‘La Comunitat Verda’ alça la veu en Demoverde

Per dibuixar el context en el qual es mou actualment el sector de les àrees verdes, José Luis García Seijas, president de l'Associació Espanyola d'empreses de Jardineria (Aseja), va donar diverses dades il·lustratives, com la caiguda que ha sofert la inversió en construcció de jardins, passant-se dels 1.182 milions d'euros en 2009 als 402 milions d'euros del 2010, estimant para aquest any unes xifres també properes als 400 milions d'euros. Evidentment, aquesta activitat s'ha vist llastrada per la crisi que sofreix la construcció en general i per la paralització de nous projectes urbanístics. Però el problema s'agreuja encara més en conèixer que el manteniment dels jardins no està pal·liant aquesta caiguda. De fet, per aquest any s'estima que les inversions destinades a la conservació van a sofrir la primera disminució interanual dels últims cinc anys, passant-se dels 1.190 milions d'euros invertits en 2010 als prop d'1.090 milions d'euros previstos per tot el 2011.

Tot això fa que el volum d'empleats en aquest sector també s'estigui veient ressentit. Mentre que en 2010 el nombre d'empleats que estaven representats en Aseja era de 13.000 operaris, en l'actualitat aquesta xifra s'ha vist reduïda als 12.171 operaris. “Malgrat aquesta disminució, el personal segueix suposant un important cost per a les nostres empreses, ja que de cada euro que inverteix l'administració pública, 0,80 cèntims tenen com a destinació als empleats”.

A la caiguda en les inversions se suma un altre problema, gens banal, la demora en els pagaments per part de l'administració pública, que ja supera com a mitjana els 300 dies i que fa que dels 500 milions d'euros que facturen les empreses d'Aseja, 400 milions estiguin encara pendents de cobrament.

Eugenio González Merino, de l'Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics (Aepjp), confirmava les males perspectives que se ciernen sobre la inversió en el sector verd. “No hi ha diners i això fa que la inversió en obra nova vagi a ser pràcticament nul·la i que els pressupostos per al manteniment es redueixin entre un 20 i un 30%. Per contrarestar aquesta caiguda, caldria apostar per implantar noves solucions tècniques que permetin guanyar en productivitat i sostenibilitat. L'objectiu final ha de ser conservar, almenys, la qual cosa tant ens ha costat crear”.

Precisament, en el camp de la innovació encara queda molt treball per fer, com van evidenciar dos sectors que també van estar representats en la taula rodona com van ser l'arboricultura i el paisatgisme. Encara que l'arbre està present a la ciutat des de fa molts anys, la veritat és que l'arboricultura moderna presenta noves tècniques i metodologies que poden millorar la convivència de l'arbre a la ciutat. “Es tendeix a fer una gestió cada vegada més individualitzada del patrimoni d'arbrat”, fitava Salvador Cañís, president de l'Associació Espanyola d'Arboricultura (Aea).

Quant al paisatgisme, aquest és un sector que amb prou feines ha tingut reconeixement a Espanya durant els últims anys, a diferència del que ocorre en altres regions europees. Des de l'Associació Espanyola de Paisatgisme (Aep), com assenyalava Eladio Hernando, vocal de la seva Junta Directiva, se segueixen donant passos interessants per guanyar en presència, com l'haver inclòs aquesta activitat en el curs universitari 2011-2012, però la veritat és que, en estar tan directament relacionat amb el desenvolupament de nous projectes urbanístics, s'ha vist arrossegat per la crisi de la construcció. “Al no existir obra nova, els professionals del paisatgisme ens estem veient molt afectats. Per tant, el nostre objectiu ara és crear la mentalitat d'abordar el paisatgisme més professionalment, aportant les nostres idees per millorar l'eficiència en la construcció i manteniment de jardins”.

L'Associació Espanyola de Maquinària Agropecuària, Forestal i d'Espais Verds (Ansemat) també aposta per aquesta línia de major professionalització i d'eliminació de l'intrusisme. “Malgrat la caiguda soferta en la inversió, les àrees verdes no estan tan oblidades a Espanya. Durant els últims anys s'ha guanyat molt en superfície destinada a jardins i parcs i, de fet, en alguns casos s'han comès excessos que ara fan molt complicat mantenir aquestes zones. Des de la nostra associació considerem que es pot millorar encara molt en eficiència, emprant màquines i equips que fins ara eren pràcticament desconeguts”, indicava Borja Aizpuru, president de la Comissió d'Àrees Verdes en Ansemat.

Coneguts els nombrosos i diferents fronts que concerneixen al sector de les àrees verdes, així com la seva gran amplitud i l'atomització que existeix en englobar en el seu si diversos subsectores, des de la Federació Espanyola d'Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flores i Plantes Vives (Fepex), el seu president en el Comitè de Flores i Plantes, Vicente Peris, va advocar per crear un gran fòrum sectorial en el qual estiguin representats tots els agents que participen d'alguna o una altra manera en aquesta ‘Comunitat Verda’. Una iniciativa que va anar molt bé acollida per la resta de les entitats representades en la taula rodona, inclosa l'Associació Espanyola de Centres de Jardineria (Aecj), el director de la qual, Santiago González, assenyalava sobre aquest tema: “Quanta major unió i comunicació existeixi dins del sector, més podrem progressar. A EUA, per exemple, ja existeix una gran associació que engloba a tot el sector verd i que compta amb més de 40 empleats, i els avanços que han aconseguit han estat molt notables. Hem de treballar per incorporar a tots els agents implicats”, concloïa.

Amb aquesta unió es pretén enfortir el sector de les àrees verdes i seguir guanyant pes, com ja ha ocorregut en altres regions del món com Austràlia, actual referència mundial en aquest mercat.