Info

Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a Entrevista a Fidel Toldrà, director del Grupo de Investigación de Bioquímica, Tecnología e Innovación de la Carne y Productos Cárnicos en el IATA-CSIC

“Espanya és la primera productora mundial de pernil guarit i per això hem de ser també pioners en la seva recerca”

Entrevista a Fidel Toldrà, director del Grup de Recerca de Bioquímica, Tecnologia i Innovació de la Carn i Productes Cárnicos en el IATA-CSIC

David Pou08/05/2014

El pernil, aquest gran conegut de les nostres taules i ambaixador de la nostra gastronomia, ha estat en canvi un gran desconegut en l'àmbit de recerca durant anys. Un producte marcat per la impremta de la tradició que per arribar a la resta del món ha hagut d'evolucionar, i en això ha tingut bona culpa Fidel Toldrà, director del Grup de Recerca de Bioquímica, Tecnologia i Innovació de la Carn i Productes Cárnicos en el IATA-CSIC. El seu currículum i la quantitat de reconeixements a la seva labor científica són innombrables. L'última, el premi atorgat per l'American Meat Science Association, per primera vegada concedit a un investigador que exerceix la seva labor fora d'Estats Units, déu n'hi do.

Imagen

Vostè porta dècades investigant en un sector tan vital per a la nostra indústria alimentària com és el guarit de carn de porc, i especialment amb el pernil. Si hagués d'escollir un avanç fonamental en aquest sector en aquests últims anys, quin seria?

El del pernil és un sector que precisament a causa de la seva importància ha avançat bastant en les últimes dècades. Es tractava de productes que tradicionalment es transmetien de generació en generació, i moltes vegades els fonaments bàsics del per què es generaven aquesta aroma, sabor i textura característic no es coneixien. Des dels anys 80 l'avanç més significatiu, concretament en el guarit del pernil, ha estat el coneixement dels encimbelles implicats en aquest procés, que ha demostrat que el pernil és un ens viu on els encimbelles presents en el múscul segueixen romanent actius una vegada l'animal és sacrificat i compten amb una importància decisiva en la qualitat que va a tenir aquest pernil, fonamentalment en el sabor i aroma que aquesta peça desenvoluparà en els mesos de guarit. A més el coneixement d'aquests encimbelles ha permès optimitzar el procés perquè aquesta aroma sigui més agradable i intens, i fins i tot l'evitar defectes de textura com s'ha pogut comprovar. Els anomenats pernils amb efecte xiclet estan molt tous precisament per una excessiva actuació d'algun d'aquests encimbelles que afecten a les proteïnes i que donen lloc a unes textures anòmales.

La reducció de la sal del pernil guarit ha estat potser el gran repte per a la indústria? L'objectiu ara és aconseguir que aquesta reducció afecti el mínim possible a les seves propietats organolépticas?

Aquest és un dels reptes més significatius que en aquests moments s'està plantejant el sector cárnico, no només a nivell de pernil, sinó en tots els guarits i bullits, perquè tots porten mes o menys quantitat de sal. En el cas del pernil guarit aquesta quantitat és elevada i és un dels productes que, per desgràcia, malgrat la seva noblesa per no portar gairebé additius i ser ric nutricionalment, és del primer que es retalla en la dieta de pacients amb hipertensió. És un repte que no resulta fàcil de solucionar, ja que són molts segles de producte i la sal juga tants rols en la curació del pernil que resulta complicat fins i tot reduir-la. S'ha aconseguit disminuir en un 30-35% la quantitat de sal sense afectar a les seves propietats sensorials, però una reducció major ja suposa dificultats i requereix de recerca i d'una adaptació dels processos de fabricació a aquests nivells de reducció de sal.

Imagen

Des de la indústria cárnica s'està promovent?

Existeixen recomanacions sanitàries de tots els grans organismes i dels governs per reduir la sal, a Espanya també, i el sector industrial cárnico ha estat molt receptiu a aquesta demanda i està promovent que en els seus productes es redueixi la sal. En aquest sentit s'estan realitzant recerques, però com hem comentat no resulta un assumpte fàcil perquè per desgràcia resulta difícil reemplaçar la sal per un altre producte que compleixi les mateixes funcions en tots els seus àmbits tecnològics i sensorials, i requereix acomodar les condicions de procés, temperatures i temps, a aquesta reducció de sal.

Una altra de les transformacions fonamentals que ha sofert la indústria ha estat en el procés del guarit. Què ha significat i què queda encara per investigar en aquest aspecte?

Espanya és la primera productora mundial de pernil guarit, amb 40 milions de peces a l'any, i per això hem de ser també pioners en la seva recerca. Durant molts anys no es va parar esment al que era la matèria primera. Se sabia que l'ibèric tenia unes particularitats que li concedien aquesta especial rellevància al final del procés, però en el porc blanc no es van investigar, per exemple, la importància de la genètica, edat o alimentació de l'animal. Són molts aspectes els que s'estan estudiant actualment. Es tracta d'un sector dinàmic, amb noves genètiques i introducció de noves combinacions de cereals en els pinsos, creant una sèrie d'avantatges i inconvenients en el producte final que s'han de conèixer.

Com valora la nova norma de l'ibèric?

L'ibèric és un tipus de pernil molt particular i en el qual és necessari posar ordre perquè no existeixi confusió a nivell de consumidor, tant a l'hora de comprar el producte en el supermercat com si es consumeix al canal Horeca. Posar ordre en aquest sector és tan important com el qual aquesta informació arribi al consumidor. No es pot quedar en una norma que coneguem els implicats en el sector i que a nivell de carrer sigui desconeguda pel gran públic.
Fidel Toldrà en els laboratoris del IATA-CSIC a Burjassot (València)
Fidel Toldrà en els laboratoris del IATA-CSIC a Burjassot (València).
“El porc està molt arrelat en la nostra cultura, però potser no ha anat acompanyat amb la propaganda necessària en els quals respecta a la carn fresca”

El consumidor segueix considerant la carn de porc i els productes derivats d'ell com a poc saludables? En què s'ha avançat en aquest aspecte en els últims anys?

El porc està molt arrelat en la nostra cultura, però potser no ha anat acompanyat amb la propaganda necessària en els quals respecta a la carn fresca. Sempre hem assimilat com a cert que la carn de porc té molt greix i és perjudicial per a la salut. En aquest sentit m'agradaria remarcar que sí hi ha hagut un canvi gràcies a la recerca en les últimes dues dècades en les quals s'ha demostrat que aquest greix de la carn de porc és molt més insaturada del que es pensa, amb unes quantitats d'àcid oleic que ronden el 50%. Per tant aquesta visió, fins i tot des de la medicina, que desaconsellava el consum de carn de porc, ha anat canviant, i dins d'una dieta sana i equilibrada ja es recomana el seu consum.

Destacaria una anècdota curiosa que em va ocórrer fa uns anys quan vaig rebre una trucada d'un metge gallec que havia realitzat una recerca sobre persones centenàries a Galícia. I el motiu d'aquella trucada era buscar una resposta científica a alguna cosa que li semblava inexplicable, i és que l'únic element en comú en la dieta de totes aquestes persones havia estat el consum habitual de carn de porc al llarg de la seva vida.

Segur que l'hi han preguntat moltes vegades, però entre tots els tipus de carn vostè es quedaria amb la de porc?

Una carn de porc de qualitat és molt bona. Però hem de tenir en compte que de vegades per aquesta tendència a la reducció de greix també s'han fomentat creus genètics molt magres amb molt poc greix infiltrat, i això a nivell sensorial es nota, perdent la carn en jugosidad i sabor.

Vostè dirigeix el grup de recerca de Bioquímica, Tecnologia i Innovació de la Carn i Productes Cárnicos en el CSIC. Quins són les principals línies de recerca que estan duent a terme?

D'una banda portem diversos anys estudiant els pèptids bioactivos, petits trossos de proteïnes que es generen en els productes cárnicos com a conseqüència de l'actuació dels enzims propis de la carn. El que hem observat a través de proves de laboratori i en viu amb rates hipertensas és que quan se'ls administren aquests pèptids la tensió arterial decreix en 30-40 mm de mercuri. Hem comprovat que aquests pèptids bioactivos, tant en embotits guarits com en pernil, poden produir aquests efectes beneficiosos. Tant a nivell nacional com a europeu estem estudiant els efectes per a la salut d'aquests elements presents en el pernil guarit, i estem trobant una gran quantitat de pèptids beneficiosos. Això resulta molt important, ja que aquesta reducció de la tensió arterial gràcies als pèptids podria compensar l'efecte perjudicial de la sal. Una altra línia important de recerca són les rutes de generació d'aroma i sabor en els productes guarits. Identifiquem els compostos responsables, com es generen i com es pot potenciar la seva generació a nivell d'enzims i de microorganismes en fermentació.
Imagen

Des de l'any 2008 és vostè membre de l'Acadèmia Internacional de Ciència i Tecnologia dels Aliments. Què es promou des d'aquesta institució?

El que es promou des de l'Acadèmia és una alimentació sana i segura des del punt de vista higiènic-sanitari i a l'abast de tot el món. Per desgràcia existeixen algunes parts del planeta amb desnutrició, mentre que en uns altres el problema és el desaprofitament d'aliments.

“El Meat Processing Award reconeix la transcendència que les recerques realitzades tenen per a la indústria cárnica”

Què significa per a vostè el reconeixement que li ha atorgat l'American Meat Science Association?

Es tracta d'una enorme alegria, sobretot perquè prové d'EUA, el país on la carn és l'element bàsic de l'alimentació i on més recerca s'ha dut a terme. A més és una doble alegria perquè és la primera vegada que l'American Meat Science Association concedeix aquest premi a un investigador que treballa fora d'Estats Units. Encara que he estat treballant durant algunes èpoques en universitats nord-americanes, ara fa molt temps que exerceixo la meva labor a València per al CSIC. És una enorme satisfacció, perquè a més el Meat Processing Award reconeix la transcendència que les recerques realitzades tenen per a la indústria cárnica. Moltes vegades els investigadors tenim tendència a estar en el laboratori i ens tiren en cara que els resultats no surtin al mercat, i aquest premi és una mostra que la recerca sí pot arribar al sector.

En aquest sentit ha millorat la col·laboració públic-privada en els últims anys?

Sí que es percep i la mostra és que en el Laboratori de la Carn tenim tot tipus d'acords amb empreses, tant grans com a pimes. Però és cert que no existeix tota la col·laboració que hauria d'haver-hi i l'exemple és EUA, on existeix una gran interacció indústria-recerca amb un benefici mutu.

Un factor que considero que no queda clar al nostre país és el de la competitivitat i el fet que cal innovar per ser competitius. Aquí es pensa moltes vegades que ser competitius és baixar salaris i vendre més barat, però no es té en compte que quan algú llanci un producte similar al mercat al mateix preu es vendrà el millor. Per fer un producte millor cal innovar i donar-li valor afegit.

En uns anys en què el més comú ha estat la fugida del nostre talent investigador, quins passos creu que s'han de donar per evitar aquesta sagnia i seguir potenciant nostra R+D?

En tots els centres de recerca existeixen joves molt bé formats, amb molt talent, i als quals no se'ls està donant cap oportunitat. Per desgràcia o han de canviar de treball o anar-se a l'estranger per seguir investigant. El més trist és que no ens adonem que crear investigadors és una labor de molts anys, amb molta inversió, però la destrucció és rapidíssima. L'única forma de revertir la situació actual és tornar a augmentar els fons destinats a R+D que ens permeten sobreviure i avançar, dotant de beques doctorals i post-doctorals a aquells professionals que volen investigar i treballar al nostre país i aportar així a l'economia espanyola.

Empreses o entitats relacionades

Consejo Superior de Investigaciones Científicas

Suscríbase a nuestra Newsletter - Ver ejemplo

Contrasenya

Marcar todos

Autorizo el envío de newsletters y avisos informativos personalizados de interempresas.net

Autorizo el envío de comunicaciones de terceros vía interempresas.net

He leído y acepto el Avís legal y la Política de protecció de dades

Responsable: Interempresas Media, S.L.U. Finalidades: Suscripción a nuestra(s) newsletter(s). Gestión de cuenta de usuario. Envío de emails relacionados con la misma o relativos a intereses similares o asociados.Conservación: mientras dure la relación con Ud., o mientras sea necesario para llevar a cabo las finalidades especificadasCesión: Los datos pueden cederse a otras empresas del grupo por motivos de gestión interna.Derechos: Acceso, rectificación, oposición, supresión, portabilidad, limitación del tratatamiento y decisiones automatizadas: contacte con nuestro DPD. Si considera que el tratamiento no se ajusta a la normativa vigente, puede presentar reclamación ante la AEPD. Más información: Política de protecció de dades

REVISTAS

VÍDEOS DESTACADOS

  • Guía de instalación y mantenimiento de Discos de Ruptura

    Guía de instalación y mantenimiento de Discos de Ruptura

  • Contenedores modulares con resistencia al fuego

    Contenedores modulares con resistencia al fuego

TOP PRODUCTS

NEWSLETTERS

  • Newsletter Química

    07/11/2024

  • Newsletter Química

    31/10/2024

Enllaços destacats

TechsolidsSmagua - Feria de ZaragozaAECQNet Zero Tech 2025

ÚLTIMAS NOTICIAS

Empreses destacades

OPINIÓN

OTRAS SECCIONES

Serveis