El lloguer, afligit d'un fort desequilibri entre oferta i demanda
28 de novembre de 2011
Durant anys, el sector de la construcció va ser considerat el motor econòmic d'Espanya i, davant el boom immobiliari i les creixents inversions en infraestructures, les empreses de lloguer van veure en la desbordant activitat d'aquest mercat la principal destinació de les seves flotes. Per escometre les prop de 800.000 habitatges que es construïen anualment al nostre país i confeccionar una de les xarxes de transport més modernes d'Europa, es necessitava cada vegada més maquinària en les obres, jugant el lloguer un paper preponderant en aquest subministrament. Però en aquestes va arribar l'estiu del 2007, amb els primers símptomes de la crisi, i des de llavors els indicadors sectorials van començar el seu particular desplomi, que encara no ha arribat a la seva fi.
Hi ha dades que són realment significatius en aquest sentit. Per exemple, el consum de ciment, material fonamental en la construcció, va aconseguir el passat mes d'octubre, xifres en consum per càpita que no es veien al nostre país des de l'any 1965, acumulant un descens del 70% des dels màxims registrats en ple boom immobiliari.
L'edificació residencial segueix la seva caiguda lliure, amb amb prou feines 150.175 habitatges construïts a Espanya des de juliol de 2010 a juny de 2011, la qual cosa suposa un descens interanual del 47,7%. I si l'anàlisi es porta al terreny de l'inici de nous projectes immobiliaris, els registres són encara més negatius, ja que des de juliol de 2010 i fins a juny de 2011, es van iniciar només 56.415 habitatges lliures. Per la seva banda, la rehabilitació, que para molts havia de ser la taula de salvació del sector, tampoc acaba d'aixecar cap i de fet, en el segon trimestre d'aquest 2011, va sofrir un descens del 36,9% respecte al mateix període de l'any anterior.
Quant a l'obra civil, aquesta també s'està veient arrossegada per la gravetat de la crisi i per la manifesta voluntat de les diferents administracions de retallar en aquestes partides pressupostàries per complir amb els objectius de dèficit. El Ministeri de Foment ha emprat amb gran duresa la tijera en aquest àmbit, com demostra el fet que en els cinc primers mesos d'aquest any amb prou feines havia adjudicat contractes per valor de 752 milions d'euros, que comparats amb els 3.340 milions d'euros del mateix període de l'any 2010 han suposat gairebé un 80% menys d'inversió. A aquesta retallada també s'han sumat les administracions autonòmiques, obligades a disminuir les despeses davant el desplomi dels seus ingressos. De fet, als pressupostos del 2012 presentats ja per alguns governs regionals, el descens de la inversió en obra pública supera, de mitjana, el 13%.
Conseqüències negatives
Aquesta pèrdua de pes de la construcció en l'economia nacional està portant amb si conseqüències realment negatives, com la destrucció de més d'un milió d'ocupacions en els últims quatre anys. Mentre en 2007 el sector absorbia el 13,3 % dels treballadors, en 2010 aquest percentatge ja havia baixat fins al 8,9%.
Però a més, aquesta disminució de l'activitat està afectant greument a les indústries que en bona part depenen de la construcció, entre les quals es troba la del lloguer de maquinària. La caiguda de treball en les obres ha estat tan ràpida i abrupta que els alquiladores no han estat capaços d'adaptar, amb la mateixa velocitat i intensitat, els seus parcs de maquinària, la qual cosa ha originat una oferta molt superior a la demanda i amb això greus problemes com una excessiva tensió sobre els preus o una permissivitat en l'ús abusiu de les màquines, entre uns altres. Malgrat els esforços realitzats per molts alquiladores d'alleujar i alleugerir les seves flotes, la veritat és que a dia d'avui aquest desequilibri segueix existint.
Un clar exemple del reajustament experimentat el podem trobar en el lloguer de plataformes aèries (Pemp). Després de l'explosió viscuda per aquesta màquina durant els anys 90 i l'inici del nou segle, que li va portar a passar de les 568 unitats que contemplava el cens d'Anapat (Associació Nacional d'Alquiladores de Plataformes Aèries de Treball) en 1995, a les 37.373 amb les quals va aconseguir el seu sostre en 2008, en aquests últims tres anys la situació s'ha invertit completament, amb una progressiva i destacada disminució del parc que li va portar a acabar el 2009 amb 28.118 unitats i el 2010, amb 24.224 unitats.
“No resulta fàcil saber què xifra equilibraria avui l'oferta i la demanda de plataformes aèries a Espanya, però en línies generals podem dir que si al parc actual d'Anapat li afegim un 25% de les plataformes d'empreses no associades, hi hauria un parc total d'unes 30.000 unitats. Estimo que en 2012 pugues haver-hi una baixada d'un 20%, per la qual cosa podríem dir que el parc en el proper any podria ser d'unes 24.000 o 25.000 màquines, i això, amb les baixades que hi ha hagut en aquests anys, fa presagiar que podríem estar ja prop de l'equilibri entre oferta i demanda”, assenyala Antonio Casado, secretari general d'Anapat.
Severs reajustaments
Un altre sector que està sofrint un fort reajustament és el del lloguer de grues torre. Mentre que el parc atès pels associats de Fanagrumac (Agrupació Nacional d'Alquiladores de Grues Torre) l'any 2006 va ser de 16.046 grues torre, l'any 2010 aquesta xifra ja s'havia reduït fins a les 2.289 unitats, la qual cosa ha tingut també un efecte molt negatiu en el nivell d'ocupació de treballadors, el qual va acabar el passat any en amb prou feines una quarta part del volum d'ocupació registrada quatre anys abans. “En poc temps, hem passat d'atendre la construcció de 800.000 habitatges anuals, a nivells d'amb prou feines 120.000 habitatges a l'any, la qual cosa ha comportat una sobreoferta de màquines que segueix tensionando els preus”, indica César Caudevilla, president de Fanagrumac.
Tampoc és aliè a la gravetat de la crisi el lloguer de grues mòbils autopropulsadas, màquines molt vinculades a la construcció en tots els seus segments: edificació residencial a l'hora de muntar/desmuntar grues torres, construcció de naus industrials, obra civil en l'elevació de grans estructures, etc.
Encara que des d'Anagrual (Agrupació Empresarial Nacional d'Alquiladores de Grues de Servei Públic) no es tenen dades oficials del parc mòbil present avui a Espanya, el seu secretari general David Ruiz estima que, des de l'inici de la crisi, el nombre de grues que tenen els seus associats ha baixat en aproximadament un terç, és a dir de les 3.000 unitats que podien tenir aquestes empreses alquiladoras en 2007, s'ha baixat a un volum de 2.000 grues. La iniciativa que va a prendre pròximament el Ministeri d'Indústria de crear un registre amb les grues mòbils que estan presents avui al nostre país posarà més llum en aquest apartat.
En maquinària generalista no existeixen dades fiables sobre el nombre total d'equips que conforma avui el parc espanyol (encara que des de la confederació Confalq s'està treballant en això), però hi ha registres que sí poden donar un percentatge aproximat del descens experimentat, com per exemple que la signatura especialitzada Hune englobés en 2007 un parc de 34.000 unitats amb la integració de les quatre empreses que la van donar vida, i a mitjan 2011 el seu parc hagués baixat fins a les 23.000 unitats.
En altres activitats alquiladoras l'oferta amb prou feines ha minvat des de l'inici de la crisi. És el cas del lloguer del sanitari portàtil, que manté la mateixa flota de banys a Espanya des de 2007 (unes 25.000 unitats) a pesar que la demanda ha baixat fins a una mitjana de 10.000 sanitaris.
Venda de maquinària
En paral·lel a les iniciatives que han pres moltes empreses de lloguer per reduir els seus parcs (subhastes, signatures especialitzades en equips usats, ocupació de xarxes internacionals de compra-venda…), aquestes també han reduït o congelat les compres de nova maquinària als seus proveïdors. I això es veu reflectit clarament en les dades de venda aportats periòdicament per l'associació Andicop, amb algunes xifres veritablement reveladores. Per exemple, de les 2.576 miniexcavadoras venudes en 2006 a Espanya (moltes d'elles a signatures de lloguer), es va passar en tot el 2010 a amb prou feines 424 unitats. I en el cas de les minicargadoras tipus “skid steer loader” (un altre producte clàssic entre els alquiladores), la caiguda ha estat encara major, ja que de les 3.190 màquines del 2006 es va passar a 342 unitats en 2010. Tampoc se salven de la crema altres productes molt vinculats al lloguer com els manipuladors telescòpics (2.714 màquines en 2007 vs 319 en 2010) o els compactadores tàndem de menys d'1,3 m d'amplària (742 màquines en 2007 vs 58 unitats en 2010).
Per tot l'assenyalat fins ara i conegudes les males perspectives que se ciernen per al sector de la construcció durant el 2012, no és d'estranyar que moltes de les línies estratègiques que estan seguint les empreses de lloguer a Espanya passin per la diversificació, entrant amb els seus equips en noves aplicacions allunyades de la tradicional obra. Tot això complementat per polítiques d'optimització dels parcs que garanteixin un alt percentatge d'ocupació de les màquines.