Un component del raïm podria combatre al bacteri 'Campylobacter jejuni'

Tal com explica Adolfo Martínez-Rodríguez, el reservori principal de 'Campylobacter jejuni' és l'intestí de diverses espècies d'aus, bestiar i altres animals, tant domèstics com salvatges. "No obstant, la manipulació i consum de carn de pollastre constitueix la via principal d'infecció en l'ésser humà", afegeix l'investigador del CSIC.

Des del Centre Superior d'Investigacions Científiques apunten que per controlar el bacteri, la indústria alimentària recorria anteriorment als antibiòtics, però és necessari trobar alternatives a aquesta pràctica ja que la Unió Europea ha prohibit l'ús d'aquests compostos en l'alimentació d'animals ja que eren utilitzats com a promotors del creixement. "El nostre grup de treball està centrat en la recerca de noves opcions per al control de 'Campylobacter jejuni' i l'ús de productes d'origen natural, com els polifenols, representa una de les alternatives més prometedores", manifesta explica Martínez-Rodríguez.

Sota la denominació de polifenols, s'agrupen nombrosos compostos presents en tots els vegetals amb diferents estructures químiques, com alcohols, flavonols o tanins.

Els polifenols del raïm, que centren aquesta recerca, es troben en les llavors del fruit i en la seva pell (les pells), on es localitzen en major concentració. Són crucials a l'hora d'elaborar vi i, a causa del seu paper antioxidant, també s'utilitzen en productes cosmètics.

La troballa de l'equip del CSIC atribueix a alguns d'ells una nova propietat: el seu paper actiu contra 'Campylobacter jejuni'. Tot i això, segons explica l'investigador Martínez-Rodríguez, les conclusions del treball apunten a que els polifenols d'altres vegetals també podrien actuar contra el bacteri. "És l'estructura del compost fenolítico la que determina les seves propietats químiques i biològiques i, per tant, la seva capacitat antimicrobiana. Amb aquestes dades, seria possible asilar els polifenols d'altres fonts vegetals", manté l'expert.

Com explica Martínez-Rodríguez, les dades sobre la incidència dels bacteris són difícils de quantificar, especialment en països en vies de desenvolupament. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en el seu acrònim anglès) va quantificar més de 176.000 afectats el 2006, 46 casos per cada 100.000 europeus. A Espanya, el 2007, es van identificar 5.889 casos.

Els símptomes de la 'campylobacteriosis' inclouen febre, diarrees, rampes, dolor abdominal. En general, es tracta d'una malaltia autolimitant, el que significa que els seus símptomes desapareixen en uns dies o setmanes, en cas que els afectats no tinguin problemes de salut. Segons comenta l'investigador del CSIC, aproximadament un de cada 1.000 pacients solen desenvolupar seqüeles serioses, com síndrome de Guilliaín-Barre o paràlisi aguda neuromuscular. Els majors índexs de mortalitat estan associats a estats fisiològics carencials oa una altra malaltia subjacent, com el càncer.