Anàlisi de l'escalfament de malla metàl·lica per a la soldadura per resistència de laminats termoplàstics reforçats

Es pretén aconseguir la fusió del termoplàstic gràcies a la calor dissipada per efecte Joule en una resistència (malla d'acer).

Serà necessari l'ús de material d'aportació, utilitzant un film del mateix material termoplàstic (PPS), d'unes 100 micres de gruix.

Un cop aconseguida la fusió, és necessària l'aplicació de pressió perquè es produeixi una correcta consolidació, i no quedin porus a l'interior que debilitin la resistència de la unió.

Els paràmetres de control del procés seran els següents: intensitat de corrent que circula per la malla (i la seva variació amb la temperatura assolida), gruix del material d'aportació, i valor de la pressió aplicada.

A l'hora d'embeure la malla d'acer entre els films de PPS s'empra un equip de soldadura per ultrasons (model Branson PGH 420).

Per monitoritzar la temperatura assolida durant l'escalfament, s'empra un piròmetre d'infrarojos (model Raytek MX4).

Finalment, la consolidació d'produeix en una premsa pneumàtica, encara que, a causa de les característiques del procés, es preferiria una premsa hidràulica.

Fins a uns 160 º C es manté una variació lineal amb la temperatura, però, a partir d'aquesta temperatura, deixa de ser-ho.

Per això, per aconseguir un ràpid i controlat augment de temperatura a la zona de la unió, cal una font d'alimentació amb unes característiques especials.

La solució més convenient és una font d'alimentació que proporcioni una llei de variació de la intensitat amb el temps prefixada. Per això, mitjançant la realització d'una sèrie d'assajos, obtenim la llei òptima, de manera que la qualitat de la unió resulti acceptable.

[2] I. Fernández, M. Frövel, L. Rubio, J. Diaz, I. González. Proc. 22nd International SAMPER Europe Conference, Paris (2001) p. 357.

[3] A. Offringa, D. Myers, A. Buitenhuis. Proc. 22nd International SAMPER Europe Conference, Paris (2001) p. 331