Les companyies fabricants cada cop inverteixen més recursos en xarxes IP

Segons AES, en el marc de Sicur 2010, la videovigilància IP destaca en el mercat de la seguretat electrònica com el segment de producte de major creixement. L'evolució ha estat clara durant els darrers anys, ja que, tot i que segueixen sent els equips analògics els que prevalen si analitzem el parc instal·lat, el major creixement es produeix en equips amb tecnologia IP, especialment presents en el mercat de noves instal·lacions, però també en l'actualització de les instal lacions existents. Això és degut al fet que els equips IP són capaços d'adaptar la senyal analògica per al seu emmagatzematge i tractament en IP. Les companyies fabricants cada cop inverteixen més recursos en xarxes IP, bé amb sistemes especialitzats en una partida del portafoli (càmeres, gravadors, switchers) o complets (càmeres, gravació, commutació, monitorització, gestió central i anàlisi).

Així mateix, l'anàlisi de contingut d'imatges està guanyant interès entre integradors i usuaris, per les seves altes capacitats per a l'assistència en la presa de decisions per part d'operadors i cossos de seguretat públics, tant en temps real com amb imatges gravades, i els nous estàndards de compressió com el H.264, utilitzat ja pels fabricants més innovadors.

És en els usuaris, concretament en els departaments de TI de les organitzacions, on millor veuen la productivitat d'elements de seguretat connectats a xarxes IP. L'existència prèvia d'aquestes xarxes per a altres usos (comunicació empresarial, correu electrònic, Internet) ofereix una reducció de costos i creació de sinergies empresarials sense precedents.

Altres segments de l'activitat de seguretat també estan girant cap a la connectivitat IP com són els sistemes d'intrusió i la megafonia, amb conceptes com comunicacions d'alarma per IP o veu IP.

Això empeny els fabricants de tecnologies de seguretat a adaptar els seus equips a tot tipus d'estàndards de comunicacions, o crear nous interfícies oberts, com la plataforma recentment creada el 2008 ONVIF.

Pel que fa a detecció d'intrusió, es recorre a la inversió en la fiabilitat dels dispositius davant les falses alarmes D'aquesta manera, es desenvolupen detectors que analitzen les dades rebudes dels diferents sensors que els componen, per prendre decisions d'alarma d'alta fiabilitat. També la seguretat de la comunicació davant possibles sabotatges facilita l'evolució de les comunicacions d'alarma a receptores per IP.

En sistemes d'incendi, es tendeix a la connexió dels dispositius en la seva totalitat en un llaç analògic, la possibilitat d'intercanvi d'elements d'un sistema "en calent" sense la necessitat de desconnexió d'aquest o dispositius molt sofisticats com detectors d'incendi que es camuflen dins del sostre, sense sobresortir a la superfície, i amb un nivell de detecció comparable als millors detectors de la indústria. I és que els fabricants també es preocupen de l'aspecte arquitectònic i de disseny, quan l'element de seguretat està a la vista de l'usuari. Aquesta també és una tendència, abandonant els colors i materials menys afavoridors, o contaminants.

En aquests moments, en què els grans projectes d'infraestructures es realitzen en la seva majoria per companyies de Project Management, la tendència més habitual és la integració de sistemes de seguretat sota un controlador comú (programari de gestió), que no només gestiona la seguretat d'accés a un espai, o la videovigilància, sinó també la productivitat o la seguretat informàtica en alguns casos.

Altres equips innovadors continuen sent la biometria en reconeixement d'empremta o facial, o equips per a aplicacions especials com antivandàlics, antideflagrants o subaquàtics o per a condicions de temperatura extrema, manca de lluminositat o ambients industrials.