Barcelona acull el Fòrum Supply Chain ‘Perquè avui és necessari aliar-se i pensar junts’

El Fòrum Supply Chain, que va estar moderat per Lluís Doménech, director de Formació de la Fundació Icil, va comptar amb la participació de: Miguel Ángel Miguel, director Supply Chain de Grup Mahou- San Miguel; Marc Grau, Corporate Supply Chain manager de Celsa; Ramón Puente, director general de Gas Gas; Francesc Barrachina, director general de BC Consulting; Emili Xandre, director d'Operacions de Groupe Seb Ibèrica; i Mariano Sanz, director tècnic Comercial d'Eulen Serveis Logístics.

Per iniciar la taula de debat, es va llançar una primera pregunta sobre el significat del terme Supply Chain i com adaptar-ho a la realitat de les empreses.

Miguel Ángel Miguel (Grup Mahou-San Miguel), va precisar que “a Espanya la supply chain encara no ha arribat al grau de cadena de subministrament aconseguit en altres països, com per exemple els anglosaxons, però que està en vies d'aconseguir una major rellevància. La supply chain és el catalitzador d'un objectiu: la col·laboració” però perquè es doni col·laboració fora de la companyia, abans cal imbricar aquest concepte a nivell intern en l'empresa. “El concepte de supply chain pot abastar molts àmbits: cadena d'aprovisionament, planificació de la producció, distribució física, etc., però pot anar més enllà i “incloure la col·laboració, fins i tot amb els clients”.

Emili Xandre (Groupe Seb Ibèrica) va especificar que la cadena de subministrament “comença en el client perquè cal fa una previsió de la seva demanda” i que, per tant, és una cadena “cada vegada més llarga i amb problemes de visibilitat. La supply chain ha d'aportar valor afegit a un preu assequible” però per aconseguir-ho, “cal treballar sobre la cadena de subministrament en termes d'eficiència, servei i cost, i cal incloure en aquesta cadena a clients, proveïdors i, en segons que àmbits, també a la competència”. Es tracta de generar sinergies “perquè tots guanyin”.

Per a Marc Grau (Celsa), la cadena de subministrament és el resultat de la fusió de la planificació de la producció i la logística, sent actualment un concepte molt més complicat i complex perquè al món ha canviat la forma de comprar, produir i vendre, en el sentit que la matèria primera pot comprar-se en un punt del planeta, ser transformada en un altre i transportar-la fins a diferents destinacions per ser finalment venuda en molts altres punts geogràfics.

Ramón Puente (Gas Gas) va incidir que “el concepte de supply chain està canviant” perquè, si cal integrar al client final, “cada cadena ha d'adaptar-se a les seves necessitats per no perdre-ho”. També es va referir a la col·laboració entre companyies, assenyalant que “l'arribada de la crisi ha contribuït al fet que empreses competidores col·laborin a intentar resoldre problemes comuns”, especialment en aspectes logístics.

Francesc Barrachina (BC Consulting) també es va referir al fet que a Espanya “no se sap encara què és exactament el concepte supply chain, però les empreses es comencen a plantejar accions com la concentració de proveïdors, la comanda única i les devolucions. I la cadena de subministrament ha d'aconseguir coordinar tots aquests processos i molts més”. Per això “el concepte de supply chain cal aplicar-ho amb criteris adaptats al negoci”.

Mariano Sanz (Eulen Serveis Logístics) va afegir que “la confiança és fonamental en qualsevol cadena de subministrament perquè totes les baules d'aquesta cadena persegueixen un mateix objectiu”. A partir d'aquí, “per desenvolupar bé una cadena de subministrament fa mancada especialització i flexibilitat de les parts perquè tots els processos són crítics”.

Sobre el concepte de confiança dins de la supply chain, Miquel Ángel Miguel va assenyalar que “cal saber compartir la informació” i que el repte està a “transformar la informació en uns eixos estratègics dins de l'empresa per aconseguir satisfer al client i al consumidor final”. Així mateix, Marc Grau va introduir el concepte de “cadena de valor” associada a la cadena de subministrament, assenyalant que cal analitzar ben tots els processos per saber amb concreció en què s'està gastant els diners. Això contribuirà a tenir una supply chain amb valor afegit”.

I sobre aquesta idea, Emili Xandre va afegir que “les empreses han de dedicar-se a la seva core business i deixar la cadena de subministrament en mans dels experts”. Això també han de començar-ho a fer les petites i mitges empreses, buscant als millors proveïdors de serveis que no tenen perquè ser els més grans” hi ha operadors logístics de mitjana o petita dimensió que “poden oferir uns excel·lents serveis adaptats a les pimes”.

Sobre la relació entre pimes i supply chain, i de si tenen futur en un mercat que exigeix tenir ben organitzades les cadenes de subministrament, de les diferents intervencions dels ponents de la taula van sorgir constatacions com que les pimes han d'especialitzar-se per poder subsistir i que han de col·laborar entre elles, especialment en àmbits logístics; que algunes desapareixeran o seran absorbides per les grans companyies, unes altres ressorgiran si troben el seu nínxol de mercat concret i també apareixeran de noves per donar servei a les grans empreses d'alguns sectors; i que la formació dels professionals és imprescindible per a les petites i mitges empreses.

Un altre dels temes analitzats pels professionals de la taula de debat va ser el de com assumir els riscos que sorgeixen constantment en la cadena de subministrament. Es van plantejar qüestions com la necessitat que els professionals que estan al comandament de la cadena de subministrament sàpiguen veure les amenaces, riscos i problemes associats a la supply chain i d'aquesta forma estar preparats per afrontar trobar alternatives i, finalment, resoldre'ls. En referència al mapa de riscos associats a la cadena de subministrament, que és tremendament canviant, es van apuntar els de tipus cultural, atès que cada país té les seves particularitats; els legislatius, amb l'aparició de noves normatives i reglamentacions que poden provocar la modificació de la cadena d'aprovisionament i de subministrament; o els tecnològics, amb l'aparició de noves tendències en la forma de consumir i comprar.

En aquest punt es va introduir una altra pregunta relacionada amb els riscos referits a si comprar, proveir-se o vendre en països emergents pot ocasionar problemes en la cadena de subministrament.

Miguel Ángel Miguel (Grup Mahou-San Miguel) va explicar que, per exemple a Xina, “estan sorgint tensions socials que poden acabar influint en la cadena de subministrament. Per això, cal tenir preparat un pla de contingència”. Ramón Puente (Gas Gas) va apuntar com altres riscos existents en països com Índia o Xina la negativa de les empreses a “acceptar petites comandes europees a causa que les seves produccions són molt elevades per satisfer la pròpia demanda interna del país”. A més, “pots trobar-te amb problemes relacionats amb la propietat industrial i intel·lectual”. Per a Emili Xandre (Groupe Seb Ibèrica), “sempre sorgeixen i continuaran apareixent nous riscos, com per exemple els vinculats a l'evolució a l'alça dels costos, especialment els lligats a la mà d'obra i al transport”.

I segons Marc Grau (Celsa), “com la cadena de subministrament ha d'estar més orientada a la fiabilitat que al cost, aquesta ha d'estar preparada per canviar i adaptar-se a les característiques dels mercats en els quals una empresa decideix produir o proveir-se”.

A continuació es va parlar de si les decisions en la cadena de subministrament de les empreses han d'estar centralitzades, i fins i tot també si cal centralitzar les referides a la producció.

Miguel Ángel Miguel (Grup Mahou-San Miguel) va manifestar que “en la cadena de subministrament les decisions han d'estar centralitzades, fins i tot les referides a la planificació de la producció perquè el fet de conèixer-les permet prendre decisions més precises en el conjunt de la supply chain”. I va afegir que “centralitzar la presa de decisions també permet ser més eficient i obtenir una major rendibilitat en l'empresa, generant-se beneficis”.

Sobre aquest punt, Francesc Barrachina (BC Consulting) va explicar que en el sector de la distribució “hi ha empreses que estan descentralitzat la presa de decisions” perquè en segons quins sectors i empreses, la centralització redueix la flexibilitat. “Si es descentralitza ordenadamente poden obtenir-se avantatges”.

Emili Xandre (Groupe Seb Ibèrica) va advocar per “tenir una estratègia global en supply chain, però tenint en compte que no a tots els clients se'ls pot tractar de la mateixa manera”.

I Ramón Puente va afegir que la centralització en la presa de decisions és un procés delicat perquè “el món és molt complex, existeix molta informació i per tant acaba sent una operació arriscada”.

Va tancar aquesta part del debat Marc Grau (Celsa) advocant per “pensar en global, però actuant en local”, atès que és en l'àmbit local on es té la bona informació. El següent pas és que aquesta informació circuli adequadament en tot l'organització.

L'últim dels temes tractats va ser el de si la cadena de subministrament acabarà sent un servei costumizado per a cada client.

Va haver-hi diferents aportacions, incidint-se en què tot està en funció del tipus de client; si es tracta d'un consumidor, la cadena de subministrament no s'adaptarà perquè es perdria rendibilitat i creixerien els costos. Així mateix, en funció del tipus de producte, tampoc va a produir-se aquesta costumización perquè les cadenes es multiplicarien i es farien més complexes. Per tant, cal anar amb compte perquè costumizar pot arribar a trencar la cadena de subministrament. Encara que les noves tendències en B2C estan marcant les pautes perquè s'estan construint cadenes adaptades al client.

El resum final del Fòrum Supply Chain va ser que les cadenes de subministrament estan en permanent canvi i evolució i que les empreses han d'anar readaptant-les en funció dels canvis que es produeixen en un entorn globalitzat.