Entrevista a Santiago González García, arquitecte de NAOS 04 Arquitectes, S.L.P.

En general el camí de les noves tendències en arquitectura de piscines es basa en temes de sostenibilitat. Els elevats costos de manteniment de les piscines fan que es busquin sistemes en els quals l'eficiència energètica sigui màxima amb la finalitat de minimitzar l'impacte ambiental i els costos. Amb aquest criteri es tenen en compte mesures passives que afecten directament al disseny arquitectònic (aïllaments, orientacions, proteccions solars) i mesures actives (energies alternatives, aprofitament energètic).

La investigació i evolució va a orientar-se cap a ecoedificios, basant-se en els diversos segells verds que actualment existeixen per la baremación d'edificis (Certificació Energètica, LLEGIU, BREEAM). En aquest sentit aquestes certificacions afecten a l'edifici des de l'inici del disseny arquitectònic passant per tot el procés constructiu fins al sistema de gestió de l'edifici. Dins d'aquesta filosofia i referit al món de la piscina existeix per exemple el criteri que l'aigua surti de l'edifici més neta del que entra, la qual cosa portarà al màxim aprofitament de les aigües grises i de depuració, i possiblement a la substitució dels sistemes de cloració per altres tecnologies ecològicament més netes.

Els fabricants de materials han iniciat un procés orientat al fet que els materials siguin 100% reciclables tecnològicament o bé compostables, és a dir, que el propi material torna a utilitzar-se com a origen d'altres materials. Segons aquesta filosofia, que té la seva base en el ‘cradle to cradle’ (del bressol al bressol), estan homologant els seus nous materials els fabricants de ceràmica, vidres, fusteries, etc. Desapareixeran materials com el PVC que són impossibles de reciclar per ser substituïts per altres tipus de plàstics, i en aquesta línia s'obre un nou món d'investigació.

Probablement en menys de 5 anys existirà una legislació que reguli que l'impacte d'un edifici sobre l'entorn sigui positiu, en lloc del criteri de minimitzar l'impacte negatiu, que és amb el qual està redactada la legislació actual.

La cultura i la pràctica esportiva a Espanya, encara que es troba a un molt bon nivell, encara està en procés de desenvolupament, per la qual cosa evidentment encara és un bon mercat de futur. Només tenim a veure a països que van per davant de nosaltres en aquest sector com pot ser Alemanya, per apreciar el camí que encara ens queda per recórrer.

En qualsevol cas ara comença a existir, a més del mercat de les noves instal·lacions esportives, el de la renovació i substitució de les ja existents que han completat el seu cicle de vida i necessiten noves actuacions que les tornin a posar en ús.

En els últims 15 anys ha estat un mercat creixent encara que s'ha vist aturat en aquests dos últims anys per la crisi.

Cal tenir en compte que l'esport des del punt de vista social i polític no és un factor bàsic a l'hora d'elaborar uns pressupostos públics, com a prioritats estan la sanitat o l'educació, per la qual cosa els pressupostos cap a instal·lacions esportives es veuen molt reduïts.

La crisi també afecta a la construcció de centres esportius d'iniciativa privada, ja que és molt més difícil trobar finançament bancari que poye les inversions.

Sí, sóc visitant assidu al Saló de la Piscina. El plantejament és molt bé ja que els professionals del sector podem veure i contrastar les últimes novetats i l'evolució de les empreses involucrades al món de l'aigua. Encara que en les últimes edicions la crisi ha fet que es redueixi el nombre d'empreses participants, espero que el Saló de la Piscina remunti el vol ja que el mercat espanyol necessita un esdeveniment d'aquest tipus per mantenir la seva competitivitat.