Entrevista a Juan Manuel García Ruiz, professor d'Investigació de l'Institut Andalús de Ciències de la Terra (CSIC-Universitat de Granada)
19 de setembre de 2011
Per què és tan valuós des del punt de vista geològic la troballa de la Cova dels Cristalls de Naica?
Per la singularitat de les condicions geològiques d'aquesta regió i perquè és un laboratori natural de creixement de cristalls en condicions impossibles d'aconseguir en un laboratori d'investigació. És espectacular i d'una extraordinària bellesa mineral.
I únic?
Sí, no hi ha cristalls d'aquestes característiques majors que els de Naica, però hi ha alguns llocs amb formacions similars, encara que amb cristalls més petits.
On?
A Xile i a Espanya, concretament en Pulpí, a la província d'Almeria, on està la geoda més gran d'Europa.
De quin material estan compostes les seves formacions cristal·lines?
De guix, és a dir, de sulfat càlcic dihidratado, sulfat càlcic amb dues molècules d'aigua.
Quan es van formar? Segueixen creixent?
Creiem que algun dels cristalls es va començar a formar fa gairebé un milió d'anys i que els que estan submergits en les aigües subterrànies de Naica encara segueixen creixent.
La cova compta amb unes condicions extremes amb una temperatura que supera els 50 °C i una humitat del 100%. Com van poder treballar en aquestes condicions?
El meu col·laborador, el doctor Alexander van Driesche, i jo baixàvem a la caverna, situada a 300 metres de profunditat, per estudiar els cristalls in situ. Fèiem cinc visites al dia de curta durada, de menys deu minuts cadascuna, ja que en cadascuna d'elles perdíem dos litres d'aigua.
Dos litres!
Sí, per això les mesures es van realitzar en el laboratori en condicions rigorosament controlades. Prenem mostres de l'aigua que surt a borbollons de les parets de les roques en les profunditats de la mina i vam fer créixer dins d'elles cristalls de guix de Naica a diferents temperatures. Dissenyem un avançat microscopi per mesurar aquestes velocitats que, com esperàvem, eren molt baixes.
I en què consisteix aquest microscopi? Quina tecnologia incorpora?
És un microscopi interferométrico lloc a punt amb els meus col·legues de la Universitat de Tohoku en Sendai (Japó). Es tracta de dividir un feix de llum en dos feixos idèntics i fer-los passar per dues cel·les idèntiques que contenen aigua, però una d'elles amb un cristall de guix creixent. I després es tornen a unir els feixos per fer-los interferir. Si el cristall creix, el feix que passa a través d'ell sofrirà un retard i les bandes d'interferència es mouran.
Per a això, el microscopi comptarà amb una molt bona resolució…
Sí, podria servir per mesurar processos molt lents com el creixement de cristalls de calcita durant el segrest de CO2 en roques profundes i la dissolució de minerals de les roques en les quals es pretenen guardar residus radioactius. Però aquest microscopi no té suficient resolució per veure els àtoms.
Quant temps han invertit en l'estudi en la Cova de Naica?
Portem gairebé deu anys estudiant Naica, pel que hem comptat amb el finançament del Ministeri d'Innovació i Ciència i amb el suport d'Indústries Peñoles durant tots els períodes de treball en la mina.
Quines repercussions creu que va a tenir el seu treball en l'àmbit científic?
És un treball en el límit de la tecnologia disponible que crea un mètode singular per estudiar en el laboratori processos de cristal·lització que tenen lloc a escala geològica. Això obre portes per conèixer, per exemple, com de lenta és realment la dissolució de roques en possibles magatzems radioactius naturals, o el creixement de cristalls de carbonat de calci durant el segrest de CO2 per injecció subterrània. També influirà en la definitiva catalogació dels cristalls gegants de Naica com d'una extraordinària singularitat, com un veritable monument natural.
La Cova de Naica, situada en l'estat mexicà de Chihuahua, es va descobrir l'any 2000 durant uns treballs de perforació en la mina que duia a terme Indústries Peñoles, empresa concessionària de l'explotació. La cova, situada a 300 metres sota terra, mesura 35 metres de llarg per 20 d'ample i presenta una altura mitjana d'uns 8 metres. En el seu interior descansen des de fa milers d'anys uns cristalls de guix de fins a 10 metres de llarg i 2 d'espessor, alguns d'ells de 55 tones de pes. Aquest miracle de la naturalesa es va iniciar, segons explica el professor García Ruiz, quan la temperatura de l'aigua a l'interior de la muntanya que tanca les mines va baixar de 58 graus. “Des de llavors ha anat refredant-se fins a aconseguir la temperatura actual, però ho fa molt lentament gràcies a un punt calent situat a uns 4 quilòmetres de profunditat”.
L'estudi, dut a terme pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), a través de l'equip de García Ruiz, ha aconseguit mesurar la velocitat de creixement dels cristalls gegants de Naica: el grossor d'un cabell cada 100 anys, “el més lent mai mesurat”, segons sosté el centre.
