Avaluació del risc ambiental en empreses del sector metallmecànic per a la prevenció del canvi climàtic II

L'avaluació de riscos ambientals es defineix com un procés que analitza la probabilitat que es produeixin efectes ecològics adversos com a conseqüència d'una exposició a un o diversos agents contaminants. El procés d'avaluació de riscos ha de ser el més objectiu possible i ha de seguir procediments fiables i reconeguts de càlcul de risc. La norma UNE 150008:2008 ofereix exemples de metodologia aplicables.

L'avaluació o estimació del risc s'estableix com un producte entre dos factors, per la qual cosa risc = probabilitat x conseqüències. Els resultats d'aquesta equació presenten el risc associat a cada escenari d'accident. Com més gran sigui aquest valor, major serà el risc ambiental. El valor obtingut permet jerarquitzar els riscos en funció de la seva magnitud i decidir quines són acceptables i quins no.

Per tant aquest procés implica un judici sobre la tolerabilitat del risc i porta implícita una presa de decisions, de manera que l'avaluació de riscos és un procés que ha de ser aprovat per l'alta direcció.

Una característica que cal tenir en compte en aquest procés, és la incertesa associada a la mateixa, degut fonamentalment a la qualitat de les dades obtingudes, les estimacions i / o extrapolacions realitzades, el fet que el medi ambient sigui un sistema viu i per tant variable, etc. Per aquesta raó és imprescindible identificar les fonts d'incertesa i la seva contribució a l'estimació final del risc.

En la mesura del possible serà convenient utilitzar dades reals presos de mesures de camp, diagnòstics previs, etc. Les dades corresponents a agents químics es poden obtenir de fonts bibliogràfiques o de les fitxes de seguretat de producte. Les dades relacionades amb mecanismes de transport de contaminants es poden calcular mitjançant programes de simulació. En els altres casos, on les dades siguin desconeguts o difícils d'aconseguir és recomanable utilitzar estimacions conservatives. Per assegurar que el procés d'avaluació de riscos és transparent i raonable s'ha de citar les fonts de les dades preses i les estimacions realitzades.

Hi ha una gran varietat de mètodes qualitatius i quantitatius per a l'anàlisi de conseqüències, però en totes ells s'ha d'avaluar la gravetat en 3 entorns: natural, humà i socioeconòmic. Els mètodes quantitatius estan basats en la dosi del contaminant emès o en les concentracions del contaminant en la zona afectada i en el nivell.

En els mètodes qualitatius, com el proposat a la norma 150008:2008, les conseqüències es troben a través d'indicadors numèrics relacionats a través de les següents equacions:

• Quantitat: Quantitat de substància emesa a l'entorn
• Perillositat: Perillositat intrínseca de la substància emesa (toxicitat, possibilitat d'acumulació, etc)
• Extensió: Superfície afectada per la substància emesa
• Qualitat del medi: es considera l'impacte i la seva possible reversibilitat
• Població afectada: nombre estimat de persones afectades
• Patrimoni i capital productiu: valoració de per exemple el patrimoni històric, infraestructura, activitat agrària, instal·lacions industrials, espais naturals protegits, zones residencials i de serveis, etc.

Atenent a les consideracions anteriors, es determinarà la gravetat de les conseqüències en funció dels següents criteris:

Taula 1. Criteris de quantitat

Taula 2. Criteris de perillositat

Taula 3. Criteris d'extensió

Quant a l'avaluació de receptors del risc la norma només dóna referència sobre els criteris relatius als receptors humans:

Taula 4. Criteris de receptors de risc. Població afectada

Seguint la metodologia elaborada per Protecció Civil pel que fa al control de riscos d'accidents greus es poden obtenir criteris relatius a qualitat del mitjà:

Taula 5. Criteris de receptors de risc. Qualitat del mig

Aquest tipus d'informació disgregada per províncies es pot obtenir de la pàgina web del Ministeri de Medi Ambient o del Banc de Dades de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana.

Quant a afectació de patrimoni i capital productiu els criteris fan referència a béns immobles d'interès i activitats econòmiques relacionades directament amb el medi ambient i a infraestructures. Com a exemple es mostra una taula de la metodologia elaborada per Protecció Civil:

Taula 6. Criteris de receptors de risc. Patrimoni i capital productiu

Seguint aquesta metodologia, cada escenari pot presentar un valor mínim gravetat de 5 i un valor màxim de 20. Finalment el valor de gravetat obtingut, es corregeix previ al càlcul de risc, mitjançant assignació d'una puntuació d'1 a 5 a la gravetat de les conseqüències en cada entorn segons el barem de la taula següent:

Taula 7. Correcció del valor de gravetat

A continuació es mostra en forma de taula un exemple d'aplicació del càlcul d'estimació de les conseqüències:

Taula 8. Estimació de conseqüències. Entorn natural

Taula 9. Estimació de conseqüències. Entorn humà

Taula 10. Estimació de conseqüències. Patrimoni i capital productiu

En tota anàlisi de riscos, cal considerar l'oportunitat de concurrència d'un esdeveniment. Per tant és necessari calcular la probabilitat dels escenaris d'accident analitzats.

Igual que ocorria amb l'estimació de les conseqüències, el mètode de càlcul pot ser quantitatiu o semiquantitatiu. Independentment de la tècnica utilitzada, l'organització ha d'assignar una probabilitat a cada succés iniciador.

El càlcul de probabilitats d'ocurrència d'accident es realitza a partir de la composició de les probabilitats dels successos bàsics recollits en l'arbre d'errors.

Els registres històrics d'incidents i accidents solen ser les dades més fiables per realitzar la millor estimació. També poden ser d'utilitat els registres de no conformitats i els parts de manteniment i / o neteja (canvi d'unions o de peces desgastades, neteja de fuites o vessaments, etc.).

En el cas que no es disposin de dades reals en la instal lació estudiada, la probabilitat es pot estimar seguint diversos criteris com:

• Dades històriques del sector o activitat
• Bases de dades d'històric d'accidents
• Bibliografia especialitzada
• Informació de fabricants, proveïdors, etc.

En tots els casos, la informació ha de ser contrastada i fiable, i s'han d'indicar les fonts de les estimacions realitzades.

Es poden reflectir tant valors de probabilitat com de freqüència de fallades o d'aparició de successos, ja que totes dues estan relacionades mitjançant funcions de distribució de probabilitat. Això permet la transformació d'un valor en un altre en funció de la necessitat d'aplicació.

Tenint en compte la metodologia proposada per la norma 150008:2008, es poden determinar valors de probabilitat semicuantitativos seguint els criteris establerts en la taula que es mostra a continuació:

Taula 11. Criteris de valoració de la probabilitat - freqüència

A continuació es mostra en forma de taula un exemple de la freqüència d'aparició dels escenaris d'accident:

Taula 12. Estimació de la freqüència d'aparició d'escenaris d'accident

Com s'ha comentat anteriorment, el producte de la probabilitat i la gravetat de les conseqüències anteriorment estimades permet l'estimació del risc ambiental.

En funció de l'estimació que s'hagi fet de la magnitud del risc, es poden donar tres possibles situacions:

• Disminució de la probabilitat de la conseqüència (exemples de mesures: invertir en seguretat, manteniment preventiu)
• Reducció de la intensitat del dany una vegada que s'ha produït (exemple de mesures: mitjans de contenció d'abocaments, mitjans de protecció contra incendis)

A continuació es mostra en forma de matriu la distribució de riscos en funció dels valors de gravetat i probabilitat:

Aquesta matriu també permet avaluar la tolerabilitat de l'els riscos analitzats i jerarquitzar-los, la qual cosa permet establir prioritats a l'hora d'aplicar mesures preventives o de mitigació.

Hi ha algunes normatives com el RD 9 / 2005 de declaració de sòls contaminats, on apareixen dades quantitatives de definicions de situacions de risc acceptable en sòls.

S'adjunta un exemple d'utilització de la metodologia, per simplificar s'escull únicament la gravetat en l'entorn natural.

Taula 13. Exemple d'utilització de la metodologia

La disposició d'aquests escenaris en la matriu de distribució de riscos seria:

Els escenaris d'accident E1 i E3, presenten un risc ambiental moderat, mentre que l'escenari d'accident E2 presenta un risc ambiental baix.

Aquesta matriu permet identificar riscos tolerables i intolerables, prioritzar els escenaris d'accident, establir objectius de millora i prendre accions immediates en cas que sigui necessari.

Les zones de risc alt o molt alt són zones de risc intolerable, no es pot treballar en aquestes condicions i és necessari prendre mesures costi el que costi. A les zones de risc mitjà o moderat, el risc és tolerable, encara que cal fer estudis i actuacions que permetin reduir el risc al mínim possible. Les zones de risc baix són zones segures on es poden treballar sense realitzar cap tipus de modificacions.

Freqüència de la realització d'estudis d'estimació del risc

La normativa aplicable no estableix la freqüència amb què realitzar l'anàlisi de riscos, però és evident que aquesta anàlisi ha d'estar actualitzat i ha de ser revisat periòdicament.

Cal tenir en compte que canvis en l'empresa deguts a utilització de noves matèries primeres, introducció de maquinària, canvis en processos de producció, etc poden deixar sense validesa l'anàlisi de riscos original.

En qualsevol cas, sempre que es produeixin canvis significatius en l'empresa, caldrà revisar l'anàlisi inicial.

Les matrius de distribució de riscos segons els valors de gravetat i probabilitat permeten identificar i jerarquitzar els escenaris amb major incidència ambiental. Per tant, aquests escenaris han de ser l'objectiu prioritari de l'empresa en l'aplicació de mesures de prevenció i de mitigació.

Un cop seleccionats els escenaris sobre els quals es va a actuar, cal establir propostes de mesures de reducció de riscos que poden emmarcar-se en els següents àmbits:

• Eliminació del risc
• Reducció del risc
• Reducció de la freqüència d'aparició de l'escenari d'accident

L'avaluació de les mesures i la selecció de les més adequades per a reduir els riscos ambientals serà una decisió que haurà d'estar fonamentada en criteris ambientals, tècnics, de seguretat i eficiència econòmica.

• Els criteris ambientals, inclouen l'estimació de la reducció bé qualitativa o bé quantitativa del risc ambiental i les seves repercussions sobre l'empresa
• Criteris tècnics i de seguretat. L'empresa haurà d'analitzar la possibilitat d'aplicació de les diferents mesures possibles amb els mitjans tècnics que disposa (maquinària, instal·lacions, etc) o que li ofereix el mercat
• Criteris econòmics. L'empresa ha de determinar les inversions i despeses necessàries per a la implantació de les mesures i les repercussions que tindrà en l'empresa.

Després de l'estudi de les mesures de reducció de riscos, i la selecció de les més adequades, l'empresa ha d'establir un programa d'implantació i fixar uns objectius de prevenció / mitigació. El plantejament d'aquest programa pot incloure:

• Codi i identitat dels escenaris d'accident
• Descripció d'accions a prendre
• Termini de consecució d'accions
• Responsable a l'empresa
• Recursos humans, tecnològics i financers per aconseguir les accions proposades

Per tal de garantir la implantació d'aquests objectius, detectar possibles desviacions (per causes pròpies de l'empresa o per causes alienes) i fer un seguiment és convenient establir també un pla de control a través d'indicadors.

Aquestes accions s'han de reflectir, per exemple a través de fulls de control per tal de comprovar els nivells d'indicador, les dates de control i el percentatge d'assoliment de l'actuació prevista.

A continuació es mostra un exemple de format per a l'elaboració de mesures de reducció de riscos.

Taula 14. Format per a l'elaboració de mesures de reducció de risc

L'objectiu tant de la directiva com de la llei sobre Responsabilitat Ambiental, és la reparació dels danys causats al medi ambient, de manera que es mantingui la provisió de recursos naturals i de serveis ambientals.

La reparació dels danys implica retornar els recursos naturals danyats al seu estat inicial, per assolir aquest propòsit, s'han d'identificar el tipus, la quantitat, la durada i ubicació de les mesures reparadores necessàries.

Algunes comunitats autònomes, així com el Ministeri de Medi Ambient, disposen de models geogràfics en què es proporciona el valor econòmic total de cada punt del territori. Projectes com VANE (Valoració dels actius naturals d'Espanya) i el projecte MORA, persegueixen el mateix objectiu. Altres ordres ministerials com ara l'Ordre MAM 85/2008 té per objecte determinar els criteris tècnics per a la valoració dels danys ocasionats al domini públic hidràulic.

Hi ha tres tipus de mesures per a la reparació de danys ambientals: primàries, complementàries i compensatòries.

En les mesures de reparació primària, es restitueixen els recursos naturals i els serveis que aquests presten al seu estat bàsic, en el lloc on es va produir el dany. La reparació primària pot consistir en:

• Eliminació, retirada o neutralització del dany
• Contenció o neteja
• Reposició o regeneració del recurs afectat, etc.

Quan no és possible retornar els recursos naturals al seu estat bàsic per mitjà de la reparació primària, o quan el temps o el cost necessari siguin desproporcionats en relació amb el benefici ambiental a obtenir, s'aplica la reparació complementària.

Per tal de compensar les pèrdues provisionals de recursos naturals o serveis de recursos naturals durant la recuperació, es poden, a més, aplicar reparacions compensatòries.

Tant les mesures compensatòries com les complementàries, consisteixen en la creació de recursos o serveis naturals que no existien abans de produir el dany ambiental. Aquestes mesures, també poden consistir en l'extensió de la reparació primària a serveis o recursos addicionals.