Noves tendències en reg de plantes llenyoses
Es tracta d'anar més enllà de la simple fertirrigación i de les tècniques de cultiu sense sòl en hivernacle. Les tècniques assajades per Ami Charitan en plantes llenyoses avancen aplicacions noves.
Ami Charitan, de Netafim, durant la seva xerrada a l'Escola Universitària d'Enginyers Tècnics Agrícoles de València. |
Ami Charitan, enginyer agrònom de la signatura Netafim, convidat per Regaber, els seus representants a Espanya el 24 d'octubre, va oferir una conferència titulada "Últimes tendències en el reg de plantes llenyoses" a l'Escola Universitària d'Enginyers Tècnics Agrícoles de València.
El reg per degoteig és una tècnica generalitzada, avui dia, tant per a cultius hortícoles com para llenyosos, que va sorgir com a resposta a la falta d'aigua (disponibilitat, cost,...), a problemes en sòls de mala qualitat (calcaris, salins,...) o a problemes de qualitat de l'aigua (salines, residuals,...). Així mateix, presenta l'avantatge que es pot abonar al mateix temps que es rega (fertirrigar).
Aquest sistema, enfront del tradicional reg a manta, permet mantenir una humitat relativa alta en el sòl sense perdre oxigen, ja que l'aigua flueix mitjançant un patró capil·lar, no com en el sistema clàssic, en el qual la capa d'aigua que s'aplica actua com un pistó que expulsa l'aire del sòl. A més, si es realitza fertirrigación, s'aconsegueix un subministrament adequat d'aigua i minerals per a la planta.
En les plantacions en reg per degoteig, les arrels formen dues parts diferenciades. D'una banda, sota el degotador, se situen gran quantitat d'arrels fines, que representen la major part del sistema actiu i que depèn de com es realitzi el reg. Una altra part correspon a les arrels estructurals, més gruixudes i més profundes, el desenvolupament de les quals depèn, sobretot, de la genètica de la planta. En contra del que pogués pensar-se, el fet que el sistema radicular sigui menor i es concentri a la zona del bulb millora l'eficiència, perquè es redueix la despesa energètica de manteniment de les arrels i el transport d'energia a la part subterrània, per la qual cosa augmenta el creixement de la part aèria.
En definitiva, el reg per degoteig limita la dependència que la planta té del sòl, ja que es té un major control de la humitat, nutrició, salinitat i ventilació. En el cas dels cultius hortícoles, s'ha anat més enllà de la simple fertirrigación mitjançant l'ús d'hivernacles i de tècniques de cultiu sense sòl, en les quals la dependència del sòl és nul·la. Les últimes tècniques assajades per Charitan en plantes llenyoses segueixen aquesta tendència.
Un primer pas consisteix en la realització de dues rases paral·leles de 20 x 50 cm a cada costat de les files de fruiteres en plantacions que presenten diversos problemes de qualitat del sòl o de l'aigua. Aquestes rases es recobreixen amb màniga tèxtil i s'emplenen de roca volcànica. Damunt, es col·loca el tub amb degotadors a 30 cm, doncs la roca presenta una baixa conductivitat, i es recobreix amb plàstic. Amb aquest sistema s'han aconseguit resultats espectaculars: caquis, mànecs, nectarinas, raïm de taula amb problemes de ventilació, sòls salins, clorosis fèrrica, etc. A part de la roca volcànica, pot usar-se igualment perlita, coco, compost, etc., que presenten un fàcil maneig i una millor capacitat de retenció d'aigua, la qual cosa permet reduir el volum de la rasa.
El pas següent és realitzar la plantació directament sobre la rasa i posar una sola línia de degotador. Aquest sistema està en proves i encara no s'ha ajustat el volum de substrat que cal utilitzar. Una altra de les proves realitzades per Ami Charitan consisteix a plantar vinyes en sacs de perlita de 7 litres, en els quals se situen dos degotadors. A través d'aquest mètode s'han aconseguit molt bons resultats.
Una altra línia de recerca que se segueix, se centra a intensificar l'aplicació de l'aigua i els minerals, sense afegir, en aquest cas, cap tipus de substrat, amb el que s'obtenen molt bons resultats. Per a això, es recomana espaiar menys els degotadors, col·locar més degotadors per arbre, aplicar un cabal menor per degotador i escurçar els intervals, realitzant entre dos i sis regs per dia. Amb aquest sistema s'ha passat de 45 t de nectarinas per ha a 60-70 t, de 10 t de mànec a 30-40 t o de 57 t de raïm de taula per ha a 77 t.
Què està ocorrent en aquests casos? En reduir el cabal ens aproximem a l'índex de conductivitat hidràulica, augmentant el flux capil·lar i reduint-se el flux per gravetat. El bulb humit s'aplana, amb el que l'estructura de l'arrel també s'aplana i queda més prop de la superfície, on el sòl està més airejat i és més fèrtil. A més, en regar durant més hores, les arrels es renten de forma continuada i s'eviten situacions d'estrès, com les quals pateixen les arrels més petites en les hores de major calor.
El desenvolupament d'aquests sistemes implica un major control i monitoratge del reg, ja que el marge de maniobra es redueix. Els nivells de seguiment han de ser alts i es fa necessari obtenir informació directament del nostre camp i no de fonts externes, com poden ser els serveis d'extensió. És interessant portar un control informatitzat conformi el reg es fa més eficient.
Els últims estudis en aquest camp es dirigeixen al reg per polsos, que es basa en la idea de donar a la planta l'aigua i els minerals conforme els assimila. Aquesta tècnica s'ha assajat en hivernacle regant entre quaranta i cinquanta vegades al dia, amb l'obtenció de bons resultats. La freqüència de regs creix al migdia i arriba al mínim durant la nit.
Per saber més... www.regaber.com comercial@regaber.com