Entrevista a José Antonio Graner Ramírez, degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid
18 d'abril de 2012
Quin és en aquests moments la situació del sector que vostè representa i com està afrontant la crisi econòmica?
El sector de l'arquitectura està en una situació crítica a Espanya, tant per l'absència d'inversió privada i pública, com pels impagaments generalitzats, la falta de crèdit i la paralització de molts treballs.
El mercat de serveis professionals s'ha deteriorat en tot el referent a condicions de contractació, honoraris i responsabilitat, mentre que els professionals estan extraordinàriament considerats en el panorama internacional.
Això ha portat a un procés de reconversió generalitzat, ja que la formació de l'arquitecte permet la seva orientació a nous camps d'exercici professional, en gestió empresarial i de processos, en la indústria i l'administració, en l'energia i el transport, en la mobilitat, l'accessibilitat universal i la seguretat laboral, que havien estat abandonats. Però a més la incorporació a nous àmbits geogràfics, suposa l'èxode de molts arquitectes i empreses, amb el desgast que suposa prescindir de talent i experiència.
Pot donar-nos xifres o dades que avalin aquests arguments?
En l'enquesta realitzada entre arquitectes de Madrid, a l'inici de l'any, les dades de descens d'activitat i ingressos són molt cridaners, i addicionalment s'han enfonsat estructures empresarials amb la desaparició d'un 40% dels estudis, reduint la grandària dels restants, i quedant molts professionals en atur sense cobertura alguna. No obstant això les escoles d'arquitectura segueixen recollint als millors estudiants, oferint una formació integral en disciplines tècniques i humanístiques, que prepara excel·lents professionals amb capacitats per desenvolupar activitat en nombrosos camps i formes d'exercici.
Quins són els reptes de futur d'aquest sector?
Els reptes no són de futur, sinó ja de present, i són tots els que tenen a veure amb la qualitat de vida, la responsabilitat amb el nostre entorn, i la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica.
A Espanya no tornaran índexs de construcció semblats als de 2003-2007, ara és temps d'arreglar coses, de rehabilitació del patrimoni edificat, i la recuperació i regeneració d'àrees urbanes, tant en el centre històric com en àmbits perifèrics degradats.
La rehabilitació ha de ser un camp prioritari d'exercici professional. A Espanya hi ha 6.000.000 d'habitatges de més de 50 anys. La intervenció en un 5% anual suposaria 300.000 habitatges, i la intervenció ha de ser completa, arquitectònica, en condicions d'habitabilitat, constructives i d'eficiència energètica.
Com pot ajudar la Setmana Internacional de la Construcció a la creació de negoci i dinamització del sector?
Des dels plantejaments de qualitat, sostenibilitat i eficiència, la reflexió que tots hem de fer és sobre la necessitat de revisar normatives i legislació, que facilitin i viabilicen les intervencions i els criteris professionals.
Els arquitectes, ens obrim a altres camps d'exercici professional, on podem aplicar i desenvolupar capacitats de la nostra formació a l'entorn dels sectors afins, en la indústria, en l'energia i el transport, la mobilitat, l'accessibilitat universal, en la seguretat laboral, en el facility, construct i asset management, en la cooperació internacional etc. I molt d'això, d'alguna forma, pugues i ha de tenir presència en la Setmana Internacional de la Construcció.
Quin paper juga la R+D+i?
El R+D+i està present en el sector de la construcció i totes les indústries i serveis afins, i hem de fer partícip a la societat del nostre compromís. Les administracions no poden seguir donant l'esquena a un sector que ha estat fonamental en l'economia nacional, creador de desenvolupament i activitat, i base de la presència internacional d'Espanya, amb prestigi tant econòmic com a social i cultural.