Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a Anaip, en grave desacuerdo con el Gobierno por la Ley de Residuos

L'Associació Espanyola d'Industrials de Plàstics (Anaip) creu que la normativa “deixarà al carrer a 6.000 persones”

Anaip, en greu desacord amb el Govern per la Llei de Residus

Ricard Arís27/07/2011

27 de juliol de 2011

L'associació va reunir als periodistes del sector a la seva seu de Madrid per mostrar el seu desacord amb l'actual situació, en la qual, segons Anaip, “tancaran diversos centenars de petites empreses fabricadores de borses i portarà a l'atur a més de 6.000 persones”. Per la seva banda, aposten per una estratègia “més lògica” com és la de permetre “menys abocadors i més valorització”.

En Anaip no estan contents amb la nova Llei de Residus, aprovada pel Parlament i el Senat, això és clar. Enrique Gallego, director general de l'associació, va lamentar en roda de premsa que el Govern no ha col·laborat tot el que el sector esperava. “Mai es va arribar a crear una Comissió de Treball – va protestar Gallego – amb tots els actors d'aquest mercat presents, com els responsables del Ministeri de Medi ambient van prometre fa tres anys, que analitzarien en profunditat les diferents alternatives a la bossa de plàstic, per després recolzar a la millor opció des del punt de vista mediambiental”.

Referent a això, des d'Anaip també s'ha apuntat que “si ho hagués fet, aquest organisme s'hauria adonat que la bossa de plàstic actual és la millor opció entre tots els tipus de borses”. I per justificar aquesta afirmació citen informes de l'Agència de Medi ambient del Regne Unit. Segons Enrique Gallego, l'opció a prendre hauria d'haver estat la de potenciar la valorització energètica, impulsar el reciclat. També es va preguntar amb certa amargor “para quina ha servit estar pagant a Ecoembes la taxa de punt verd als envasos més elevada de tots els materials, com ha pagat la borsa (473 euros/t en 2011), si finalment va a venir una prohibició?”.

Enrique Gallego, explicant als periodistes a la seu d'Anaip la problemàtica de la Llei de Residus.

Gallego també es va preguntar per què el Govern “està potenciant l'ús d'una borsa (reutilitzable de teixit de PP) que s'importa íntegrament de Xina i altres països asiàtics i que és de pitjor comportament mediambiental –va opinar– que la que es prohibeix“. També va sol·licitar una reunió per a “una immediata rectificació a aquesta regulació que tant dany econòmic va a causar-los”.

El futur del sector de la bossa de plàstic

Anaipy Afilpla (l'Associació Espanyola de Fabricants de Film i Borses) estimen que a Espanya hi ha 350 empreses dedicades a la fabricació i comercialització de borses que donen ocupació a 11.000 treballadors. D'aquestes, 3 d'elles proporcionen una ocupació a 150 persones, 20 a entre 40 i 120 persones i 327 empreses, a entre 1 i 40 treballadors. Per comunitats autònomes, Andalusia, Aragó, Galícia, Murcia, Navarra i València són les que concentren el sector de les borses plàstic. Segons els càlculs d'Anaip, ja s'han tancat diverses empreses relacionades amb el sector, a més de tancaments de línies de producció i ajustos de plantilles. “Però aquesta situació –pronostiquen– és només un avís del que vindrà”.

Fent un exercici de previsió a cinc anys, en l'associació creuen que en un lustre es produirà una caiguda del 60% en el nombre d'unitats consumides, la qual cosa, segons asseguren “portarà amb si gran nombre de tancaments patronals i ajustos de plantilles, amb la pèrdua d'uns 6.000 llocs de treball sobre els treballadors censats en 2007”. Tot això és justificat amb la següent taula.

Evolució del consum de bosses de plàstic d'un sol ús a Espanya (incloses biodegradables)

Anys Milions d'unitats % caida sobre any Nombre

consumides benvolgudes anterior benvolguda de treballadors

2007 13.500 n.d. 11.000

2010 10.430 - 25,9%

2011 9.730 - 6,7%

2012 9.030 - 7,2%

2013 8.330 - 7,6%

2014 7.630 - 8,4%

2015 7.000 - 8,3%

2016 6.400 - 8,6%

2017 5.800 - 9,4%

2018 4.000 -12,6% 4.900

La bossa de plàstic en la Unió Europea

Enrique Gallego també va comparar la situació d'Espanya amb la dels nostres veïns europeus, explicant que “amb excepció d'Itàlia, a cap altre país de la Unió Europea s'ha anat tan lluny com a Espanya a l'hora de legislar contra les bosses de plàstic”. Va destacar també que això, en la seva opinió era contradictori, ja que “Espanya precisament és qui té un dels sistemes de recollida selectiva més avançat i desenvolupat de la Unió Europea”. Va afegir a això que “en alguns països de la UE s'apliquen taxes per reduir el consum en borses, però en cap d'ells es parla de prohibició”.

Un altre dels punts que Gallego va voler deixar clar és que als països avançats s'aposta per un mínim ús de l'abocador i un màxim en valorització, quan a Espanya, “màxim abocador i mínima valorització”. També va explicar que no hi ha debat en països com Alemanya, Dinamarca, Suècia, Suïssa o Països Baixos “a causa que en els mateixos es valoriza, bé ceciclando, bé com a energia, per sobre del 90% dels materials post-consum, sent molt reduït el percentatge que va a abocador”.