Els entorns fluvials, protagonistes al congrés PARJAP 2012

A continuació, Pedro Nogueira va explicar els detalls de la rehabilitació del jardí històric de Serralves, a Portugal, per adaptar-ho als usos actuals. La tercera ponència del dia, titulada 'De l'hortus conclusus al paisatge urbà: intervencions en conjunts medievals', va estar a càrrec d'Ana Luengo Añón, qui va destacar el poc interès de les administracions per protegir els jardins històrics com a entitats pròpies, diferenciades de l'arquitectura i monuments. En moltes comunitats autònomes, va dir, no existeix si més no la figura jurídica per poder declarar jardins com bé d'interès cultural. En la seva opinió, els responsables d'un jardí d'aquest tipus no han de limitar-se a un manteniment tècnic, sinó que han d'exercir una tutela.

La segona part del seu discurs va oferir les seves reflexions sobre les diferents maneres d'abordar la restauració o recuperació d'un jardí històric, sempre amb un pla director que ha de començar amb una profunda recerca, i valorant després quines parts s'han de deixar com les originals i quins han d'incorporar elements afegits després, però que també han tingut una importància històrica en la conformació del jardí al llarg dels segles. Finalment, va oferir interessants detalls sobre la restauració del jardí situat en el claustre del monestir de Guadalupe.

El president de l'AEPJP va agrair la gran ajuda rebuda per part de la ciutat en l'organització, sempre complexa, d'un congrés d'aquestes característiques i va esmentar la interessant relació que la ciutat ha aconseguit entre l'asfalt i els jardins, una ciutat bimilenaria que mira cap al futur.

Per la seva banda, José Ángel Hermida va esmentar el compromís que la Universitat de León té amb el medi ambient, que es materialitza, per exemple, en l'ocupació d'espècies autòctones en els seus jardins. L'alcalde de la ciutat amfitriona va destacar el seu interès personal al llarg de la seva trajectòria política, per l'estat dels parcs i jardins dels llocs on ha exercit la seva responsabilitat. Considera, segons va afirmar, que “les administracions han de donar a les espais verds la importància que es mereixen, destinant els recursos necessaris per al seu manteniment en bones condicions”.

Per concloure l'espai dedicat a l'exposició d'actuacions en entorns fluvials es va comptar amb la participació de Carlos Javier Cárcamo, enginyer de l'Ajuntament d'Orense, i de Juan Carlos Martínez, cap de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Gijón, que van parlar de la recuperació i gestió social de les lleres urbanes, en referència als rius Miño i Piles.

En el bloc dedicat a Londres, com a ciutat convidada, Carlos Magdalena, horticultor en els Royal Botanic Gardens de Kew, va explicar el tremend impacte social que la jardineria té en el Regne Unit i va oferir un recorregut pels parcs més destacats de Londres. Va concloure explicant com aquest interès per la jardineria fa que programes sobre aquesta disciplina o sobre plantes copin el 'prevalgui estafi' en la televisió britànica, i va parlar sobre el cas concret d'una sèrie en 3D que una cadena de televisió està preparant amb el reconegut naturalista David Attenborough, i en la qual el propi Carlos Magdalena explica com va aconseguir recuperar una varietat de nenúfar africà que estava pràcticament extingida perquè ningú havia estat capaç de reproduir-la abans.

Durant el debat, va quedar de manifest la necessitat de coordinació entre dissenyadors, els qui executen les obres i els qui després han de mantenir les àrees verdes, perquè no es produeixin situacions que perjudiquin la mateixa, com, per exemple, el disseny de zones verdes amb espècies difícils de mantenir, o en llocs en què no haurien d'estar. Que els polítics que decideixen tinguin suficients elements per valorar aquestes decisions i l'opinió dels usuaris, també són importants qüestions a tenir en compte, segons els experts.

Bloc l. Cultura i paisatge

Un dels majors reptes amb els quals s'enfronten els espais protegits, com a corredors verds o jardins històrics, és la seva gestió per part de les diferents administracions així com la compatibilización entre la seva utilització pública i la conservació del seu caràcter cultural i patrimonial. Tant el camí de Sant Jaume com el jardí de Serralves (Porto) són dues clares mostres d'això i posen de manifest la necessitat de continuar treballant en la salvaguarda i protecció d'aquests espais d'elevat valor patrimonial i paisatgístic.

Bloc ll. Blau urbà

L'objectiu general d'una actuació de rehabilitació o restauració de rius, en trams urbans o periurbans, ha de ser el de recuperar la composició, estructura, processos i funcions naturals de l'ecosistema fluvial, permetent aconseguir i mantenir un equilibri dinàmic autorregulado mitjançant projectes que incloguin la gestió com a element essencial. Els usos lúdics, educatius i esportius conviuen perfectament amb solucions de caràcter paisatgístic, que superen el concepte de parc tradicional, sobretot si es tenen en compte des de l'inici del projecte.

Bloc lll. Jardineria continental

Les plantes vivaces permeten configurar parterres amb floracions escalonades al llarg de l'any i l'amplísima gamma disponible facilita la seva utilització en diferents condicions climàtiques així com la consecució d'una variada paleta cromàtica. La utilització de noves tecnologies permet creuar informació interessant entre el ciutadà i les zones verdes, possibilitant identificar i valorar la necessitat i cost del seu manteniment, l'optimització de recursos en funció de dades quantifica-dues, així com els paràmetres preestablerts de sanitat física i psíquica, ecologia i confort. Determinades actuacions en el disseny i manteniment dels espais verds urbans poden contribuir a minimitzar l'impacte de la polinosis al·lèrgica en la població, que avui dia afecta a més del 20% de la població espanyola.