Espanya sofreix sequeres cada vegada més intenses i perllongades
De les 187 conques de drenatge peninsulars estudiades, les sequeres més intentes i de major durada (catalogades per sobre dels cinc anys), es concentren en el centre i sud peninsular: Tajo, Xúquer, Guadiana i Guadalquivir. En aquesta zona, la seva durada màxima s'ha incrementat des dels 15 mesos de dèficit hídric continuat (en les primeres dècades de l'estudi) fins als més de 60 mesos de durada registrats durant el gran episodi sec de la dècada dels anys 90.
Per la seva banda, les conques del Duero i del Segura, són les úniques que han experimentat un lleuger descens en la intensitat i durada de les sequeres que sofreixen.
Algunes activitats econòmiques, com la producció d'energia hidroelèctrica i el regadiu, suporten una gran dependència respecte del cabal disponible. L'investigador de l'Institut Pirinenc del CSIC Sergio Vicente, que ha dirigit l'estudi, considera que “la cada vegada més recurrent successió d'episodis de sequera en la Península Ibèrica pot resultar en una major vulnerabilitat de la societat davant aquest risc natural”.
L'estudi revela, a més, que els episodis de sequeres més severs i perllongats també es concentren temporalment en la dècada de 1990. Per àrea afectada, les sequeres moderades ataquen cada vegada a una superfície major del terreny, mentre que les sequeres extremes han mantingut un perímetre d'afecció relativament constant.
Els resultats s'han obtingut gràcies a la informació que recullen les diferents agències de l'aigua sobre els cabals mensuals dels 187 sistemes hidrològics de la península durant el període d'estudi. El llindar s'ha establert en el 20% dels episodis més secs. Per sota d'aquest llindar, es va considerar que un episodi sec havia tingut lloc. Una vegada identificats els esdeveniments secs es va quantificar la seva durada i la seva magnitud (expressada en funció del volum de dèficit hídric).
El també investigador del CSIC Jorge Lorenzo, autor del treball, explica: “L'avaluació i caracterització de les sequeres hidrològiques històriques resulta essencial per a la gestió hídrica”. L'aplicació de la informació d'aquests estudis en plans de gestió pot reduir “significativament els impactes derivats dels episodis de sequera”, conclou.
Lorenzo-Lacruz, J., Morán-Tejeda, I., Vicente-Serrano, S. M., López-Moreno, J.I. Streamflow droughts in the Iberian Peninsula between 1945 and 2005: spatial and temporal patterns. Hydrology and Earth System Sciences. DOI: 10.5194/hess-17-119-2013