Transparència, confiança, innovació i cooperació són els conceptes sobre els quals Repsol YPF basa la seva orientació en l'àmbit del medi ambient

Com a empresa compromesa amb la sostenibilitat, Repsol YPF té present la creixent necessitat d'informació de totes les seves parts interessades. Complint amb el principi de transparència que regeix la seva activitat, la companyia publica amb periodicitat anual tres informes que cobreixen els tres aspectes de la sostenibilitat: econòmic, social i mediambiental. Es presenta a continuació el darrer Informe Mediambiental 2003, recentment publicat.

Repsol YPF considera l'atenció al medi ambient i seguretat un aspecte central de la gestió del negoci. Aquest principi ha estat subratllat en la nova "visió" corporativa desenvolupada el 2003, en la qual s'assumeix expressament el compromís davant la societat de la cura del medi ambient i la seguretat, i s'estableix com a valor ètic el següent: "el nostre comportament buscarà sempre la seguretat de les persones i les coses i transmetrem permanentment aquest principi d'actuació als nostres equips ".

En l'Informe Mediambiental 2003 de Repsol YPF pot trobar informació detallada sobre els aspectes principals i les millores rellevants introduïdes durant l'exercici en àmbits bàsics de la protecció ambiental, d'acord amb la recomanació 2001/453/CE de la Comissió Europea.

Durant 2002, Repsol YPF va iniciar la integració dels sistemes corporatius de medi ambient i seguretat anteriorment existents aprovant una política integrada. Aquest procés d'integració va continuar el 2003 amb la publicació de la norma i el manual corporatiu de Medi Ambient i Seguretat.

En l'àmbit mediambiental, el 2003 ha estat particularment rellevant la importància que ha pres en el debat públic la problemàtica del canvi climàtic. Aquest any es va crear una unitat de canvi climàtic reforçant les capacitats de la companyia. El mes d'octubre es va publicar la nova Directiva Europea 2003/87/CE que crea un sistema de comerç d'emissions de CO2 a la UE, incloent en el seu abast, entre altres activitats, les refineries de petroli i les instal·lacions de generació d'energia elèctrica de més de 20 MW de potència.

Per fer front a aquest repte, Repsol YPF ha desenvolupat un intens treball d'elaboració d'inventaris i identificació d'oportunitats de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, expressant la seva voluntat de col·laboració amb les administracions competents i creant una unitat de canvi climàtic amb recursos especialitzats per a optimitzar les oportunitats de reducció d'emissions a la companyia i participar en els mecanismes de mercat existents i futurs.

L'any va estar també marcat per les accions dutes a terme per la companyia per combatre els efectes de l'accident que va patir el vaixell Prestige davant les costes de Galícia el 11 de novembre de 2002. Repsol YPF va col·laborar amb l'Administració aportant els seus coneixements tecnològics en la recuperació del fuel que continua emmagatzemat en les restes del vaixell enfonsat i portant a terme un programa pioner d'intervencions (a 3.850 metres de profunditat) per a segellat de fuites, presa de dades i desenvolupament i prova amb èxit d'un sistema per l'extracció de fuel. També es van facilitar els mitjans per a la recollida i gestió dels residus líquids, arribant a tractar sense impacte mediambiental algun més de 30.000 tones de residus a la refineria de la Corunya i unes 5.000 tones a la refineria de Petronor a Bilbao.

Durant l'any 2003, en l'escenari de la Unió Europea, i en el context específic de qualitat de productes, no s'ha produït cap canvi d'especificacions futures, mantenint-les vigents en 2002.

Respecte a les unitats de procés, i pel que fa a especificacions de productes, convé ressaltar que:

• El Hydrocracker posat en marxa a Tarragona l'any anterior ha treballat satisfactòriament durant tot l'any superant la seva capacitat de disseny.
• Han seguit en ple desenvolupament els projectes ja aprovats d'unitats vinculades a especificacions de productes, com el MildHydroCracker (MHC) de Puertollano, el hidrotractament (HDT) de càrrega de FCC de la Corunya, la Planta de Isomerització de Tarragona i la Remodelació d'Unitats d'hidrotractament de destil · lats mitjans i reformat a Cartagena.
• Així mateix, a mitjans d'any, va ser aprovat a Bilbao un projecte de dessulfuració de naftes de FCC (850 ktm / any), una nova planta de HDT de destil · lats mitjans (1100 ktm / any) i modificacions en les unitats de HDT de destil · lats mitjans existents, per tal d'adaptar les necessitats de la refineria fins l'escenari de 10 ppm de sofre.

Dins dels projectes de millora de la qualitat ambiental dels productes que està duent a terme Repsol YPF, destaca l'eliminació d'hidrocarburs policíclics aromàtics (PCA) dels olis extensors utilitzats per a la fabricació de pneumàtics i productes de cautxú. El problema principal dels PCA és que són substàncies carcinogèniques, no biodegradables i bioacumulables. Només per a pneumàtics, es calcula que la quantitat d'olis extensors consumits a Europa és de 250.000 tones a l'any.

Repsol YPF ha respost a aquesta problemàtica instal a la refineria de Cartagena una planta que permet l'obtenció d'olis extensors per a la fabricació de pneumàtics i cautxús lliures de PCA, actualment en fase de prova. La posada en marxa de la planta va tenir lloc al febrer de 2003 i ha suposat una inversió aproximada de 3 milions d'euros.

De vegades, la millora de la qualitat dels productes té com a objectiu la minimització dels residus resultants del seu ús. Un bon exemple és el dels plàstics agrícoles produïts per l'àrea de Química, la vida útil ha estat prolongada, reduint la generació de residus. A més, la companyia participa en diverses iniciatives per recuperar i valoritzar aquests residus.

Així mateix, Repsol YPF participa en diverses iniciatives per al desenvolupament de combustibles nets. Al costat del desenvolupament d'un programa pilot per a l'ús de biodièsel en autobusos urbans i l'ocupació de Etil Ter-Butil Èter (ETBE), obtingut a partir de bioetanol, com a substitutiu del MTBE en la formulació de gasolines, el 2003 es va posar en marxa un important programa tecnològic per a la generació d'hidrogen en estacions de servei i la seva utilització en piles de combustible en autobusos urbans de la ciutat de Madrid.

Tots aquests projectes, ja aprovats, possibilitaran el compliment de les especificacions en l'horitzó 2005, i amb els actualment en estudi, s'estarà en condicions de fabricar la totalitat de carburants de 10 ppm, prevista per la Directiva l'any 2009.

Les actuacions realitzades per la companyia tendents a controlar i minimitzar les emissions a l'aire van reduir fins 348.228 tones el 2003 les emissions dels principals contaminants, un 4,6 per cent menys que l'any anterior. Únicament el NOx i dels compostos orgànics volàtils (COV) mostren un increment en el període (3,1 per cent i 2,1 per cent respectivament), a causa principalment a l'augment de gas enviat a cremar a les torxes en Exploració i Producció.

D'entre els contaminants esmentats el més significatiu quantitativament és el SO2, causat principalment pel contingut de sofre dels combustibles empleats. Durant l'any 2003, Repsol YPF va emetre 108.957 tones de SO2, un 6,6 per cent menys que durant 2002. A aquesta reducció contribueixen diverses actuacions que s'estan portant a terme en totes les línies de negoci.

En relació a les emissions fugitives, aquestes es produeixen principalment en components com ara brides, juntes, vàlvules i connectors. En aquesta categoria d'emissió el principal protagonisme és dels Compostos orgànics volàtils, en ser la fracció més volàtil dels hidrocarburs. Bon exemple de les formes de reduir aquestes emissions són els programes empresos en les línies de Refinació i Química.

Tot i la millora experimentada en alguns contaminants, el 2003 es va produir un augment significatiu en altres, particularment sòlids en suspensió, sulfurs i fenols, a causa de problemes tècnics puntuals, ja resolts, en les plantes de tractament d'aigües residuals (PTAR) de l' complex químic de Tarragona i de la refineria de La Pampilla. L'informe fa notar que, a causa del baix nivell d'abocament assolit en contaminants com sulfurs i fenols, l'eventualitat de problemes operatius en només una PTAR pot tenir un alt impacte en les dades globals de la companyia. Pel que fa a l'evolució de l'abocament de DQO específic en química, el 2003 va augmentar a causa de les dificultats esmentades en dues plantes de tractament d'efluents.

L'activitat industrial i comercial de Repsol YPF el 2003 va generar 252.584 tones de residus perillosos, un 10 per cent menys que l'any 2002. En aquesta categoria estan inclosos no només els residus generats com a conseqüència del procés productiu sinó també aquells produïts de forma extraordinària, com ara els fangs que es generen per manteniment, revisions periòdiques, neteges en sistemes depuradors, etc., Així com les terres impregnades de hidrocarburs que resulten de remediació dels vessaments produïts en àrees no pavimentades o de passius històrics.

Entre les principals inversions mediambientals realitzades el 2003 destaquen, en l'àmbit de refinació, com en anys anteriors, les requerides per assolir la qualitat mediambiental dels productes petrolífers exigida en la nova normativa europea i argentina. Com projectes singulars en aquest àmbit cal esmentar l'avanç en el projecte del Mild Hydrocracker de la refineria de Puertollano, amb una inversió mediambiental el 2003 de 104,7 milions d'euros, el que representa un 80 per cent de la inversió realitzada en l'exercici en aquest projecte. Així mateix cal destacar el projecte de Hidrodessulfuració Tèrmica de la refineria de La Corunya amb una inversió mediambiental el 2003 de 42 milions d'euros.

En l'àmbit de refinació també han estat significatives les accions d'estalvi i eficiència energètica a Espanya, que sumen un total de 3,9 milions d'euros. Així mateix, també en Refinació, dins l'àmbit de gestió de l'aigua cal assenyalar el projecte per al control de sobreeiximent de basses a la planta de tractament d'aigües residuals de la refineria de la Plata (Argentina), per un total de 7.520.000 d'euros, i el projecte de remodelació del sistema d'efluents industrials de la refineria de Luján de Cuyo (Argentina), amb una inversió de 2,23 milions d'euros.

En el negoci de Química l'actuació més rellevant és el desenvolupament del projecte de Dessulfuració de Fums de l'Equip de Tractament Tèrmic del complex de Tarragona, encara en curs, amb una inversió de 13.780.000 d'euros en l'exercici 2003.

Pel que fa a Exploració i Producció, destaca com a projecte singular el de "revamping" per a l'optimització en la injecció d'aigua de producció en les operacions del bloc 16 a l'Equador. Aquest projecte ha requerit una inversió de 1,2 milions d'euros el 2003 i té un caràcter íntegrament mediambiental.

Programa de reducció d'emissions fugitives en les línies de Refinació i Química

Les emissions fugitives es produeixen en un gran nombre d'equips i dispositius en un centre industrial, cosa que pot comportar quantitats significatives de les mateixes. A més, el seu caràcter dispers, discontinu i, en ocasions, de difícil accés confereix una complexitat addicional al seu control. L'esforç continuat en identificar, caracteritzar i minimitzar l'impacte negatiu, tant en la seguretat com en el medi ambient, i procurar una utilització eficient i segura dels recursos són principis mediambientals i de seguretat de Repsol YPF. En aquest sentit, les activitats de refinació i Química han desenvolupat un programa de reducció d'emissions fugitives de Compostos Orgànics Volàtils (COV). En el complex industrial de Tarragona-amb activitat de refinació i química-la planta de Polietilè d'Alta Densitat (PEAD), de l'àrea de Química, i l'emmagatzematge de GLP, etilè i propilè, de la refineria, han estat els objectes d'aquest programa de minimització d'emissions de COV.

Desenvolupament del programa

Tot programa d'emissions fugitives comença amb la identificació dels punts de fuga. Per a això se segueixen mètodes estandarditzats internacionalment com els de l'agència de protecció ambiental americana (Environmental Protection Agency, EPA) amb els quals es realitzen mesuraments i es quantifiquen les pèrdues. Un cop reparades les fuites dels equips, mitjançant una segona mesura en cada punt es determina el grau de millora assolit.

Beneficis i resultats obtinguts

Són molts els beneficis derivats d'un programa d'aquestes característiques, destacant les següents:

• S'aconsegueix una reducció considerable dels riscos potencials d'accident.
• Des d'un punt de vista mediambiental suposa una reducció significativa i quantificable de les emissions a l'atmosfera.
• Econòmicament s'obté un estalvi apreciable en rebaixar les pèrdues de matèries primeres i productes en el procés. El programa dut a terme es va traduir en unes importants reduccions tant en les pèrdues de producte com en els costos econòmics.