Tots contents ..., de moment

El passat dia 18 de novembre el comissari Ciolos presentar a la comissió d'agricultura del Parlament Europeu la seva comunicació amb les orientacions fonamentals per a la futura reforma de la PAC. El més sorprenent d'aquesta comunicació és que ha suscitat l'aplaudiment de tots els grups parlamentaris. Els nous estats membres felicitar al comissari per la seva audàcia en plantejar una redistribució de les ajudes i la fi de les referències històriques. França i Alemanya es van congratular pel contrari ja que comparteixen amb el comissari que tampoc seria bo emprendre una revolució i posar cap per avall la PAC actual alterant substancialment la distribució dels fons.

Els ecologistes també van aplaudir al comissari, que van qualificar de persona compromesa amb el medi ambient i van considerar a la comunicació com un gran pas en favor de la sostenibilitat. En la direcció oposada es van manifestar els eurodiputats italians, que també van complimentar amb elogis al comissari per entendre que la comunicació aposta per la millora de la competitivitat, el reforç de la recerca i la innovació, elements que van a posar a l'agricultura i al sector agroalimentari europeu en el lloc que els correspon. Fins i tot el controvertit Bové, conegut per la seva creuada particular antiglobalització, no va escatimar lloances a favor del comissari per entendre que, per fi, es tindrien en compte als petits agricultors en la PAC.

Tan sols alguns diputats van insinuar certs dubtes i demandar més concreció al comissari. Uns demanaven més aclariments sobre el que considera el comissari ha de ser un reforç dels mecanismes de gestió de mercat per tal de combatre els efectes d'una volatilitat creixent. Altres li van preguntar com pensava combatre el desequilibri existent en la cadena agroalimentària. Finalment, els més agosarats es van atrevir a preguntar al comissari amb quin pressupost havia de comptar per a poder sufragar totes les orientacions plantejades en la seva comunicació.

Però el comissari va sortir airós de totes aquestes qüestions advertint que no es podia demanar concreció a una Comunicació tenia com a objectiu, únicament, plantejar orientacions per al debat i aquest, el debat, li correspon a altres; al Parlament, a la resta d'institucions comunitàries, al sector i, per descomptat, als representants de la societat europea. Pel que fa al pressupost de la PAC, Ciolos reconèixer que no era competència seva i que les seves propostes tenien com a objectiu legitimar la PAC per tal que aquesta obtingués el suport social imprescindible per assolir el beneplàcit polític i així, estar en condicions de comptar amb un pressupost a l'altura del caràcter estratègic d'aquest sector. El que no va dir el comissari és que la legitimitat o il·legitimitat de la PAC és una conseqüència de les propostes que la Comissió va presentar al seu dia (per cert, en contra del sector, que ja presagiava el que avui lamenta el comissari), propostes que finalment va aprovar el consell després d'haver rebut el dictamen preceptiu del Parlament Europeu. En qualsevol cas, aigua passada, però que posa de manifest la fragilitat de la memòria de les nostres institucions i l'absència d'autocrítica. En conclusió, de moment tots feliços i contents. Tothom es veu reflectit a la foto.

Tots consideren que aquest comissari els ha escoltat i ha tingut en compte les seves consideracions. Però jo em pregunto què passarà al juliol quan aquestes orientacions s'hagin de convertir en propostes legislatives concretes, quan el comissari hagi d'establir prioritats i posar xifres al que avui són només orientacions?. Què passarà amb les expectatives dels nous estats membres i les legítimes aspiracions d'aquells agricultors que fins ara no s'han beneficiat de la PAC? Què passarà amb aquells altres que fins ara han comptat amb uns ajuts basades en referències històriques que suposaven anaven a ser mantingudes sine die?

No tinc resposta, però puc imaginar en breu a un comissari Ciolos exposant al Parlament les seves propostes legislatives i rebent dels eurodiputats les crítiques més acerades, els nous estats membres per considerar insuficient la redistribució de les ajudes, els no tan nous per haver perdut una part significativa dels fons, els ecologistes van titllar de conservadora la proposta, els més productivistes d'una renúncia a la competitivitat de l'agricultura europea en benefici dels tercers països. I finalment Consell, Parlament i Comissió, aprovaran una reforma que tindrà a veure molt més amb equilibris impossibles que amb una aposta clara i decidida que posi a l'agricultura europea davant els nous reptes i desafiaments d'un món cada dia més globalitzat, una demanda alimentària creixent i uns països competidors que s'han convertit en actors mundials i referències polítiques i econòmiques per tenir les idees clares i saber defensar-les de forma coherent i sense complexos, mentre Europa intentava quedar bé amb tots. En fi, la vella Europa és cada vegada més vella i menys Europa. Per cert, el que no puc endevinar és el pressupost que finalment tindrà la PAC i el pitjor és que em temo que Ciolos tampoc.