La revista en el maletí

A principis dels seixanta va caure a les meves mans un exemplar de la revista Kunststoffe. En aquells anys era gerent d'una petita empresa en els voltants de Frankfurt que no tenia res a veure amb el plàstic. Ja en aquell temps era una persona inquieta i el que vaig veure i vaig llegir en aquest exemplar em va obrir els ulls a un altre món. Un món nou, que no em va deixar indiferent. És més, em va fascinar.

Setmanes més tard vaig llegir en Kunststoffe que un important fabricant de màquines d'injecció es trobava en plena expansió i buscava representants, entre altres, per a Espanya. No ho vaig dubtar un moment. Em vaig posar en contacte. L'entrevista va anar bé. Havia de decidir deixar-ho tot, fins i tot la meva família, per iniciar l'aventura empresarial a Espanya.

Vaig agafar els meus pocs estalvis, quatre catàlegs de les màquines d'injecció i, per descomptat, una Kunsstoffe, que viatjava al costat dels prospectes en el meu maletí i vaig sortir cap a la Península.

Allotjat en una pensió, lluny de la meva família, visitava cada dia empreses del sector. S'esgotava el temps i s'acabaven els estalvis. Havia de tornar. Però en l'últim moment, els meus esforços es van veure compensats amb un important comanda. Vaig trucar a la meva família i ens instal·lem a Espanya.

Aquesta història va passar ara fa gairebé 50 anys. Kunststoffe i després Plàstics Universals durant tots aquests anys.

Jo ja estic retirat des de fa alguns anys, però els meus fills, que formen la segona generació, segueixen en el mercat col·laborant amb Plàstics Universals. Una contribució, que s'ha traduït en amistat i una excel lent relació amb Ibon Linacisoro i tot el seu equip.