El plàstic, el segon material més demandat per l'envàs i embalatge

Durant la passada edició de la fira Hispack, l'organització va presentar la tercera edició de Llibre Blanc de l'Envàs i Embalatge, una important obra bibliogràfica per al coneixement del sector del packaging que es publica a Espanya. Les dades recollides mostren que es tracta d'un sector en plena expansió, que no ha deixat de créixer en els últims quatre anys. El llibre conté una anàlisi més qualitatiu de la realitat i la resta del sector del packaging a Espanya, una eina que sens dubte proporciona al professional, tant de matèria com de maquinària, una àmplia visió del panorama actual d'aquesta indústria tan innovadora.

Estructurat per apartats, el llibre ofereix a la indústria del plàstic una via per conèixer els resultats, els balanços, les tendències i reptes del sector plàstic en el packaging, un segment que tampoc para de créixer i que ocupa el segon lloc pel que fa al tipus de material més consumit per l'embalatge després del cartró ondulat.

El per què del consum del plàstic és senzill. Aspectes com la seva flexibilitat, la seva durabilitat, la seva lleugeresa, resistència a l'impacte i la seva capacitat de ser modelat li confereixen les característiques idònies per a ser utilitzats per a l'envàs i embalatge.

A continuació mostrem alguns dels resultats obtinguts en l'apartat del plàstic, una informació interessant per als nostres lectors.

Per a l'elaboració d'aquesta edició, l'organització s'ha centrat en aquelles empreses del sector del plàstic l'activitat exclusiva és la de l'packaging. Estimen que són unes 200 empreses les dedicades a aquesta activitat.

D'acord amb Anaip i CEP, s'ha produït un augment de facturació d'un 23 per cent entre l'any 2001 i el 2004. Exportacions i importacions s'han estimat d'acord amb la importància del packaging (45 per cent) dins del total del plàstic.

En costos i sobretot en preus gaudim d'un avantatge competitiu respecte a la UE, estem bastant a l'una en qualitat, productivitat i disseny i seguim deficitaris en innovació, tecnologia i comercialització

El Llibre Blanc proporciona una àmplia informació sobre les dades recollides entre 2001 i 2004. Quant a la facturació el 2004, aquesta va suposar 334 milions d'euros més que el 2001. Pel que fa a producció es refereix, les dades constaten un increment de 118 mil tones. En aquest mateix període també s'ha comptabilitzat un increment de 500 treballadors més, cinc mil tones més destinades a la importació i la mateixa xifra d'exportacions en els dos anys, amb 218.000 tones.

D'acord amb les dades de les empreses enquestades, presentats en el gràfic següent, un 19 per cent de l'activitat comercial va destinada a l'exportació: 3 punts per sobre de la mitjana del sector del packaging.

Per penetració cal entendre presència, no participació de mercat. El significat del gràfic és que un 69,6 per cent de les empreses de packaging venen productes-pocs o molts-a empreses del sector agroalimenatrio, per exemple.

Segons apunta l'informe, en costos i sobretot en preus gaudim d'un avantatge competitiu respecte a la UE, estem bastant parell en qualitat, productivitat i disseny i seguim deficitaris en innovació, tecnologia i comercialització.

Fent balanç entre avantatges i desavantatges, es reafirma el factor preu / cost, estar en un mercat flexible i emergent, encara que per contra amb dificultats d'exportació. En el balanç també es posa de manifest una major necessitat d'innovació. Possiblement aquest sentit tant associacions com a Administració podrien ser de gran ajuda, com s'esmenta en el llibre.

Segons les dades obtingudes a través de CEP (2005), el principal mercat del material plàstic continua sent el sector de l'envàs i embalatge, amb una participació del 45,2 per cent, respecte al total dels plàstics consumits per la indústria transformadora.

Segons les dades del Centre Espanyol de Plàstics (CEP) els tipus de plàstic més comuns són el LDPE, HDPE, PP, PS, PVC i PET.

D'acord amb l'estudi Gestiópolis-Almgeuer el polietilè de baixa i alta densitat (LDPE i HDPE), polipropilè (PP) i el tereftalat de polietilè (PET) són plàstics fàcils de transformar i molt atractius per a l'embalatge. Destacar els grans augments en el consum del PET i el PP per la seva qualitats tècniques així com per les seves prestacions estàtiques, brillantor i transparència.

Les característiques que generalment es requereixen del plàstic, són principalment d'índole tècnica com la resistència a l'impacte, rigidesa, efecte barrera a l'oxigen i vapor d'aigua, resistència a esquerdament, punt de reblaniment o facilitat d'impressió. També els requeriments estètics són importants com els esmentats anteriorment.

Els tipus d'envasos plàstics que més s'utilitzen a Espanya són:

• Recipients per a líquids: ampolles, garrafes, pots, bidons i recipients inclosos els seus corresponents sistemes de tancament.

• Contenidors d'aliments per exemple, safates i terrines.

• Embalatges flexibles, on s'inclouen tots els tipus de bosses, sacs, films.

• Elements per al transport: tubs, cistelles, caixes, palets, blisters, cintes, cubetes.

L'estudi de Gestiópolis-Almageuer també apunta que entre els productes més comercialitzats o elaborats per les empreses enquestades del sector es troben: els envasos i embalatges de plàstic flexible que representen aproximadament 2 / 3 del sector i els envasos i embalatges de plàstic rígid 1 / 3.

A la següent taula es pot veure l'ús dels plàstics, tant si van destinats a packaging com si no. La producció total és propera als 4 milions de tones, dels quals el packaging representa el 45 per cent, 1.800.000 tones aproximadament.

Destaquen també els utilitzo per a la construcció, automoció, mobiliari i agricultura.

El consum real estimat de polipropilè el 2004 va ascendir a 300.000 tones enfront de les 182.340 tones comptabilitzades el 1997. El polipropilè es va utilitzar més per a la fabricació de films (82.000 tones), ràfia i monofilaments (73.000 t) multifilar i fibra tallada (41.000 t), envàs petit (35.000 t), fleixos (18.000) i les caixes i cistelles i làmines ( 17.000 t, cadascuna). L'increment més pronunciat s'ha donat en el consum d'aquest plàstic per a la fabricació de làmines mentre que el consum per als envasos petits o els cossos buits s'han reduït.

Pel que fa a l'estimació del polietilentereftalat, el consum el 2004 va ascendir a 370.000 tones. Els productes més fabricats amb aquest tipus de plàstic són les ampolles (begudes amb gas), amb 124.000 t per a la fabricació d'ampolles d'aigua i 42.000 d'oli. Quatre mil tones van ser consumides per films d'embalatge i 22.500 per a altres envasos. L'augment de plàstic consumit per a la fabricació de begudes ha crescut notablement de 49.500 t en 1997-177.500 t el 2004, especialment les d'aigua.

El consum total de polietilè (HDPE) va ser de 497.047 tones el 2004. Els principals consumidors han estat els films per bosses (120.000 t) i les ampolles per productes de drogueria (105.000 t). Altres consumidors han estat les caixes i cistelles, ampolles fins a dos litres (llet, oli, farmàcia i cosmètica), bidons (de dos a 25 litres, més de 25 litres), contenidors, taps, monofilaments, ràfia, malles i xarxes, fleixos per a envasos d'aliments i altres envasos), làmines i planxes i altres envasos i embalatges.

El policlorur de vinil va suposar un consum de 32.660 tones. El principal consumidor va ser el fabricant de films de PVC rígid (17.000 t) i films PVC plastificat (15.000 t). Altres van ser els cossos buits (aigua, oli, neteja, altres aplicacions i altres envasos).

El consum real estimat de poliestirè (PS i PS expandit) va ascendir a 118.450 tones el 2004. Els principals usos d'aquest volum de consum es van destinar a la fabricació de terrines de productes lactis (28.500 t), embalatges de protecció (11.200 t), gots d'ús domèstic (8033). Altres usos van ser els gots parell màquines automàtiques, safates per a ous, maduixot, alvèols fruita i altres aplicacions, caixes de peix i fruites, embalatges de protecció, flascons de perfumeria i drogueria i farcit d'embalatges.

De la resta de plàstics normalment utilitzats en el sector del packaging, els més emprats han estat en etilè / vinil (acetat amb 5.200 t, l'alcohol polivinílic (films complexos) 2900 t, resines epoxi (envasos metàl·lics, 2.700 t) i les poliamides ( 2210 t), entre d'altres.

Pel que fa a l'estimació del polietilentereftalat, el consum el 2004 va ascendir a 370.000 tones. Els productes més fabricats amb aquest tipus de plàstic són les ampolles (begudes amb gas), amb 124.000 t per a la fabricació d'ampolles d'aigua i 42.000 d'oli

Pel que fa a les exportacions ia les importacions, les dades de 2004 indiquen una tendència cap a l'estabilitat respecte a l'any anterior.

El 2004 el valor de les importacions a tot el món va arribar a les 501.069 tones i de les exportacions 484.312, enfront de les 484.312 registrades el 2003: importacions: 488.326; exportacions: 484.184.

Els aspectes mediambientals afectaran sobretot a noves formes d'ús, a menor pes del material, canvi en dissenys, fins i tot en materials. Tot això influirà en els preus i, sens dubte, en les preferències dels consumidors.

Els esforços en R + D es dedicaran principalment a la reducció de l'impacte ambiental, recerca de nous materials, compatibilitat producte-envàs i renovació de la infraestructura tecnològica.

De forma comparativa s'aprecia una desacceleració, en producció i recursos humans, el que afectarà a la facturació si no aconsegueix despuntar l'exportació, que s'enfoca amb bones perspectives.

Les dificultats per les empreses del sector dels plàstics convergeixen cap a la mitjana dels valors expressats no només en edicions anteriors sinó també per la resta dels sectors.

Aquestes es concentren majoritàriament al voltant del augment de la competitivitat i també a la manca de competitivitat en termes de preus i costos.

Pel que fa a la inversió realitzada en maquinària, un 52 per cent de les empreses consultades del sector del plàstic d'envàs i embalatge afirmen que han realitzat alguna inversió d'aquest tipus, augmentant la mitjana d'inversió efectuada pel que fa a les dades de l'enquesta anterior , en què és del 48 per cent i estant en línia amb el sector del packaging.

L'origen de la inversió en maquinària, prové, en percentatges similars, tant d'Espanya com dels països de la Unió Europea, i en molta menor mesura de països de fora de la Unió Europea.

L'evolució d'aquesta indústria en termes generals es manifesta en els següents indicadors corresponents al 2004: Una facturació estimada de 9.546.000 d'euros (amb un creixement d'un 22,7 per cent en comparació amb les últimes dades disponibles del 2001) i una producció de 7,6 milions de tones (amb un increment del 7,5 per cent). S'estima que el sector està format per 1.650 empreses en què treballen 55.000 persones. Aquestes xifres suposen un augment d'un 41 per cent en el nombre d'empreses que desenvolupen la seva activitat en el món del packaging, i d'un 13,7 per cent en ocupació respecte al 2001. Aquesta és la part més visible del sector, al qual caldria sumar l'activitat d'altres gairebé 3.000 empreses que vinculen part del seu negoci al packaging i la fabricació d'envasos que es realitza en les cadenes de producció d'indústries de gran consum. En aquest cas estaríem davant d'un mercat que ronda els 15.000 milions d'euros.

Fira de Barcelona edita el Llibre Blanc de l'Envàs i Embalatge en col·laboració amb el Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya.

El llibre es pot adquirir i té un preu de 20 euros.