Les químiques de Huelva milloren els seus indicadors mediambientals
De forma general, i abans d'entrar a analitzar detalladament el comportament dels diferents paràmetres ambientals, l'any 2003 caldria destacar tres punts d'especial relleu:
- Manteniment de les inversions en l'àrea del medi ambient. Aquestes inversions han estat aplicades amb dos objectius diferents però relacionades entre si, com són la realització dels projectes necessaris per aconseguir la autorització ambiental integrada, dins del que exigeixen la Llei 16/2002 de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació (IPPC) i l'execució dels projectes anualment establerts per cada empresa dins dels seus plans de Millora Contínua.
- L'eficàcia de les inversions realitzades l'any 2003, així com les dels anys anteriors, es reflecteix en la progressiva disminució de les diferents emissions, com mostren els índexs que s'exposen al llarg d'aquesta memòria mediambiental.
- Presentació pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) dels informes 4 º i 5 º sobre el diagnòstic de la situació ambiental de l'entorn de la ria de Huelva. Aquests informes, presentats el gener i abril de 2003, llancen conclusions tranquilitzadores sobre la qualitat ambiental de la zona estudiada.
Aire
L'any 2003 s'ha produït una nova reducció en les emissions de diòxid de sofre (SO2). Aquest any ha estat del 12 per cent respecte de l'any 2002, aconseguint un 39 per cent de reducció acumulada des de l'any 1997. Sens dubte, els progressius canvis de combustibles cap a altres amb baixes quantitats de sofre en la seva composició estan permetent aquestes importants reduccions.
En les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) de l'any 2003 s'ha invertit la tendència dels dos anys anteriors i s'ha produït una reducció del 6 per cent respecte a l'any 2002. Aquesta reducció s'ha aconseguit gràcies a l'aplicació d'importants millores tecnològiques, com l'adopció d'uns nous cremadors que incorporen la tecnologia anomenada "de baix NOx". La reducció acumulada des de l'any 1997 ascendeix al 10 per cent.
En els quatre últims anys s'ha produït una estabilització en les emissions de sulfur d'hidrogen (SH2), després de les importants reduccions assolides en els anys 1998 i 1999. Les emissions de sulfur d'hidrogen en l'any 2003 són un 89 per cent inferiors a les registrades el 1997.
Finalment, l'any 2003 la disminució en les emissions de partícules ha assolit un 17 per cent respecte de 2002. La reducció acumulada des de l'any 1997 puja a un 36 per cent. L'esforç inversor en l'eliminació de les emissions difuses de partícules i en la identificació i correcció dels focus emissors, segueixen sent els motius fonamentals d'aquesta progressiva reducció.
Aigua
L'aportació de matèria orgànica a la ria de Huelva, expressada com Demanda Química d'Oxigen (DQO), és el paràmetre que més resistència està mostrant al seu disminució des de 1997, fonamentalment, perquè el gruix de les mesures per corregir-, es van adoptar abans d'aquest any i, per tant, no queden reflectides en aquesta memòria mediambiental. No obstant això, en alguns processos productius s'estan aplicant nous avenços tecnològics els resultats tindran el seu reflex gràfic en els propers anys.
L'aportació de matèria orgànica a la ria de Huelva és el paràmetre que més resistència està mostrant la seva disminució
2-Emissions de NO2
3-Emissions de SH2
4-Emissions de partícules
Gràfic 1: Evolució percentual de les emissions de SO2, NO2, SH2 i partícules.
Base 1997 = 100% (**)
Residus
Igual que en anys anteriors, cal destacar que el 100 per cent d'aquests residus classificats com a perillosos són gestionats per "gestors autoritzats".
En residus inerts s'ha produït una disminució del 84 per cent respecte de l'any 2002. Aquesta reducció ha estat deguda a la finalització del procés de desballestament d'algunes unitats de producció fora d'ús.
Inversions mediambientals
5è Informe del CSIC sobre la situació ambiental de l'entorn de la ria de Huelva El CSIC ha continuat duent a terme aquest estudi centrant part dels seus treballs en la radioactivitat de les basses de fosfoyesos, així com en l'emanació de gas radó en les mateixes i la seva incidència a la ciutat. Sobre això manifesta literalment: "Com a resum, es pot afirmar que les concentracions de radó a l'entorn de les basses de fosfoyeso són típiques de zones costaneres. Per tant, l'increment dels nivells de radó que poden generar les basses de fosfoyeso no és detectable i, per tant, el seu impacte radiològic sobre la població de Huelva és menyspreable. D'aquests resultats parcials, sembla deduir-se, com indica la literatura al respecte, que no existeix una influència directa de l'emanació procedent de les basses de fosfoyeso sobre zones properes a aquestes. Concretament, a una distància aproximada d'1 km de les basses de fosfoyesos, la concentració de radó presenta valors que es confonen amb el del fons ambiental. Per tant, no sembla que hi ha cap influència sobre els nivells de radó mitjans a la ciutat de Huelva, tant en interiors d'habitatges plurifamiliars com en exteriors ". La contínua vigilància duta a terme sobre aquesta instal lació per les autoritats competents, els organismes de control i la pròpia empresa, permeten conèixer de forma exhaustiva el comportament del sistema d'apilament i, en conseqüència, adoptar les mesures necessàries per poder garantir permanentment que es treballa amb uns coeficients de seguretat més estrictes que els legalment requerits. Aquesta tasca, unida a la revegetació progressiva del turó de fosfoyesos que es realitza per integrar-l'en l'entorn, permeten afirmar que aquest és el procediment més adequat per gestionar els fosfoyesos des del punt de vista mediambiental i de la seguretat. |