Kineo Ingeniería del tráfico, S.L. - Sistemes d'identificació i control de vehicles
Aforament i classificació vehicular: amb sensors en paviment
Existeixen diverses tècniques i procediments per efectuar el conteo i la classificació (en funció del nombre d'eixos, principalment) vehicular amb sensors a nivell de calçada o introduïts en el paviment. Cada tecnologia té un camp d'aplicació en funció de les característiques del mesurament (temporal o permanent), del tipus de transito vehicular (flux lliure, a volta de roda, arrencada-parada), i de la precisió requerida. A nivell de sensors, les tècniques més comunament utilitzats són:
Mànega pneumàtica: són sensors d'eixos que detecten el pas del vehicle sobre la base del va imposar de pressió que es genera. Poden explicar i classificar, però solament per a utilització temporal i en trànsits fluids. Quan la mànega travessa diversos carrils ha d'estar protegida (amb “Roadtrax” o similar) en els carrils en els quals no estigui efectuant la mesura. Cal cuidar també la fixació de la mànega a la calçada per evitar que els vehicles l'arrosseguin o la trenquin.
Llaços inductius: No són sensors d'eixos. Es poden utilitzar en forma temporal o permanent, sent aquesta ultima la més normal. Detecten el pas del vehicle per variació de la massa magnètica sobre el llaç. No detecten amb detall l'eix, de manera que no poden diferenciar l'eix doble o l'eix triple d'un eix senzill. Són econòmics. Permeten classificar vehicles, però sense precisar exactament el nombre d'eixos.
Sensors piezoelèctrics: són sensors d'eixos. Un parell de sensors piezoelèctrics col·locats a una distància coneguda permeten calcular la velocitat del vehicle i classificar-ho amb precisió. S'utilitzen normalment juntament amb un llaç inductiu situat entre ells per poder separar uns vehicles d'uns altres, en configuració piezo-llaç-piezo. També poden utilitzar-se dos llaços inductius amb un sensor piezoelèctric en configuració llaç-piezo-llaç, però la primera (piezo-llaç-piezo) és la que proporciona major precisió. Detecten el pas del vehicle sobre la base de la càrrega elèctrica que es genera en el material piezoelèctric quan és trepitjat per una roda. El seu camp d'aplicació va des d'1 km/h fins a 180 km/h.
Sensors sobre la base de cables de fibra òptica: són sensors d'eixos que detecten el pas del vehicle per la variació de la conductivitat òptica d'un cable de fibra òptica trepitjat per la roda del vehicle. La seva utilització és anàloga a la dels sensors piezoelèctrics, però cobrint velocitats des de “0” km/h, per la qual cosa són els únics sensors que permeten classificar sobre la base del nombre d'eixos en situacions de circulació a volta de roda, arrencada-parada, etc.
Mànega pneumàtica: són sensors d'eixos que detecten el pas del vehicle sobre la base del va imposar de pressió que es genera. Poden explicar i classificar, però solament per a utilització temporal i en trànsits fluids. Quan la mànega travessa diversos carrils ha d'estar protegida (amb “Roadtrax” o similar) en els carrils en els quals no estigui efectuant la mesura. Cal cuidar també la fixació de la mànega a la calçada per evitar que els vehicles l'arrosseguin o la trenquin.
Llaços inductius: No són sensors d'eixos. Es poden utilitzar en forma temporal o permanent, sent aquesta ultima la més normal. Detecten el pas del vehicle per variació de la massa magnètica sobre el llaç. No detecten amb detall l'eix, de manera que no poden diferenciar l'eix doble o l'eix triple d'un eix senzill. Són econòmics. Permeten classificar vehicles, però sense precisar exactament el nombre d'eixos.
Sensors piezoelèctrics: són sensors d'eixos. Un parell de sensors piezoelèctrics col·locats a una distància coneguda permeten calcular la velocitat del vehicle i classificar-ho amb precisió. S'utilitzen normalment juntament amb un llaç inductiu situat entre ells per poder separar uns vehicles d'uns altres, en configuració piezo-llaç-piezo. També poden utilitzar-se dos llaços inductius amb un sensor piezoelèctric en configuració llaç-piezo-llaç, però la primera (piezo-llaç-piezo) és la que proporciona major precisió. Detecten el pas del vehicle sobre la base de la càrrega elèctrica que es genera en el material piezoelèctric quan és trepitjat per una roda. El seu camp d'aplicació va des d'1 km/h fins a 180 km/h.
Sensors sobre la base de cables de fibra òptica: són sensors d'eixos que detecten el pas del vehicle per la variació de la conductivitat òptica d'un cable de fibra òptica trepitjat per la roda del vehicle. La seva utilització és anàloga a la dels sensors piezoelèctrics, però cobrint velocitats des de “0” km/h, per la qual cosa són els únics sensors que permeten classificar sobre la base del nombre d'eixos en situacions de circulació a volta de roda, arrencada-parada, etc.
