El debat sobre l'ús de la bossa de plàstic pica i s'estén

Recents investigacions recopilades en l'informe titulat ‘Borses comercials de plàstic. Situació actual’ refereixen que les temudes bosses de plàstic no són les dolentes de la pel·lícula, sinó que més aviat les tendències ecologistes dels últims anys són les que han vingut a promoure la seva mala imatge, quan la bossa de plàstic per si sola, no és la culpable de cap excés ecològic, sinó ho és, veritablement, l'ús que d'ella es fa.

Això és el que pot desprendre's d'aquest informe presentat per la Associació Valenciana d'Empresaris de Plàstics (Avep) i per el Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), i on recomanen seguir utilitzant la bossa de plàstic, si bé sota una forma de consum responsable i promovent el seu reciclat.

Aquest informe subratlla que la producció de plàstic amb prou feines consumeix el 4% de tota la producció mundial de petroli, i que aquest tipus de borsa pot reutilitzar-se, sent un 100% reciclables i ocupant menys espai, reduint d'aquesta manera les emissions de CO₂ a l'atmosfera per concepte de transport. L'informe col·loca l'exemple, que mentre una tona de bosses de paper guarda fins a 18 mil unitats, una tona de plàstic contindria fins a 105.000 unitats.

Referent a això, Edén León de l'Observatori de Mercat d'Aimplas defensa l'ús de la bossa de plàstic ja que “estudis a nivell nacional i internacional ratifiquen que la millor opció mediambiental per substituir a les actuals borses d'un sol ús, serien les borses reutilitzables que es poden usar fins a 10 vegades”.

En aquest sentit, un recent estudi de la ‘Agència del Medi ambient d'Anglaterra i Gal·les’ va concloure recentment que la bossa de plàstic tradicional és menys contaminant que les altres, ja que per cada ús d'una sola bossa de plàstic convencional, deu usar-se 131 vegades una de cotó, 11 vegades una de ràfia o 3 vegades una de paper perquè aquestes tinguin un efecte d'escalfament global semblat a la de plàstic.

Sergio Giménez, responsable de l'Àrea de Negoci i Desenvolupament de Mercats, creu que el problema rau en el mal ús que es fa de la bossa de plàstic, ja que la taxa de reciclatge és molt baixa i "acaben sent rebutjades sense control". En aquest sentit, caldria educar millor al consumidor i no castigar el producte com a tal.

En una enquesta realitzada a la Comunitat Valenciana entre 300 consumidors, fins a un 40% dels enquestats desconeixia on havien de dipositar les bosses després de l'ús final. A més, aquest mateix estudi va revelar que més del 85% dels consumidors reutilitzava les bosses de plàstic com a mínim una vegada, a manera de borsa d'escombraries. Una altra dada interessant desprès d'aquesta enquesta, és que el 65% no estava disposat a pagar ni un cèntim per les bosses de plàstic no biodegradables. D'altra banda, fins un 75,5% va considerar que l'entrada en vigor del Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) pròximament, afectaria la seva comoditat com a consumidor. Això, en una autonomia (Comunitat Valenciana) on es van distribuir més de 1.400 milions de bosses durant 2009, és a dir, un total de 10.600 tones de plàstic. De les quals amb prou feines, es van reciclar 1.750 tones.

Espanya, segons l'Associació Espanyola d'Industrials de Plàstic (ANAIP), és el major productor europeu de bosses de plàstic d'un sol ús amb 350 empreses dedicades a aquest sector, donant ocupació a unes onze mil persones per produir unes 13.500 milions de bosses a l' any, una mitjana esgarrifós de 238 bosses per persona. Altres dades referents a Espanya, anuncien que és el tercer consumidor de bosses d'un sol ús a tot Europa, que el 87% de totes les bosses que es fabriquen són en plàstic, generant 98.000 tones de residus anuals i reciclant tot just el 11% d'això.

En referència a aquestes dades, Cristina Monge, secretària general de AVEPA, afirma que "quan es valora l'impacte ambiental d'un producte s'han de conèixer tots els factors del seu cicle i en aquest sentit la borsa de polietilè seria la que millor s'adapta mediambientalment parlant ".

Monge va declarar igualment que "la postura de les empreses de la Comunitat Valenciana està clarament a favor de les bosses de polietilè reutilitzable, si bé s'estan fent importants esforços cap a altres alternatives com les oxo-degradables".

Les bosses de polietilè, segons ho afirma aquest informe, contenen almenys un 15% de material reciclat, tintes no tòxiques i un procés d'elaboració que emet menys _CO2 i gasta menys aigua.

El tipus de borsa de plàstic per la qual advoquen aquestes dues organitzacions del sector és un 25% més gran (21 litres), amb un pes de 20 grams i més resistència que les tradicionals (30 micres de gruix, és a dir, el doble). Són un tipus de bossa que pot reutilitzar 15 vegades i que finalment, pot emprar-se a manera de borsa d'escombraries.

Aquestes bosses oxo-degradables són de plàstic no biodegradable a qui se li aplica un additiu químic que accelera la seva descomposició i l'ús s'ha estès pel fet que el seu cost és mínim. No obstant això, encara hi ha un debat entre els que opinen que la seva descomposició produeix partícules que queden suspeses en la seva naturalesa i els que creuen que aquestes són tan petites que no contaminen.

El PNIR 2008-2015 estableix que a Espanya hauran d'anar substituint gradualment les bosses de plàstic per altres biodegradables o reutilitzables. Amb aquesta finalitat, el març de 2011 es va aprovar la Llei de Residus i Sòls Contaminats, on es va fixar el calendari obligatori de reducció de bosses comercials fins al 2018. En aquest sentit, el 2013 haurà d'haver eliminat el 60% d'aquestes bosses nocives, el 2015 totes han de portar un missatge lusiu al dany d'aquest producte en el medi ambient a l'una d'haver-se suprimit el 70%, mentre que per al 2016 totes hauran de desaparèixer completament.

En aquest sentit, el pioner ha estat Bangla Desh, qui va ser el primer país a prohibir l'ús i la fabricació de bosses de plàstic des del 2002. I és que a nivell mundial, els països estan adoptant mesures per reduir el consum d'aquest tipus de bosses amb iniciatives que van des acords voluntaris i campanyes d'educació a comerciants i consumidors, passant per impostos sobre el seu consum o la prohibició total del seu ús .

Pel que fa a la UE, el comissari de Medi Ambient Janez Potocnik, va iniciar un període de reflexió sobre el consum d'aquest tipus de bosses de plàstic i el seu fort impacte en el medi ambient, estudiant les possibles alternatives existents. Un pas interessant en aquest sentit l'han donat els italians, que des de gener d'aquest any, han prohibit expressament la distribució de bosses de polietilè d'alta densitat en els comerços, havent decantar-se per les bosses de ràfia o paper.

En el cas espanyol, Cantàbria i Andalusia s'han avançat a les altres, creant un impost sobre les bosses de plàstic d'un sol ús. Així mateix, Múrcia, va posar en marxa el 'Projecte 15' destinat a reutilitzar les bosses unes 15 vegades i reduir un 15% el consum d'aquestes. Hi ha altres quatre comunitats que també han posat en marxa altres projectes interessants per a controlar l'ús de la borsa i el seu impacte en l'ecologia, que serien les Canàries, Castella i Lleó, Catalunya i Extremadura.

Entre els establiments comercials que també han tingut valuoses iniciatives sobre això trobem a la francesa Carrefour que va suprimir de les seves caixes les bosses de plàstic a finals de 2009, oferint bosses fetes de fècula de patata a un cèntim. Després, la catalana Caprabo va optar per realitzar una campanya de sensibilització sobre el consum responsable i redueix un cèntim per cada 5 euros de compra, als clients que no les utilitzin.

Les valencianes Consum i Mercadona començaran a cobrar al juny les bosses a la Comunitat, per després passar a fer-ho en altres províncies. El Corte Anglès per la seva banda, va crear una col lecció de bosses reutilitzables i l'alemanya Lidl les va retirar de les seves caixes i les va substituir per altres 100% degradables i de cotó.

En els anys recents s'han aconseguit a Espanya avenços interessants, precisament de la mà d'aquestes empreses, així com d'institucions i centres educatius, al mateix temps que de per descomptat, els fabricants de totes aquestes varietats de bosses biodegradables. Una enquesta d'opinió, realitzada pel diari 'El País' el 2009, va reflectir l'opinió ciutadana sobre aquest tema i davant la pregunta de: "¿Li sembla bé que els supermercats deixin de regalar bosses de plàstic?", El 72% opinava que sí, que era el més ecològic, davant el 26% que preferia que les seguissin donant. Molt probablement, si es tornés a repetir aquesta enquesta ara el 2011, davant la quantitat de proves i de factors ecològics que han afectat el món en els darrers anys, aquest percentatge s'incrementaria a favor del sí.

La discussió llavors està sobre la taula, si bé a les bosses de plàstic li queden alguns anys més de vida, hi ha molts sectors, governs i organitzacions que patrocinen el fet que aquestes caiguin en desús en benefici d'altres alternatives més ecològiques com la borsa de plàstic amb additius oxo-degradables, la borsa de ràfia, la borsa de paper o la borsa d'origen natural com les elaborades a partir de fècula de patata o de midó de blat de moro.