Èxit de participació en la segona edició del II Congrés Reptes davant les necessitats de canvi

Prop de 300 persones van acudir al Centre Cultural d'Ibi (Alacant) per participar en la segona edició del congrés 'Reptes davant les necessitats de canvi', un volum d'assistència que ha suposat la consolidació de l'esdeveniment. En aquesta línia, el conseller delegat de Promoibi, Javier Abad, va qualificar les jornades de "èxit rotund" per la participació d'empresaris i pel nivell dels ponents.

El congrés té com a objectius donar pistes a l'empresariat de les investigacions i aplicacions que apareixen o es preveu apareguin sobre nous productes i materials, aconseguir crear fòrums de discussió entre ponents i assistents a través de conferències i xerrades que permetin materialitzar aquestes investigacions i explicar com la indústria pot arribar a adaptar la seva producció a elles i obrir nous camps de negoci amb un alt valor afegit per a aquells empresaris emprenedors que vulguin diversificar.

Ibi es troba a la comarca de la Foia de Castalla, un centre metall-mecànic-plàstic de gran importància en la Comunitat Valenciana. Bressol de la joguina, la majoria de les empreses van decidir fa anys apostar per la diversificació industrial i, tenint en compte que el plàstic és una de les matèries primeres de la joguina, moltes d'elles han seguit utilitzant aquest material per als seus nous productes. Com és l'exemple de les empreses que esmentem a continuació, quatre firmes d'Ibi que transformen plàstic o bé tracten amb ell.

A més, el II Congrés pretén donar una visió de futur sobre els polímers, sobre quins són els més prometedors i en quines aplicacions poden ser utilitzats. La primera part l'esdeveniment va concentrar les ponències "De l'empresa del Juràsic a l'empresa evolucionada" sobre organització industrial, innovació i gestió del coneixement per Ángel Arbonies, investigador principal de l'MIK del MCC (Mondragón Corporación Cooperativa) i "Sistemes d'innovació, actuals orientacions i tendències "per Juan Mulet, director general de la Fundació Cotec.

La segona part del congrés va comptar amb ponents de la talla del Premi Jaume I, Eugenio Coronado, Carmen Mijangos, Gestora del Pla Nacional de Materials, Consell Superior d'Investigacions Científiques i Javier Maidagan, d'Ona Electroerosió amb Sergio Herranz, de Fatronik.

El director d'Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València, Eugenio Coronado, Premi "Rei Jaume I" a les Noves Tecnologies, va presentar els avenços més importants assolits en la indústria del plàstic: l'aplicació electrònica dels polímers. Impartir, al costat d'un investigador de Philips a Holanda, la ponència titulada "Polímers per a l'electrònica molecular". Les seves últimes investigacions estan dirigides a dissenyar nous polímers conductors emissors de llum. Les aplicacions d'aquests plàstics conductors són molt prometedores i en aquest moment les grans empreses que es dediquen a la preparació de pantalles (Kodak / Sanyo, Philips) estan apostant pels OLEDs com a alternativa a les actuals pantalles basades en cristalls líquids.

Va destacar la importància dels plàstics polímers com a emissors de llum per aconseguir pantalles flexibles o enrotllables amb una definició completa des de qualsevol angle de visió, el que milloraria substancialment els televisors, les pantalles de càmeres digitals o els mòbils, deixant enrere la pantalla de cristalls líquids. A més, aquests materials aporten un altre avantatge al producte final i és que, permeten aconseguir gruixos inferiors a una micra. Aquesta tecnologia ja s'utilitza en mòbils i petites pantalles en verd i negre, però, tal com va assenyalar Coronado, actualment hi ha un problema de color ja que, tonalitats com el blau, encara han d'evolucionar.

Segons el premi Jaume I, d'aquí a tres anys aproximadament ja podrem trobar al mercat aquest productes d'avantguarda elaborats a partir de l'aplicació d'aquest tipus de polímers.

D'altra banda, va enumerar els nombrosos avantatges que aporten els músculs artificials que creixen o minven amb la llum, un impuls que beneficiaria determinades aplicacions mèdiques o permetria la creació de fibres intel ligents per fabricar roba que per exemple, fos capaç de detectar el sobreesforç d'un individu quan practica un esport.

A més, va exposar la fonamentalitat de les aplicacions cròmiques, aplicables a la fabricació de finestres intel ligents que canviessin de color davant determinats estímuls, com per exemple, la llum.

Així mateix, segons va manifestar, les aplicacions materials dels foto conductors i foto actius, s'orientarien a acabar amb el seleni, una substància tòxica que s'empra en les fotocopiadores làser, entre altres productes.

"El futur de l'electrònica molecular, la nanotecnologia es dirigeix a xips moleculars que substitueixin el silici, a aconseguir productes més petits i més barats".

Per Coronado, aquest tipus d'esdeveniment és "molt útil per posar en contacte empreses de polímers amb les noves tecnologies en plàstics perquè tot i que, no s'usin a curt termini, els industrials tenen la possibilitat de conèixer aquestes novetats de primera mà".

En el marc del congrés, Carme Mijangos, gestora del Pla Nacional de Materials va oferir una visió del plàstic des del punt de vista industrial, va desglossar aspectes relacionats amb la investigació en polímers, va oferir una panoràmica dels centres de recerca i els projectes en què treballen i enumerar els incentius en R + D + I que des del Ministeri de Ciència i Tecnologia de Polímers es dota a la indústria del plàstic.

"He cobert pràcticament totes les activitats relacionades amb el món dels polímers des de l'any 73: des investigadora de APIE a Espanya i estranger, ocupar el càrrec de directora de l'Institut de Plàstics i Cautxú, que avui es diu Institut de Polímer, fins a la actualitat, que ocupo el lloc de Gestora del Programa Nacional de Materials del Ministeri de Ciència i Tecnologia i al seu torn. A més, he exercit importants projectes de recerca amb altres laboratoris europeus. Aquesta és la meva trajectòria professional, ara més orientada a tasques administratives o de gestió ".

Valoració del Congrés: "Em sembla important aquest esdeveniment perquè he vist la importància que té la mitjana i petita empresa de la zona d'Ibi. M'he quedat gratament sorpresa per l'assistència d'un gran nombre d'assistents així com la participació activa de nombrosos empresaris. Així mateix, a nivell d'organització m'ha semblat un gran esdeveniment. Jo aposto per un futur en què les empreses col·laborin amb els centres de recerca i viceversa, perquè tots prosperin de forma conjunta.

Fatronik va presentar la ponència "Aplicacions Industrials de Mecanitzat a Alta Velocitat en Casos Reals. Evidències d'un Salt Qualitatiu ". Es van mostrar els beneficis de la mecanització a alta velocitat mitjançant una sèrie d'exemples reals, a través de vídeos, fotos i dades de procés. La ponència també exposava alguns dels aspectes necessaris per incorporar la tecnologia del mecanitzat d'alta velocitat en un taller, com són els programes CAD / CAM, els tipus de porta eines, màquines i controls.

"M'ha semblat interessant presentar una tecnologia que potser no és prou coneguda en aquest sector, un segment que necessita emprar el fresat d'alta velocitat. Per aquest motiu, he parlat sobre els motlles, he fet una valoració d'aspectes positius de l'alta velocitat, lhe ofert una visió sobre els avantatges i limitacions de la tecnologia, els costos, avenços en automatització, he parlat de la fira Protodesign, etc . "

A la EMO 2003, i dins del projecte emo-tion per posar en marxa una cadena de producció de motlles, iniciativa organitzada per CECIMO, Associació Europea de Fabricants de Màquina-Eina-, ONA va mostrar tot el procés de producció d'un motlle amb dos centres d'electroerosió, des de la idea inicial fins a la peça final injectada, la idea del motlle a fabricar, una estació de CAD on es dissenya la peça. La fira va ser marc de presentació de ONA AE 300, per encunyar i motllistes, que entre altres avantatges permet una millora dels temps de tall en peces de gran precisió en reduir el nombre de repassos, aspectes que també es van tractar a Ibi.

Per contestar a la pregunta "Com vendria vostè els productes de la seva empresa en el meu sector?", On representants del sector aeroespacial, electrodomèstic, de l'automoció i la construcció, van explicar als empresaris d'Ibi com vendre els seus productes a aquest tipus d'indústries. En el col·loqui van participar Begoña Igartua de Fagor Electrodomèstics, Gaspar Lorite de Santana Motor, Pere Muñoz d'Airbus Espanya i Francesc Garriga de CTP Prevenció, en representació de sector de la construcció.

Pedro Muñoz, representant d'Airbus Industries, va repassar les noves tecnologies que empra la companyia per a la generació de grans avions civils així com els materials plàstics més utilitzats en la producció de la companyia.

Muñoz, va avançar que Espanya, per primera vegada participa directament en un 10% de cada avió, fabricant les cues, emprant fibres de carboni. "En Airbus no fem servir plàstics d'injecció, ja que el pes està molt penalitzat en l'aviació" apuntava. En aquest sentit, tant en el sector aeronàutic com en el de l'automoció es tendeix a aconseguir una reducció de pes de cada unitat, el que implica un augment de cost. Per solucionar aquest problema en Aribus segons Pedro Muñoz, s'han emprat composites i noves tècniques com la soldadura per fricció. Els paràmetres d'importància del sector són la seguretat, el pes i el cost, paràmetres en els que el plàstic juga un paper fonamental.

Oferint una visió general del sector de l'automòbil, Gaspar Lorite de Santana Motors, empresa fabricant més petita d'Europa que exporta Japó, va manifestar que "cada vegada hi ha menys fabricants, és un sector difícil i els proveïdors s'examinen amb lupa". Segons Lorite, dels plàstics més utilitzats en la fabricació de cotxes - la poliamida i el polipropilè-, s'han de tenir en compte les peces vistes d'exterior i interior, "aquestes requereixen una exigència de qualitat superior. A més, les peces exteriors no poden ser estellables-antimpacto-i han de ser resistents als raigs ultraviolats, entre altres requisits indispensables ". Un altre grup de productes de plàstic emprats en Santana són peces tècniques com les manetes de la porta, les frontisses, la capota, els tiradors, etc.

Francesc Garriga, va subratllar la necessitat d'emprar més plàstic en la construcció per augmentar la seguretat en les obres: cascos, guants, ulleres, pantalles, eliminant les peces de metall. "S'ha de potenciar l'R + D per a la investigació i el desenvolupament de nous productes de plàstic. A la fira Fiberstruct (Dusseldorf) per exemple, es van presentar, per fi, una barana de plàstic, canelleres per descarregar l'electricitat dels operaris, safates corredisses de plàstic, graons, etc. El plàstic en la seguretat està verge, hi ha molt per fer ", va explicar Garriga.

El II Congrés està promogut per l'Ajuntament d'Ibi a través de la seva oficina de promoció econòmica, Promoibi. L'associació empresarial formada per més de 400 socis d'aquesta comarca és també, al costat del consistori, l'organitzadora d'aquest esdeveniment que compta amb el patrocini d'entitats públiques i privades tan importants com la Universitat d'Alacant, la CAM, Iberdrola, Sepes, Conselleria d'Indústria o La Caixa.