“Veig als empresaris pessimistes, i això no és just”
Entrevista a Héctor Fuentealba, Manufacturing Development Manager en Corporate Operations de Nestlé, a Suïssa
30 de novembre de 2011
Després de la seva xerrada en aquesta jornada, dedueixo que considera vostè que mai s'inverteix massa en packaging…
En packaging cal invertir, però bé. Cal focalitzar els esforços en el consumidor, a ser competitiu i a donar compliment a la normativa. Bàsicament aquest era el meu missatge. No invertir ni gastar en el que no val.
Per exemple…
En formes de desaprofitament com sobrestock, sobreproducció, ineficiència… aquest és el tipus de coses en les quals no cal invertir.
Vostè té una visió molt àmplia del món del packaging. Actualment treballa en la central de Nestlé, a Suïssa, on la situació econòmica és molt diferent a la d'Espanya i això ha de donar-li una certa distància…
Però tenim una visió global amb moltes realitats diferents.
Llavors, on ha de buscar l'oportunitat que vostè parla l'empresari espanyol?
En la qualitat i l'eficiència. És l'única forma de competir avui dia. Cal ser autoexigentes, no n'hi ha prou amb ser bons, sinó excel·lents. Això és el que fa la diferència avui dia. Avui tenim molta oferta de productes bons i perquè valgui la pena que estiguem en una activitat, ha de ser excel·lent.
Tinc un exemple de la meva pròpia experiència: una senyora amb pocs ingressos econòmics, que va invertir una quantitat significativa de la seva capacitat econòmica, en un producte nostre, car. Es tractava d'una llauna de llet en pols de dos quilos. Per què? Perquè aquest envàs d'hojalata, a ella li va donar garantia de qualitat, de seguretat… i perquè el producte que ella estava comprant era pel seu ben més preciós, el seu nét, o el seu fill. Quan algú té pocs recursos per invertir, no pot permetre's el risc d'equivocar-se en la decisió de compra i, per tant, ha d'anar a productes que li lliurin confiança.
A més, està convençut que un comprador, encara que el seu nivell econòmic no arribi al de la mitjana, no va a renunciar a un producte que necessiti, i que en això té un paper molt important tant el producte, com el seu packaging…
Per a una companyia com Nestlé, que té una àmplia gamma de productes i, així, de materials, el futur està en el biodegradable i el reciclable?
En tot això. En la reducció de l'impacte ambiental, que pot ser per l'ús de matèries primeres amb origen renovable, pel menor ús de matèries primeres, i per l'ús de matèries primeres que són més reciclables o recuperables. L'impacte ambiental cal mesurar-ho en totes les dimensions, no solament en una dimensió.
Els productes sobreenvueltos que trobem en un supermercat no anirien a priori d'acord amb el respecte ambiental. El de la magdalena que va en una bolsita d'unitat, que al seu torn va sobre un suport plàstic amb més unitats, que van en una caixa, que va embolicada amb plàstic… cal ser crític també al món de l'embalatge o és just embalar tant?
Cal ser crític i preguntar-se si tot aquest embalatge li està lliurant algun valor al consumidor o al client, o no.
L'hi dóna?
No necessàriament, fins i tot pot ser que a algun consumidor li molesti haver d'obrir tant packaging. Pot ser també que l'envàs individual garanteixi la frescor del producte i això és important per al consumidor.
D'altra banda, hi ha packaging que no podem evitar, perquè està lliurant un valor. Un regal de Nadal, puc lliurar-ho sense packaging? No puc, perquè està generant part de la sorpresa, és part de l'emoció.
Quin és el major valor que té avui dia un packaging?
Té un paper fonamental en el valor percebut del producte. Quan algú compra una ploma Montblanc, aquesta ve amb una caixa, amb un disseny especial, que té un cost, però que m'està mostrant que el producte té un valor. Durant la meva conferència he donat un exemple, la roba de la gent. Quan produïm productes és com quan vestim als nostres fills per anar al supermercat, on els podem enviar bé o mal vestits. No sempre és bé estalviar en el packaging, cal invertir el necessari.
Ha comentat que Nestlé està obrint bastant el seu mercat en països emergents, com Xina, l'Índia o països africans on hi ha un sector de la població amb baix poder adquisitiu però que està augmentant la seva capacitat per accedir a determinats aliments de qualitat. En aquest cas, ha explicat que no es tracta tant de vendre un producte en envàs gran, sinó en unidosis que potser sí es pugui permetre el ciutadà amb menys diners...
Es tracta de megatendencias que no podem modificar. És així i, sí, hem de donar una resposta a aquesta demanda. Per exemple, monodosis de Nescafé o xocolates a un preu assequible però amb els mateixos atributs de qualitat dels envasos estàndard.
I com donar resposta al residu que aquesta demanda pugui generar en països tan poblats?
El que cal fer és mesurar l'impacte ambiental d'aquest plàstic o aquest envàs en el seu cicle complet de vida, i minimitzar aquest impacte en totes les dimensions. D'altra banda, no és totalment cert que el packaging sigui un gran contaminant del medi ambient, al contrari. El packaging protegeix els productes alimentaris i evita que es deteriorin. En els anys 30, la meitat de la producció dels aliments es podria en els camps abans de ser transportada perquè no hi havia l'envàs necessari. Aquest producte en descomposició produïa una quantitat de CO2 que afecta el medi ambient. No podem mirar una sola dimensió, sinó que hem de mirar l'impacte complet, des de la font de matèries primeres fins al reciclatge.
Ha acabat la seva conferència dient al públic, que aquí, a Espanya, el del packaging no s'ha acabat. Ho ha dit perquè percep certa negatividad entre els empresaris?
És que els veig pessimistes, i no és just. A més, per l'augment i concentració del retail, el món d'avui és impensable sense packaging. Hi ha un proverbi xinès amb aquest punt de vista: quan hi ha amenaces, o ens defensem d'elles o les aprofitem.
