Entrevista a José Luis Regás, soci-director Oficines en NCI Consultors Immobiliaris

José Luis defineix aquests anys com molt positius però constata que “portem 4 anys en caiguda lliure i el problema és que no li veiem sortida”. “Els que encara resistim és perquè potser sí vam saber veure-ho, vam ser més conservadors i no malbaratem innecessàriament”, afegeix Torres.

Una crisi que va esclatar en el sector residencial però que amb el temps, com tsunami, va acabar aconseguint sectors a priori més estables, com l'industrial o el d'oficines, i que la majoria de professionals no van preveure, “o almenys no es veia venir d'una manera tan sagnant”. Carles Torres afegeix que els qui realment no van saber preveure la que s'aveïnava són els que ara han fracassat estrepitosament. “I molts no ho van veure venir perquè no eren bons professionals”, perquè una altra de les xacres amb les quals han hagut de bregar els consultors de professió ha estat l'intrusisme professional, tal com ens confirma José Luis Regás, en part per falta d'una regulació del mercat i per la falta d'un Col·legi que emparés als professionals del sector, en paraules de Torres: “No ha estat fins ara, després de 9 anys de la creació de NCI, que la Generalitat de Catalunya no s'ha decidit a exigir un carnet professional o una titulació d'ho acrediti. En canvi, entre 1980 i 1990 des del meu lloc en una consultora industrial de primer nivell, sí ens dedicàvem a denunciar l'intrusisme al Col·legi d'Agents de la Propietat, presidida aleshores per Hipòlit González, en una època en què les fronteres encara no estaven obertes. Posteriorment es va liberalitzar el mercat, permetent operar a tot aquell vinculat amb el món de la intermediació, com a advocats o arquitectes. El problema és que no se ciñó únicament a ells i qualsevol va poder vendre una nau, per exemple”.

José Luis Regás afegeix també la competència que en aquest sentit estan exercint moltes entitats bancàries a l'hora de comercialitzar immobles, que es troben amb un important, i indesitjat, estoc que volen treure al mercat, i que en molts casos, en paraules de Carles Torres, resulta una “competència deslleial”. En aquest sentit, apunta també que des de NCI sempre han estat oberts a la cooperació entre professionals, “no tenim enemics, som una empresa petita i que solem col·laborar amb agents locals o grans multinacionals. Però si alguna vegada hem discriminat, ha estat amb els intrusos”.

A la pregunta de rigor, para quan la recuperació?, la resposta més prudent possible, i és que a hores d'ara, ningú s'atreveix ja amb les previsions. Regás apunta a una recuperació cap a finals de 2013 i a ritme lent, amb una estabilització a mitjan proper any i amb un creixement mínim. “No tornarem als preus ni els moviments de fa temps durant molts anys”. Per àrees, els edificis de les zones més exteriors de la ciutat guanyaran en importància en el futur, estan molt més preparats i ofereixen majors estalvis energètics, mentre que a la zona “prevalgui”, “on no cap tothom, s'instal·laran només aquells que puguin pagar-ho i en aquells edificis que es mantinguin per a aquest ús”, en referència a tots aquells que s'han reconvertit en hotels en els últims temps. D'altra banda, Regás també apunta a un cert desplaçament de la zona anomenada prevalgui a àrees més allunyades del centre, destacant dos especialment “22@ de Barcelona i la Plaça Europa en L’Hospitalet.