El debat sobre l'aplicació de la Directiva 2002/96/CE

La qüestió és que en 2001 es va prohibir la utilització de substàncies que esgoten la capa d'ozó, entre les quals es troben els CFC, HCFC i HCF, empleades en els aparells de fred com a fluids refrigerants. Per això, en aquest moment els frigorífics i aparells de fred van deixar d'emprar aquestes substàncies, i les van substituir per hidrocarburs, principalment isobutano i ciclopentano. Des d'aquesta data han coexistit frigorífics que contenen gasos que esgoten la capa d'ozó amb aquells que contenen hidrocarburs. Per això, després de l'entrada en vigor del RD 208/2005 que va aplicar la Directiva Raee, es van produir diferències d'aplicació pel tipus de tractament d'aquests residus.

L'origen del dubte era la següent, si ben el tractament dels frigorífics amb gasos que esgoten la capa d'ozó estava clar —retirada prèvia dels fluids continguts en els circuits i trituración en atmosfera controlada— per al cas dels frigorífics amb hidrocarburs no s'aplicava aquesta tècnica en tot el territori espanyol, i es permetia el seu tractament alliberant els gasos contaminants a l'atmosfera.

No obstant això després d'una sèrie de treballs, Asegre ha demostrat la necessitat que tots els residus de frigorífics segueixin el tractament anteriorment indicat. La principal raó d'aplicar aquest tipus de tractament és que compleix la legislació ambiental i de seguretat dels treballadors, i això es basa en la recuperació total dels gasos continguts en el residu, tant els continguts en el circuit com els presents en les escumes aïllants, i la possibilitat d'aconseguir l'objectiu del 80% de valorització, segons planteja el RD 208/2005. Per això, la resposta en altres paraules és que únicament les plantes específiques de tractament de residus de frigorífics garanteixen el correcte tractament d'aquests residus.

Les raons perquè tots els tipus de residus de frigorífics es tractin en plantes específiques són:

    1. Tots els residus de frigorífics tenen la consideració de perillosos

    2. La classificació com RAEE i com a residu perillós determina l'aplicació del règim jurídic contingut en el RD 208/2005, així com el règim legal aplicable als residus perillosos, això és la recent Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats i el Reial decret 833/1988. Això suposa:

• Dur a terme la gestió del residu sense posar en perill la salut humana ni perjudicar el medi ambient
• La gestió ha de dur-se a terme per un gestor expressament autoritzat, i en instal·lació amb autorització ambiental integrada, en cas de tenir una capacitat per valorizar residus perillosos superior a 10 t/dia.
• Procedir, amb caràcter previ, a la seva descontaminació.

    3. La descontaminació prèvia, suposa la retirada selectiva dels fluids, i per tant la impossibilitat de sotmetre'ls directament a una operació d'eliminació.

    4. Els hidrocarburs (isobutano, ciclopentano i pentà) responen al concepte d'agent químic perillós contingut en el RD 374/2001 sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball. Pel que segons aquesta norma s'exigeix la reducció dels agents químics perillosos presents en el lloc de treball al mínim necessari per al tipus de treball que es tracti. També cal indicar sobre els hidrocarburs, que si ben no afecten la reducció de la capa d'ozó, sí tenen un potencial de canvi climàtic significatiu.

5. El tractament en plantes específiques permet valorizar els metalls, vidre, plàstic i escumes i, per tant, assegurar el compliment dels objectius de valorització del 80%, establert per l'article 9 del Reial decret 208/2005. cal significar que únicament poden ser comptabilitzats per al càlcul de dites objectives de valorització els RAEE que són tractats segons estableix la legislació.

Finalment descriurem la tècnica de tractament de residus de frigorífics a la qual ens hem referit, i que es realitza en dues fases:

Fase 1.- Els frigorífics que contenen tant hidrocarburs com a substàncies que esgoten la capa d'ozó són inspeccionats, i se'ls extreuen alguns components (cables i safates de vidre), oli lubrificant i els gasos (HC i CFC) del circuit de refrigeració. Aquests gasos es condensen i emmagatzemen en recipients adequats. Posteriorment, l'oli es valoriza i els gasos (HC i CFC) s'eliminen en plantes externes autoritzades per a aquestes operacions. En aquesta fase s'extreu un 30% de tot el gas que conté el frigorífic.

Fase 2.- La resta del frigorífic es tritura sota atmosfera inerta, utilitzant nitrogen per mantenir sempre la proporció d'oxigen en un nivell segur que eviti l'explosividad. Mitjançant aquest procés se separa l'escuma de poliuretà de les altres fraccions (metalls, plàstics, etc.), que es remeten a altres instal·lacions per a la seva valorització.

Durant la trituración, una instal·lació criogènica i de filtració amb carbó actiu capta els citats gasos i els emmagatzema en recipients adequats. L'escuma de poliuretà es trosseja i se sotmet a un procés de peletizado per facilitar l'alliberament, captació i emmagatzematge de la resta de gasos continguts en les escumes. Aquesta fase 2, consistent en la trituración en atmosfera inerta i captura de gasos, és fonamental, ja que permet recollir els gasos continguts en les escumes, que suposen aproximadament el 70% restant dels gasos totals.

Per tot això, cal concloure que tots els residus de frigorífics han de ser tractats en instal·lacions específiques i, en conseqüència, qualsevol altre tipus de tractament que no garanteixi la total retirada dels gasos refrigerants i expansors es troba al marge de la legislació de residus.

Sobre Asegre

L'Associació d'empreses Gestores de Residus i Recursos Especials (Asegre) és una entitat empresarial d'àmbit nacional que agrupa als gestors de residus perillosos i a les empreses que realitzen els principals treballs de remediación de sòls contaminats. Creada en 1992, té entre els seus objectius defensar els interessos comuns i legítims del sector.