“Ens agrada el nostre treball i això els clients ho noten”
NCI manté la seva motivació, il·lusió i professionalitat després de 10 anys de batalles en el sector
Per celebrar amb nosaltres aquesta efemèride ens van reunir en un nou restaurant situat en l'Avinguda Diagonal 460 de la Ciutat Comtal, on un atent argentí ens va galantejar amb el seu servei. Així, acompanyats i servits, Carles Torres, un dels socis fundadors i alma mater de la signatura, ens va fer un recorregut, al costat de José Luis Regás, Maika Pastor i Isabel Priu, i amb el seu inconfusible estil de ‘enfant terrible’ des dels orígens de NCI fins a l'actualitat.
“Tot l'equip de NCI porta molts anys de batalles, havent passat per moltes empreses, des de multinacionals fins a empreses locals, administracions de finques, etc., però concretament 3 persones que estàvem junts en Finques Forcadell decidim emprendre aquesta nova aventura”. El motiu de la marxa de Forcadell no va ser d'insatisfacció, perquè la veritat és que estaven molt bé considerats, sinó que NCI va sorgir com a part d'un projecte major en el qual van creure i pel qual van apostar: Serveis de Geomarketing Immobiliari, SGMI, una innovadora plataforma d'Internet, un projecte inexistent al mercat immobiliari d'empresa consistent en una base de dades i la realització d'estudis de mercat. NCI era una de les branques de l'holding recentment creat, dedicant-se al sector immobiliari, a la comercialització d'immobles.
El moment en què es va constituir l'empresa, molt dolça econòmicament parlant, va suposar un cop d'efecte al mercat i va mobilitzar a una important plantilla. Perquè encara que l'empresa era nova, els professionals que la conformaven eren de sobres coneguts: tant José Luis Regás com Maika Pastor i el propi Carles Torres han passat per empreses conegudes i reconegudes que avalen la seva trajectòria. Tres persones que van arriscar una bona posició, remuneració i seguretat d'aquell moment per optar per un projecte innovador, diferent i que marcaria clarament un abans i un després al mercat.
En aquests 10 anys, NCI s'ha dedicat principalment a l'assessorament i comercialització al món de la immobiliària empresarial, abastant naus i oficines. “Bàsicament eren els segments que dirigíem els qui marxem de Forcadell. Industrial i oficines, si bé és cert que el projecte inicial comprenia més àrees encara que finalment no va anar així”.
Posteriorment es va incorporar Isabel Priu, dedicant-se a l'administració de finques, augmentant la cartera de serveis oferts i de clients de NCI en aquest camp.
Carpe diem en el sector industrial
Si preguntem pels propers anys, Carles Torres no vol mirar al futur. “Sense ser negatiu ni pessimista”, aposta per aprofitar el moment i afrontar el present, que no està per tirar coets: “A més de la baixa ocupació de molts polígons s'estan desvalisant moltes naus i robant fins i tot les tapes del clavegueram per al ferro colat. I afegiria que en el meu sector encara no hem tocat fons. Tant de bo m'equivoqui però crec que l'atur augmentarà encara més i que a aquest país li costarà recuperar-se. El futur passa per canviar el xip i els polígons han de transformar-se i especialitzar-se. Estem en un moment de reordenació urbanística de les ciutats, així que seria el moment de convertir-los en polígons especialitzats: plàstic, ferro, logística… Alguna cosa que ja estava començant a succeir però que la crisi va frenar”. D'altra banda, en opinió de Torres, a més, la major part dels polígons deixessin la seva activitat de producció i fabricació per donar pas al sector terciari, de serveis, com la logística. “La nau industrial de sostres baixos, amb molts empleats, està obsoleta”.
Però l'activitat logística requereix de polígons i àrees industrials amb determinades infraestructures en molts casos deficients. I moltes naus no compleixen tampoc amb els requisits necessaris per a aquesta activitat. “Alguna cosa que generalment trobem en polígons propers al casc urbà, espais que caldrà integrar, donant més serveis i equipaments. La falta d'infraestructures a més és una qüestió macroeconòmica que depèn dels pressupostos, i existeixen massa administracions, institucions i competències que competeixen a l'hora de prendre decisions, falta trobar un diàleg conjunt”.
La duplicitat de serveis entre poblacions limítrofes ha estat també un problema endèmic als polígons de Catalunya, si bé han existit alguns intents de mancomunar-los, com és el cas de Ca Calderón, a Viladecans-Sant Boi, la qual cosa va donar una uniformitat al polígon malgrat pertànyer a dues poblacions i amb servei i espai suficient per a les empreses que vulguin instal·lar-se. “Prova d'això és que allí està instal·lat un parc logístic ProLogis i un centre comercial molt important”.
El treball fet per entitats públiques com Cimalsa o Incasòl, ajuden?
“Si ben Cimalsa s'ha dedicat a desenvolupar centres de mercaderies i parcs logístics, Incasòl ens ha fet la competència. Ha estat propietari del sòl amb ànim especulatiu i molts estan desenvolupats en bones ubicacions, amb serveis i ben equipats, però uns altres són inoperativos i innecessaris”. El paper dels ajuntaments és un altre factor que hauria d'afavorir el desenvolupament i les implantacions d'empreses però que, no obstant això, no sempre és així. “La burocràcia és molt desmanegada, lenta, no només no ajuda sinó que entorpeix”, afegeix.
Consultoria – administració pública, una relació difícil
El que hauria de ser una relació fluïda, àgil i fins i tot facilitadora de serveis a l'hora d'implementar noves empreses i activitat empresarial en un municipi, es torna en molts casos un camí d'espines per a les consultories immobiliàries. Així ens ho explica Isabel Priu: “Existeix una gran falta de motivació per treballar bé per part de les administación local envers els seus clients, que som nosaltres. A més, hi ha ajuntaments que en el seu moment van donar terrenys per a la instal·lació d'empreses que, amb els anys, han deslocalizado, venent aquests terrenys, quan haurien de retornar-se al municipi”. Per a Isabel Priu, la classe política en general, practica l'estratègia de ‘divideix i venceràs’, “quan els professionals immobiliaris no podem caure en aquesta desunió. Nosaltres volem treballar i de manera conjunta amb qui sigui necessari. Però això requereix un canvi de mentalitat”.
Un canvi de mentalitat al que, en opinió de Carles Torres, li falta a una major part del sector: “Jo treball per guanyar diners, com tots, però també perquè m'agrada.I potser per això la crisi m'ha motivat a treballar més, perquè després d'una crisi hi ha una recuperació i una racionalització, i fa falta. En NCI treballem amb il·lusió, amb vocació, per això portem tant temps junts i superem les dificultats. Perquè seria molt fàcil trencar amb tot però no només cal estar en el sector quan es guanya diners, també quan no es guanya diners. I els que estem aguantant, sobrevivim i encara mantenim una mica d'il·lusió, ens mereixem continuar. Crec que ara és el que més em motiva: treballar amb serietat, professionalitat, il·lusió, intentant lluitar contra l'intrusisme”.
Una tenacitat que es reparteix per igual en tots els integrants de l'empresa, com demostra Maika Pastor: “Fa 10 anys decidim entrar en el projecte i hem de seguir. Ara és qüestió d'orgull, de seguir al peu del canó a les dures i a les madures”.
En la seva visió del món i el treball, allí on uns altres veurien un problema en NCI veuen una oportunitat i ara, quan el fàcil seria decidir canviar de rumb i de sector, perquè l'immobiliari està “cremat”, la seva opció és la contrària: “Cada vegada som menys així que els que sobrevisquem estarem millor situats”. Però també hi ha un factor humà que impediria tirar la tovallola, per responsabilitat i relació envers el client, als integrants d'aquest equip. Una gran part de la seva cartera de clients els ha estat fidel allà on estiguessin, “alguna cosa gens menyspreable”, en paraules de Carles Torres, “perquè no vénen per l'empresa, sinó per la persona”. La fidelització i tracte proper amb el client han estat algunes de les seves millors bases per aconseguir aquesta relació, tal com ens assenyala José Luis Regás: “No ens podem comparar a les multinacionals, és un altre tracte. Ens dediquem al client, que s'acaba convertint més en amic que client”. Alguna cosa que no es guanya en dos dies. “A Catalunya costa molt guanyar-se la confiança —afegeix Carles— i tot aquest treball no es pot tirar per la broda per una crisi”.
“Lluitadors i professionals”
Si algú els coneix bé, especialment a Carles Torres, és Maika Pastor. Suport incondicional en l'oficina, sap ben el que els ha costat arribar on estan “perquè són molt lluitadors i molt professionals”.
Entra en escena l'administració de finques
Després d'anys de consultoria logística, d'assessorament i intermediació, tant Carles com José Luis es van plantejar la possibilitat d'incorporar un nou servei a NCI: l'Administració d'Immobles i Gestió de Patrimonis. “Però estàvem esperant al fet que volgués venir —en referència a Isabel Priu— i quan ella va decidir liberalitzar-se de compromís exclusiu, José Luis, li ‘va tirar els teixos’ i ella va acceptar”. Un nom al món de l'administració de finques, coneguda i reconeguda en aquest món, més enllà de l'empresa en la qual treballi, “perquè les empreses són les persones, i tenen un valor. Perquè NCI és José Luis Regás, Maika Pastor, Isabel Priu i jo mateix, Carles Torres, i ens acompanya moralment José Luis Wilmanski, des del primer dia”. Potser semblen pocs però tal com explica Carles, “vam ser molts i ara quedem el nucli”, deixant clar que quan canviï l'escenari, “tornarem a ser més”.
Reinventar-se o morir
Conscients així mateix que l'estacamiento no és bo, estan buscant fórmules per reinvertarse, “sempre dins del nostre sector” i sempre seguint les regles memoritzades per Carles Torres, gravades a foc en la seva manera de treballar: professionalitat, experiència, il·lusió, motivació, companyerisme, coordinació i constància.
