (9,3%) i Galícia (7,8%). Pel que fa al perfil dels ocupats agraris cal destacar que en les dades de l'EPA de l'any 2008 es pot comprovar la baixa proporció de joves i de dones al capdavant de les explotacions agràries.

Malgrat la situació de crisi que va travessar el sector l'any 2008, les vendes de maquinària agrícola es van incrementar en un 0,9% respecte al'any anterior, ja que es van vendre un total de 37.475 unitats, segons les dades del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí (MARM). Canàries va ser la regió que més va incrementar la venda de maquinària, seguida de Balears i Astúries. En sentit contrari, on més van caure les vendes va ser a Andalusia i Cantàbria.

Per tipus de màquina, les vendes de tractors el 2008 van caure un 8,36%, fins a les 15.799 unitats, respecte a l'any anterior, mentre que es van mantenir les de motocultors a 525 unitats. Per la seva banda, la venda de maquinària arrossegada o suspesa que serveix per a la preparació i treball del sòl, per sembra i plantació, equips de tractaments, aportació de fertilitzants i aigua es va incrementar un 11,38%, fins a les 11.993 unitats, i la de remolcs ho va fer en un 0,89%, fins a les 7.637 unitats. La comercialització de maquinària automotriu (de recaptació, equips de càrrega, camions agrícoles, etc) va pujar un 8,71%, fins a les 1.198 unitats, i en l'apartat d'altres màquines es va registrar un augment del 145,19%, fins a les 662 unitats . Per comunitats autònomes, el nombre d'unitats venudes de maquinària agrícola durant el 2008 va baixar especialment a Andalusia (-21,65%), encara que aquesta regió segueix sent on més maquinària es va comprar (6.388 unitats).

Accidents laborals: Nou descens en el nombre d'accidentats

Continuant amb la tendència d'anys anteriors, durant el 2008 es va registrar un total de 33.367 accidents amb baixa laboral en el sector agrari, segons les dades del Ministeri de Treball i Afers Socials, que inclouen també els corresponents al sector pesquer, la caça i la silvicultura . Comparant aquesta xifra amb la de l'any precedent s'observa una caiguda del 3,2% (1.108 accidentats menys). De la xifra total, 30.082 baixes van ser de ramaders, agricultors o treballadors del sector de silvicultura. La resta van ser accidents de treballadors del mar i del sector de l'aqüicultura.

Dels accidents totals, la major part van ser lleus. El nombre d'accidents mortals va ascendir a 74, un 5,6% menys que l'any precedent. Entre les causes principals dels accidents en el sector agrari el 2008 destaquen els xocs contra objectes immòbils i els traumes físics o psíquics.