Consumir olis d'oliva diàriament té beneficis per a la salut
Des del 14 de desembre, tan sols es podran publicitar aquestes virtuts i indicar-les en l'etiquetatge si apareixen en el llistat d'al·legacions que recull aquest Reglament. Propietats que vénen recolzades per sòlides evidències científiques. Tot aliment que estigui fora de la llista, no podrà fer referència aquestes propietats en les seves comunicacions comercials.
La Comissió Europea ha optat per no recollir en el Reglament aliments concrets (excepte en molt explicats casos) per centrar-se tan sols en els compostos actius presents en ells. Així trobem vitamines, minerals, àcids grassos, etc.
No ha estat diferent en el cas dels olis d'oliva. El Reglament reconeix fins a tres al·legacions que es podran utilitzar en la comunicació comercial del producte, en atenció a les virtuts saludables de tres elements presents en la seva composició:
1. La substitució de greixos saturats per greixos insaturats en la dieta contribueix a mantenir nivells de normals de colesterol sanguini. L'àcid oleic és un greix insaturat. Així resa l'al·legació que ha entrat en vigor. Però per entendre realment quins efectes concrets té l'àcid oleic hem recorregut a un expert investigador en la matèria, José López Miranda, catedràtic en la Facultat de Medicina de la Universitat de Còrdova i director de la Unitat de Gestió Clínica de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Regna Sofia de Còrdova. “Avui dia hi ha un fet que és irrebatible i és que l'ésser humà ha de consumir la mínima quantitat de greixos saturats possibles (presents fonamentalment en els aliments d'origen animal), la mínima. Si interpretem bé aquesta al·legació, la qual cosa ens està dient és: substitueixin vostès els greixos saturats per altres greixos insaturats. Ho hem de fer a força de substitució amb olis rics en àcid oleic. I un d'ells, el més important, és l'oli d'oliva. Redueix dràsticament els nivells de colesterol que és un dels principals factors de risc que condueixen a la malaltia cardiovascular”.
L'àcid oleic és un component fonamental dels olis d'oliva (entre el 55% el 83% de la seva composició d'àcids grassos).
2. Els polifenoles de l'oli d'oliva contribueixen a la protecció dels lípids de la sang enfront del dany oxidatiu. De nou, el doctor López Miranda ens tira una mà per entendre que hi ha darrere de l'enunciat que recull el Reglament: “El que ve a dir aquesta al·legació és que l'oli d'oliva té uns components minoritaris, fonamentalment compostos fenòlics, que protegeixen a la partícula LDL de l'oxidació. No s'induiria el dipòsit d'aquesta partícula de colesterol en les nostres artèries que és el que fa que es produeixi l'arteriosclerosis, el substrat sobre el qual es desenvolupen totes les malalties cardiovasculars”. El Reglament aclareix que els efectes beneficis s'aconsegueixen a partir d'una dosi diària de 20 grams d'oli d'oliva verge. No obstant això, estableix que només els olis d'oliva que continguin un mínim de 5 mil·ligrams de polifenoles per cada 20 grams poden fer ús d'aquesta al·legació. Valgui com a exemple la varietat més estesa al món, la picual, conté més de 9 mil·ligrams aquests antioxidants naturals per cada 20 grams.
3. La vitamina I contribueix a la protecció de les cèl·lules enfront del dany oxidatiu. “Avui dia sabem que un altre dels compostos naturals que és extraordinàriament ric en vitamina I és l'oli d'oliva i per tant també protegeix del dany oxidatiu, no només de les partícules LDL (colesterol “dolent”) sinó també de la pròpia cèl·lula protegint la deterioració de l'endoteli, tot el que és la paret vascular. Al cap i a la fi és el que va a prevenir que acabi de desenvolupar-se la malaltia cardiovascular”. Si tornem a prendre l'exemple de la varietat picual, trobem que conté uns 30 mil·ligrams per cada 100 mililitrosde oli d'oliva, per sobre de la Quantitat Diària Recomanada (CDR) d'aquesta vitamina, que està establerta en 10 mil·ligrams per 100 mil·lilitres.