José María Alegre - Assessor tècnic ANARPLA - Una nova etapa per al reciclatge

La normativa legal per l'activitat industrial del sector de transformació de materials plàstics s'està ampliant en aquests darrers anys i cada vegada resulta més complexa l'elaboració de projectes tècnics per a la instal·lació d'equips. La normativa tècnica de seguretat elèctrica i de treball, la de prevenció d'incendis, les normatives de serveis dels polígons industrials, l'abocament d'aigües sobrants, són controls cada vegada més rigorosos que exerceixen les administracions públiques i que estan portant, cada vegada més, a cert grau d'especialització per part dels consultors que gestionem documents tècnics per a les indústries.

Si a més ens centrem en el sector del reciclatge mecànic de matèries plàstiques, veiem com els recuperadors i recicladors, és a dir, el sector industrial de reciclatge mecànic, assisteix a un canvi del seu entorn administratiu i social molt més forta. Fa uns anys, el reciclatge podia qualificar com una indústria auxiliar de la transformadora i idònia per fabricar productes com bosses d'escombraries o canonades de reg. Es parlava de materials "nets" i "per rentar" que, afegits com adjectius al retall o al rebuig, eren suficients per identificar-los i fixar un preu de compravenda o, simplement, rebutjar i portar-los al abocador si eren "dolents".

Fase d'evolució

Actualment, aquest sector pren rellevància com a activitat de serveis, amb dues etapes diferenciades: la de recollida o recuperació i la de valorització o reciclatge, ambdues sota el concepte general de gestió de residus. S'està en una fase en evolució, que s'origina en el moment en què la Comunitat Europea actua sobre els residus d'envasos i embalatges al elaborar la directiva 94/62/CE i aquesta s'implanta com a llei en els diferents Estats de la Unió Europea.

La indústria tradicional recuperadora i recicladora està formada per un conjunt d'un centenar d'empreses més una xarxa de magatzems que adquireixen i classifiquen materials, més un conjunt d'empreses constructores de maquinària i de tallers auxiliars especialitzats. Ha de contemplar, amb certa estranyesa després de 30 anys d'activitat, com tot un seguit d'institucions i persones passen a analitzar-les, a opinar sobre el que han de fer i deixar de fer, reglamentar i crear la impressió que s'estava en una situació de "absents" i sense capacitat de resposta, imatge que no correspon a la realitat. Itàlia compta amb unes 200 empreses de reciclatge, Espanya un centenar, França unes 50 i Alemanya ha venut tradicionalment les seves deixalles a Itàlia. Tan malament estàvem? És el propi sector del reciclatge el que percep la sensació que les actuacions externes s'estan produint sense planificació, amb informes dispersos i propostes d'estudis i assajos sobre temes ja coneguts dins del sector.

Els nous paràmetres de l'entorn industrial, a més dels ja existents de regulacions administratives i industrials i els de mercat que són els que regeixen l'actual sistema de recollida-capacitat-demanda, vénen provocats per la futura exigència de donar un major tractament a la valorització de materials postconsum i especialment als procedents de l'envàs i embalatge. Donant per bastant resolta la recuperació de retalls i restes industrials, queda per millorar la recuperació de la fracció de plàstics postconsum domèstic o de residus sòlids urbans. Amb això s'ha creat l'expectativa que la recollida selectiva dels residus sòlids urbans permetrà recollir més plàstics i de forma més eficient, evitant el seu destí a abocador, però al que caldrà gestionar la seva valorització i donar-li una aplicació (crear-li un mercat) amb el reciclatge mecànic, energètic o químic.

Procés de reflexió

Atès que aquests temes han passat a ser d'àmbit europeu, s'està procedint a tota una revisió o reflexió sobre els mateixos. La legislació i reglamentació oficial que està apareixent publicada fa necessari revisar la terminologia i conceptes a què s'apliquen les paraules residus, residu final, subproducte, retalls, etc. que comporten unes possibles condicions d'utilització, seguiment administratiu i justificació dels seus destins per poder reflectir documentalment si es compleixen les directrius de taxes de reciclatge de residus.

Les diferents possibilitats de valorització que s'obren amb el reciclatge energètic i el químic faran necessari establir unes especificacions tècniques per a cada un dels materials residus, ja siguin monoproducte o barreges de postconsum. Ha de definir molt bé quins materials són aptes per al reciclatge mecànic i quins s'han de gestionar per altres procediments de valorització de residus, sense crear falses expectatives que tot ha d'i pot ser reciclable. També s'ha de definir molt bé en quines condicions uns materials han de ser considerats residus i en quins són un subproducte o matèria primera secundària per a un procés de transformació.

També s'imposa l'aplicació de normativa per a la caracterització de les granses de reciclatge amb implantació de sistemes d'assegurament de qualitat. Els comitès de CEN i d'Aenor estan en ple treball de generació de documents. Manca encarar els conceptes de males propietats i imatge dels productes reciclats que alguns sectors insisteixen en prodigar.

Crec, doncs, palès que que els industrials productors de materials verges, transformadors, recuperadors, recicladors i productors de restes i residus de materials plàstics han de reflexionar en conjunt sense recels mutus. Tots ells tenen experiència i mitjans que aportar. Les administracions centrals i autonòmiques, així com institucions existents amb anterioritat, han donat lloc a noves plataformes de diàleg i grups de treball que estan en acció. Entrem en una nova etpaa per al reciclatge.