La bioenergia: una oportunitat mediambiental i econòmica única per a Espanya
Maria Teresa Estevan Bolea, expresidenta del Consell de Seguretat Nuclear, va inaugurar les jornades amb una conferència magistral en la qual va traçar una visió global de l'estratègia energètica, insistint en la importància del mix energètic per atendre el consum, i amb especial atenció a la hidroelèctrica i al gas natural. Va fer referència a la cogeneració, insistint en la necessitat de fomentar la cogeneració de biomassa a les centrals tèrmiques. Va acabar la seva intervenció animant a l'audiència a invertir en plantes de valorització energètica de biomassa, sempre amb una informació adequada sobre el mercat i la situació real.
Maria Candelas Sánchez, del Comitè Econòmic i Social Europeu, va exposar la posició de les institucions europees enfront del desenvolupament dels biocombustibles, i va subratllar la importància de trobar un equilibri entre els interessos energètics i els agrícoles, tenint en compte que el model de cultiu agrícola europeu es caracteritza, en general, pel manteniment dels paràmetres ambientals, la renda dels agricultors, una feina agrari que fixa la població rural, i sobretot un model respectuós amb la població civil.
Es van iniciar les sessions tècniques amb una sessió dedicada a la situació actual de la bioenergia. Lara Pérez Dueñas, de Ategrus, va presentar el treball realitzat per l'Associació, d'identificació de les plantes de producció de biodièsel i de bioetanol, mostrant que hi ha un total de 14 plantes funcionant, 18 en construcció i més de 30 en projecte. Si tots aquests projectes es duen a terme, la capacitat de producció de biodièsel a Espanya serà de més 5 milions de tones / any, enfront de les 300.000 tones actuals. Aquest augment serà més moderat en el cas del bioetanol, observant que encara que Espanya és avui líder europeu de producció d'aquest biocombustible, països europeus com França i Alemanya li estan avançant a grans passos.
Edita Vagonyte, representant de l'Associació Europea per a la Biomassa, va fer una revisió dels recents avenços legislatius promoguts per la Unió Europea: el "paquet d'energia" presentat el 10 de gener, el full de ruta de les energies renovables, així com la proposta de directiva de biocombustibles, que proposaran com a objectius un 20 per cent d'energies renovables i un 10 per cent de biocombustibles el 2020. El potencial d'aprofitament de la biomassa a Europa és altíssim: s'estima en més de 180 Mtep el 2010, que arribaran als 300 Mtep el 2030.
D'altra banda, Daniel Massó, representant d'Aenor, va presentar les normes desenvolupades per la seva entitat i pel Comitè Europeu de Normalització en l'àmbit de la biomassa i va animar els stakeholders a fer ús de la normativa, per evitar errors tècnics i aportar qualitat i una major homogeneïtat en els productes i sistemes. A Espanya constatem que s'estan demandant normes en el sector de la biomassa encara que és un sector que s'està començant a desenvolupar.
Roberto de Antonio, de l'empresa FactorVerde, va presentar a la biomassa com "l'assignatura pendent a Espanya", ja que la xifra de potència en 2005 (366 MW) dista molt de l'objectiu que havia fixat el Pla d'Energies Renovables (més de 4 vegades més). La manca d'una política forestal, la tolerància existent cap l'abocament i la crema de residus agrícoles, així com les baixes primes, són algunes de les raons per a aquest incompliment, tot i que l'aprofitament de la biomassa ofereix un potencial econòmic enorme per Espanya, a més d'un ajut per lluitar contra els incendis forestals.
A la sessió dedicada a l'agroenergia, José Carlos Caballero d'Asaja (Associació Agrària de Joves Agricultors) va presentar la visió del sector agrícola en el camp dels biocombustibles. Aquesta font energètica pot constituir una gran oportunitat per al sector, però encara no s'ha verificat i queda molt per fer.
Neus Puy i Carles Martínez, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, van comparar les oportunitats i riscos dels cultius energètics i l'aprofitament de la biomassa forestal. Ambdues tècniques van presentar nombrosos avantatges tant ambientals com econòmiques i es van subratllar algunes qüestions clau que cal considerar per a una explotació òptima, com una bona planificació i xarxes de logística adequades.
A la sessió sobre l'aprofitament energètic de la biomassa, es va parlar àmpliament de la valorització de la biomassa forestal. Francisco Dans, Director de l'Associació Forestal de Galícia, va presentar el projecte europeu Enersilva que té com a objectiu estudiar l'aprofitament d'aquest recurs que en molts casos es deixa podrir en els boscos, presentant-les condicions de viabilitat i els costos de la posada en marxa d'un projecte de valorització. En aquest mateix tema, Carmen García, de reforma, va exposar els aspectes tècnics per a un aprofitament dels residus forestals.
D'altra banda, Santiago Díez Castella, tècnic de l'Ens Regional de l'Energia de Castella i Lleó va presentar l'experiència d'aquesta Comunitat Autònoma en l'aprofitament energètic de la biomassa en les seves diferents formes, que està en ple desenvolupament.
Jean Marie Chauvet, del Pol de Competitivitat "Indústries i Agrorecursos" de la regió francesa de Picardie-Champagne-Ardenne, va exposar en la sessió de Nous Desenvolupaments en els Biocombustibles, les possibilitats de les trucades biorefineries, que van més enllà de la simple producció de biocombustibles al valorar la planta sencera, convertint-l'en productes amb aplicacions no només energètiques, sinó també químiques, alimentàries i de producció de materials com biopolímers. Entrarem així en l'era de la "bioeconomia", que passarà obligatòriament per l'aprofitament de la biomassa cel · lulòsica.
Les empreses Iveco, MSP-Capstone, Jenbacher i Grup Hera van participar en la taula rodona sobre l'aprofitament energètic del biogàs, mitjançant els seus representants Manuel Lage, Manel Blasco, Alejandro Held i Lelio Buitrago. Segons els participants, el gas és la millor alternativa al dièsel per a la utilització urbana, i en particular el biogàs procedent de biomassa o d'abocadors, que permet la reducció d'emissions acústiques i gasoses, alhora que permet una utilització en piles de combustible. El biogàs provinent de la fermentació de fems o purins té també un gran potencial per a la producció d'energia tèrmica i elèctrica mitjançant cogeneració. Es va presentar, a més, la tecnologia de les microturbines, màquines d'última generació per a la producció d'electricitat a partir de biogàs provinent d'abocadors o plantes depuradores.
Per últim va tenir lloc una taula rodona sobre les oportunitats de negoci de les bioenergies, i en particular dels biocombustibles, on van participar importants entitats financeres com Climate Change Capital (Rocío Oriol), Banc Santander (Adrian Katzew), SI Capital (Eusebi Güell) i Banc Sabadell (David Noguera). Es va presentar el gran potencial del creixement del negoci de les bioenergies, un sector amb interessants rendibilitats però amb una gestió complexa i subjecte a importants volatilitats (preu del gasoil, preu de la matèria primera, qüestions d'abastament i complexitat de la logística...). Es va subratllar que una renovació de la legislació que, per exemple, inclogui un percentatge d'obligatorietat de biocombustibles en els carburants tradicionals, serà positiu per al sector.
Com a conclusió de les jornades, podem destacar que el sector de les bioenergies està en gran creixement, al que contribueixen àmpliament els canvis legislatius europeus i el que ofereix interessants perspectives econòmiques, tecnològiques, energètiques i mediambientals per al nostre país. No obstant això, la legislació espanyola és encara una mica confusa i necessita una readaptació, canvis que s'esperen amb impaciència en el sector. Cal considerar certes qüestions que poden reduir els beneficis del desenvolupament dels biocombustibles, com l'impacte mediambiental dels cultius de matèria primera (aigua, energia, desforestació...) o la competició amb els mercats d'aliments (augment dels preus de matèria primera). Algunes d'aquestes qüestions es podrien resoldre mitjançant l'ús de cultius lignocel · lulòsics, que constitueixen el futur dels biocombustibles. Tampoc cal oblidar el sector agrícola, que podria reforçar si rep el suport adequat. Existeixen nombroses tecnologies per valoritzar energèticament la biomassa, tant d'origen agrícola o forestal, o també els residus, i podem observar que Espanya té ja una bona base tecnològica i experiències que poden servir com a model. L'ús de biomassa per produir calor o electricitat redunda en beneficis innegables, entre els quals cal destacar la prevenció d'incendis forestals. Tot i això, cal impulsar molt més la utilització d'aquestes fonts energètiques, l'enorme potencial estem encara lluny de cobrir.
Lliurats els premis Bioenergia 2007
El lliurament de la primera edició d'aquests premis organitzats per l'Associació Tècnica per a la Gestió de Residus i Medi Ambient-Ategrus va ser presidida per María Teresa Estevan Bolea-expresidenta del Consell de Seguretat Nuclear, Lola González-Directora Comercial de la Fira Generalitat 2007 i Julián Uriarte Jaureguízar-President-Director Executiu de Ategrus.
Les candidatures presentades, d'indubtable interès, van demostrar que a Espanya s'està començant a apostar per la implantació de projectes de bioenergia. Van resultar guardonats els municipis i entitats supramunicipals següents: Ens Regional de Castella i Lleó, Ens Basc de l'Energia, Ajuntament de Burgos, Ajuntament de Móstoles i Ajuntament de Vitoria-Gasteiz. En la categoria d'empreses, van resultar premiades Combustió i Assecatge Enginyeria, Fundació Cartif, Factor Verd i Nova Energia.