Acaba un any de paràlisi fotovoltaica

El 2008 Espanya va pujar al primer lloc del podi fotovoltaic mundial, encapçalat en potència instal·lada, en potència per habitant i en cobertura de la demanda elèctrica, cobrint al voltant de l'1% de les necessitats del país. Però si el 2008 es van instal·lar més de 2.600 MW solars a Espanya, aquest 2009 difícilment es laran més de 150 MW, de fet, durant el primer semestre de l'any, tot just s'hauran instal lat 10 o 12 MW, la paràlisi, doncs, ha estat pràcticament total.

Hi ha diverses raons que expliquen aquest brutal descens del volum de mercat (es larà al voltant del 5% del que es va instal·lar l'any passat), però sens dubte, la primera de totes és la pròpia regulació, que ha creat un sistema de quotes que constreny al mercat i que pretén impulsar una reconversió del sector cap a l'edificació en comptes del sòl, però que no ha adequat els procediments administratius per a això.

Efectivament, la tramitació d'una petita instal lació de 5 kW una teulada és idèntica a la d'una gran planta de 10 MW a terra, quan es tracta d'àmbits clarament diferents i amb problemàtiques clarament diferents. Les traves burocràtiques són la principal raó que no hi hagi enlairat el mercat solar en l'edificació, al qual li corresponen dos terços de la quota de mercat de 500 MW anuals assignat pel Govern.

Atès que la quota per a l'edificació no s'ha omplert en cap de les convocatòries de l'any, la potència sobrant s'ha anat traspassant al segment del mercat del sòl. Ara bé, aquí tampoc hi ha hagut activitat, però per una altra raó: la deflació del preu dels mòduls. Des de l'estiu passat, per baixades de costos tecnològics i per la caiguda brutal de la demanda, el preu dels panells solars ha baixat progressivament: a hores d'ara, un panell costa entre un 30% i un 50% més barat segons el tipus de tecnologia.

Veient aquest progressiu abaratiment conjuntural, els adjudicataris de les llicències dels projectes han optat per esperar per aconseguir millors preus-es pensa que poden seguir baixant-i millorar la seva rendibilitat. No obstant això, tampoc podem oblidar la crisi creditícia: hi ha casos en què no s'ha executat el projecte perquè no s'ha aconseguit finançament. Tots dos fenòmens, deflació i crisi-encara que aquesta té molta menys incidència-, han prolongat la paràlisi del mercat i la situació d'inanició de nombroses empreses.

Ara bé, aquesta lamentable situació té una data límit. Des del moment en què s'adjudiquen les llicències, els adjudicataris tenen un any de termini per executar els seus projectes, més una potestativament pròrroga de quatre mesos. Com les primeres llicències-corresponents a gairebé 90 MW-es van adjudicar a finals de febrer, aquests projectes han d'estar acabats, si no aconsegueixen l'esmentada pròrroga, abans de febrer de 2010, sota pena de perdre els avals de 500 euros per kW instal lat que estableix la regulació. I com les llicències s'adjudiquen trimestralment-la segona adjudicació va ser a l'abril, la tercera en juliol, la quarta serà aquest octubre-, la roda de l'activitat ha començat a girar per tota la cadena de valor de la tecnologia. En Asif calculem que ja hi ha més de 30 MW fotovoltaics en construcció i que aquest volum creixerà progressivament, de manera que preveiem la contractació d'unes 10.000 persones durant els pròxims mesos.

El sector fotovoltaic encara trigarà uns quants anys a recuperar els 40.000 llocs de treball directes que tenia durant l'any 2008, però es mantindrà estabilitzat en uns 25.000 llocs de treball fins 2011, d'acord amb el volum de mercat que li fixa la regulació.

En qualsevol cas, des Asif ja estem treballant per a proposar un canvi regulatori que, sense cap càrrega econòmica per al sistema elèctric, suposi un increment significatiu del volum del mercat solar i, per tant, un increment de l'ocupació generat pel sector. L'energia fotovoltaica és una font d'ocupació estable i de qualitat que gairebé no ha donat els seus primers passos.