La verificació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle

Tal i com es defineix en protocol el CDM té un doble objectiu: ajudar a aconseguir el desenvolupament sostenible dels països fora de l'Annex I i ajudar els països de l'Annex I a aconseguir reduccions d'emissions que poden ser utilitzats per assolir els seus objectius de reducció de GEH.

En aquest sentit, els països fora de l'Annex I d'aconseguir millores econòmiques, de desenvolupament i mediambientals pel desenvolupament d'aquests projectes que generen Certificats de Reducció d'Emissions (CERs) per a la seva exportació.

Un important aspecte dels CDM (tenint en compte que el primer període de compromís és del 2008-2012) és que els projectes iniciats a partir del 2000 poden ser registrats com projectes CDM si ho fan abans del 31 de desembre de 2005. Això significa que els CERs es poden reservar o emmagatzemar (bankable).

Les DOE actuen com a part de la infraestructura del CDM, per validar les activitats de projecte, i verificar i certificar les reduccions d'emissions de gasos d'efecte hivernacle obtingudes.

De forma esquemàtica les funcions de les DOE són:

• Validació: La validació d'una activitat de projecte és el procés d'avaluació independent per una DOE per comprovar si s'ajusta als requisits del CDM, la qual cosa dóna lloc a la seva posterior registre per l'EB del CDM. El registre és un requisit previ i necessari per a la posterior verificació i certificació de les reduccions d'emissions de GEH i l'expedició de les Reduccions Certificades d'Emissions (CERs) per part de l'EB del CDM. La validació només és possible si prèviament les metodologies per establir la línia base i efectuar el seguiment de les reduccions d'emissions que contempla l'activitat de projecte han estat aprovades per l'EB del CDM.
• Verificació i certificació: La verificació és l'examen periòdic independent i la determinació a posteriori per la DOE de les reduccions observades de les emissions antropogèniques per les fonts de gasos d'efecte hivernacle que s'hagin produït com a resultat d'una activitat de projecte del CDM registrada durant el període de verificació. La certificació és la seguretat donada per escrit per la DOE que durant un període determinat una activitat de projecte va aconseguir les reduccions de les emissions antropogèniques per les fonts de gasos d'efecte hivernacle que s'han verificat.

La sol·licitud de Aenor abasta tots els àmbits sectorials definits en el CDM: indústries energètiques (renovables i no renovables), distribució d'energia, demanda d'energia, indústries manufactureres, indústria química, construcció, transport, mineria, metal lúrgia, emissions de petroli...

L'acreditació del CDM és per etapes. La primera és l'acreditació per validar activitats de projecte en els àmbits sectorials on s'efectuï una primera validació. El nombre de validacions necessàries per obtenir l'acreditació no està definit i depèn de l'equip acreditador assignat i de la consola d'acreditació del CDM. En principi, sembla que amb una validació d'una activitat de projecte del sector energètic es podria obtenir l'acreditació per a diversos àmbits sectorials.

Un cop obtinguda l'acreditació per validar activitats de projecte en un / s àmbit / s sectorial / és definit / s, es pot optar a l'acreditació per verificar i certificar activitats de projecte ja validades en aquest / aquests àmbit / s sectorial / s. Tenint en compte, que per a activitats de projecte que no siguin a petita escala, la mateixa DOE no pot validar i verificar el mateix projecte.

El mecanisme d'implementació conjunta (JI) és part del Conveni Marc per al Canvi Climàtic de Nacions Unides (UNFCCC) i està regulat i regit per la Conferència de les parts del protocol de Kyoto, actuant com a reunió de les parts (COP / MOP), que delega en el Comitè de Supervisió del JI (CS) les tasques de gestió del JI. Aquest mecanisme està definit en l'article 6 del Protocol de Kyoto. Els projectes susceptibles d'acollir-se a aquest mecanisme són els desenvolupats per països de l'Annex I (països més desenvolupats i amb compromisos de reducció d'emissions) en països també de l'annex I (amb o sense compromisos de reducció d'emissions).

Aquest mecanisme està regulat per la Decisió 16/CP.7 "Directrius per a l'aplicació de l'article 6 del Protocol de Kyoto", on s'estableixen el procediment de verificació de projectes JI i les normes per a l'acreditació de les entitats independents que verifiquen aquests projectes.

Les quantitats de gasos d'efecte hivernacle que s'han deixat d'emetre com a conseqüència de l'aplicació del projecte JI, es denominen Unitats de Reducció d'Emissions (URE) i han de ser verificades per l'entitat independent acreditada. La verificació implica una primera fase en què l'entitat de verificació determina prèviament a l'entrada en funcionament, si el projecte s'ajusta al JI i ho fa públic mitjançant un informe de determinació, i una segona fase en què es verifiquen els estalvis d'emissions declarats, a causa del projecte.

La fase prèvia per determinar si el projecte s'ajusta al JI és similar a la validació d'una activitat de projecte del CDM, però amb les següents singularitats:

• Les metodologies per a la determinació de la base de referència (Línia base) i la vigilància, no han d'estar aprovades per cap organisme.
• Els criteris per determinar la base de referència i la vigilància, vénen definits en l'annex B Decisió 16/CP.7.
• No existeix un registre de projectes validats, qualsevol projecte del JI del qual s'ha posat a disposició pública l'informe de determinació, es considera vàlid per començar a comptabilitzar les reduccions d'emissions, llevat que es presentin legacions abans que passin 45 dies des de la seva publicació.
• El procés de verificació periòdica és igual que el del CDM.

D'altra banda, Aenor és una de les AE o DOE amb la qualificació adequada, amb les que compta el Fons d'Emissions del Banc Mundial, per realitzar les verificacions d'emissions dels projectes JI en què participa, havent estat convidats per presentar ofertes en diverses iniciatives.

• URE: unitats de reduccions d'emissions obtingudes de projectes de JI determinades per una entitat independent de verificació.
• CER: Reduccions certificades d'emissions obtingudes en una activitat de projecte del MDN validada i verificada per una entitat operacional designada del MDN.
• UCA: Unitats de quantitat atribuïdes dins dels plans nacionals d'assignació d'emissions de cada país.
• UDA: Unitats d'absorció de gasos d'efecte hivernacle obtingudes en cada país d'acord amb la decisió de "Ús de la terra, canvi de l'ús de la terra i silvicultura".

El comerç d'emissions està regulat per la decisió 18/CP.7 "Modalitats, normes i directrius aplicables al comerç dels drets d'emissió que preveu l'article 17 del PK", on es defineix com han d'actuar les parts de l'annex I afectades per aquest mecanisme. En la decisió 19/CP.7 "Modalitats de comptabilitat de les quantitats atribuïdes, previstes en el paràgraf 4 de l'article 7 del PK", on s'estableix el càlcul i modificacions de les quantitats atribuïdes de cada part de l'annex I i els requisits d'els registres nacionals.

A Europa, el comerç d'emissions està regulat per la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell, per la qual s'estableix un règim per al comerç de drets d'emissió de GEH a la Comunitat. En aquesta directiva s'estableix que per a cada períod'establert, cada país de la UE elaborarà un Pla Nacional d'Assignacions (PNA) que determinarà la quantitat total de drets d'emissió que es preveuen assignar durant aquest períod'i el procediment d'assignació. Un cop establert i aprovat el PNA per al primer període de tres anys (2005-2008), cada instal·lació afectada ha d'emetre durant el primer trimestre de cada any, una declaració d'emissions de l'any anterior, que ha de donar a l'autoritat administrativa competent per controlar el compliment del PK. Aquesta declaració ha d'estar verificada per una entitat independent de verificació acreditada.

L'acreditació de les entitats independents de verificació (EIV) serà per part de l'organisme d'acreditació de cada país membre, en el cas de la UE. A Espanya serà ENAC, que acreditarà a les EIV segons l'esquema europeu d'acreditació de EIV, que està actualment en desenvolupament. Els esborranys manejats fins ara indiquen que l'acreditació estarà basada en la norma EN 445011/ISO guide 65, d'acreditació d'entitats que operen en la certificació de producte, encara que hi una sèrie de requisits addicionals, per assegurar que l'EIV està capacitada per verificar emissions a cada país i en cada sector determinat. En principi es pensa en un sistema d'acreditació homogeni per a tots els països de la UE, de manera que una EIV acreditada a Espanya pogués actuar en un altre país, complint alguns requisits addicionals de caràcter local.

En principi, la metodologia adequada per a la verificació de les dades de producció, emissions de gasos d'efecte hivernacle i de consums de combustibles, podria estar basada en les recomanacions de diferents organismes internacionals especialitzats en el comerç d'emissions com el World Business Council for Sustainable Development o la IETA (International Emmissions Trading Association), i en l'annex IV "Criteris de verificació", del Reial Decret Llei 5 / 2004. Si bé, en el moment de publicar la norma ISO 14.064-3: "Gasos d'efecte hivernacle, Part 3: Directrius i especificacions per a la validació i verificació", seria aquesta la norma de referència per desenvolupar el procés de verificació d'emissions.

En base a l'Annex IV "Criteris de verificació", del Reial Decret Llei 5 / 2004, a l'experiència d'Aenor en la verificació de dades mediambientals i les recomanacions disponibles fins al moment, el procés de verificació, esquemàticament, seria la manera següent:

• Anàlisi Estratègic de totes les activitats dutes a terme en la instal lació i determinació de la seva importància per a les emissions i les dades de consums, segons l'annex I del Reial Decret Llei 5 / 2004.
• Anàlisi de processos en l'emplaçament físic de la instal·lació, mitjançant visita "in situ", per determinar la fiabilitat de les dades i la informació subministrada.
• Anàlisi de riscos per determinar explícitament quins aspectes del procediment utilitzat per notificar les emissions i els consums, poguessin contribuir a errors en les dades subministrades i en la determinació de les emissions totals, analitzant els factors d'emissió utilitzats i els càlculs realitzats per arribar als dades subministrades. Es tindran en compte els mètodes de control utilitzats per reduir al màxim el grau d'incertesa.

En la planificació del mostreig necessari per realitzar la comprovació de totes les dades, variables i factors, emprats en els càlculs d'emissions i en la comptabilització dels consums de combustibles i produccions, es tindran en compte les possibles incerteses associats a cada un dels dades verificades.

Un cop establertes les emissions de gasos d'efecte hivernacle, l'EIV emet el corresponent informe de verificació i la declaració de verificació, que demostren, davant l'autoritat administrativa competent, que la declaració d'emissions verificada de la instal·lació, en qüestió, és certa i exacta.

Aenor, per la seva experiència en la validació de la declaració mediambiental i en la verificació del sistema de gestió mediambiental d'acord amb el reglament EMAS, està en condicions d'acreditar per a la verificació de les declaracions d'emissions, quan es clarifiqui el sistema d'acreditació de les EIV.