Normes i deures per als fabricants i distribuïdors d'escales

Entre els ponents es trobava Maria del Roser Bautista, tècnica de certificacions d'Aenor, Associació Espanyola de Normalització i Certificació, encarregada de la normalització europea a Espanya. Baptista principalment va parlar de la certificació de productes i la necessitat d'establir uns punts comuns en comparació amb altres països. "La normalització és un acord pres a partir de tots els agents implicats en una relació comercial, que són els fabricants, els distribuïdors, etc. Aquest acord es materialitza en un document normatiu. Les normes generalment són uns documents més o menys tècnics publicats per un organisme reconegut i que estableixen una sèrie de qüestions pràctiques ", va afegir Baptista. Segons ella, aquestes normes han de tenir una sèrie de característiques per complir bé la seva funció, han de tenir definicions clares i concretes, elaborades a partir d'un consens.

La normativa general de seguretat de productes s'aplica als productes industrials amb exclusió dels aliments (material elèctric, joguines, material de puericultura, electrònica, etc.). El Reial Decret 1801/2003 part del deure general, que té tot aquell que participa en la cadena de comercialització d'un producte, consistent a llançar al mercat productes que siguin únicament segurs.

S'entén que un producte és segur quan, en condicions normals d'ús, no presenta cap risc per a la salut humana ni per a les coses, sinó que únicament presenta riscos que són compatibles amb el propi ús. Per exemple, una planxa de roba ha de ser segura, és a dir, no ha de presentar risc d'electrocució, curtcircuit, incendi, explosió, etc. Tanmateix, és evident que el propi ús de la planxa genera un risc per a l'usuari que no és altre que la possibilitat de cremar-se si toca la superfície del producte en ple ús. No obstant això, aquest últim risc es considera admissible, evidentment.

Es considera que un producte també és segur quan compleix les normes que li són aplicables, en especial les que afecten paràmetres de seguretat o qualitat que fixen els estàndards mínims per a aquella categoria d'articles.

Obligacions dels productors: fabricants, importadors, majoristes generals:

- Llançar al mercat productes que siguin segurs.

- Informar els consumidors dels riscos imperceptibles dels productes que comercialitzen, però que cal conèixer per a un ús correcte.

- Informar els distribuïdors dels possibles riscos dels productes.

- Informar els consumidors dels riscos comprovats dels productes quan tinguin indicis suficients d'aquesta perillositat mitjançant els avisos corresponents (per exemple, a través dels mitjans de comunicació).

- Recuperar els productes del mercat quan quedi acreditat que han posat en circulació productes perillosos.

- Incloure en el producte, en el seu embalatge o etiquetatge, les dades suficients per identificar l'empresa responsable, el lot i les instruccions d'ús així com les advertències i preocupacions d'ús.

- Guardar durant un termini de tres anys les dades referents als lots dels productes que s'hagin fabricat o importat.

- Facilitar la informació que els sigui requerida per part de l'Administració competent en matèria de control del mercat i col·laborar en el procés de retirada del mercat i recuperació dels productes perillosos dels consumidors, informant voluntàriament de la comercialització dels productes amb incompliments de seguretat.

- Mantenir controlats els productes que siguin immobilitzats cautelarment per les administracions públiques quan aquestes presentin indicis evidents de risc.

Obligacions dels distribuïdors:

- Distribuir productes segurs al mercat.

- Aturar la comercialització d'un producte quan tinguin la informació que acrediti la seva perillositat (alerta, retirada del mercat per part del productor, etc).

- Informar dels riscos detectats als productors o als òrgans administratius i, fins i tot, als propis clients.

- Conservar durant tres anys la documentació que permeti identificar la precedència dels productes (identitat del subministrador).

- Facilitar la informació que els sigui requerida per part de l'Administració competent en matèria de control del mercat.

- Col ‡ laborar amb els productors i amb l'Administració en el procés de retirada del mercat de productes perillosos i en el procés de recuperació dels consumidors en relació amb aquells productes que hagin venut.

- Mantenir controlats als productors que siguin immobilitzats cautelarment per les administracions públiques quan aquestes presentin indicis evidents de risc.

Hi ha dos tipus de certificacions: el marcatge CE, que és una certificació a nivell europeu. Hi ha per només alguns productes i està sota l'abast d'alguna directiva. D'altra banda, la marca A és una certificació voluntària de producte o servei propietat d'Aenor. El marcatge CE és obligatori i el EN, voluntari.

Dins de la marca A hi ha la norma EN-131 que s'aplica a les escales portàtils: una escala és segura quan és apta per al seu ús, està protegida contra flexió excessiva, inestabilitat i torsió, que no rellisqui a causa de potes / virolles lliscants i que compleixi la norma EN-131.

Causes freqüents d'accident i assajos a aplicar:

- Doblec de graons i de trams: assaig de flexió d'esglaons, assaig de flexió, flexió lateral i resistència d'escala.

- Fixació / soldadura d'esglaó al tram: assaig de torsió d'esglaó.

- Despreniment / trencament de la cinta de seguretat: assaig de dispositiu de seguretat.

- Desenganxi / trencament del dispositiu d'ancoratge: assaig de dispositiu de connexió.

- Virolles inadequades: virolles anti-lliscants, evitar despreniment de virolles plàstiques.

- Dificultats durant l'ús: utilització indeguda, angle de col·locació erroni.