Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a La industria cárnica analiza a su consumidor y las estrategias para ser más eficiente

El Congrés Aecoc de Productes Cárnicos i Elaborats va ser de nou el punt de trobada per a un sector que desafia a la crisi

La indústria cárnica analitza al seu consumidor i les estratègies per ser més eficient

David Pou18/03/2013

Conèixer les preferències del consumidor espanyol i com adaptar-se a elles per ser més eficient. Aquest va ser el principal objectiu dels més de 200 professionals del sector cárnico del nostre país que van assistir al Congrés Aecoc de Productes Cárnicos i Elaborats celebrat a Lleida els dies 5 i 6 de març. El punt de trobada, que va reunir a directors i propietaris de les principals empreses cárnicas, va anar un espai per a l'intercanvi d'opinions i experiències en el qual es van donar a conèixer tambien alguns dels casos d'èxit més destacats del sector.

El primer bloc de ponències del XIII Congrés d'Aecoc de Productes Cárnicos i Elaborats va estar dedicat a donar a conèixer les dades del sector sobre volum de mercat, vendes per canal i comparatives per producte. Per a això es va convidar a tot un especialista en la matèria, el professor d'Economia Aplicada en la Facultat d'Ecomómicas i Empresarials de la Universitat Complutense de Madrid, Victor J. Martin Cerdeño. Vam poder conèixer que de mitjana cada espanyol va consumir el passat any 52,8 quilos de carn, amb una despesa de 333 euros. Respecte a 2011, i per tipus de carn, els majors augments es van produir en carn transformada (+2,7%) i carn de pollastre (2,1%), mentre que els descensos més significatius van ser en carn de boví (-1,6) i, sobretot, en carn d'oví/caprí (-8,4%). Aquestes mateixes xifres es reflecteixen en la despesa, on només va augmentar la carn de pollastre (+1,1%) i la transformada (+0,7%), produint-se baixades en totes les altres partides, encapçalades per la carn congelada (-9,7%) i la carn d'oví/caprí (-9,2%).

El professor Victor J. Martín Cerdeño va exposar les últimes dades sobre el consum de carn a Espanya.

Posteriorment es van analitzar altres elements com el consum per classes socials. Les dades no deixen lloc a dubtes. Les classes mitjanes i altes consumeixen de mitjana més carn que les classes baixes, que han disminuït significativament la seva despesa en carn. Per posar solament un exemple, la despesa en carn de vedella va ser en 2012 un 13% superior a la mitjana a la classe 'Alta i mitjana alta', mentre que va ser un 13,2% inferior a la mitjana a la classe 'Baixa'. La presència de nens també influeix clarament en la inclusion de productes cárnicos en la cistella de la compra. Mentre que en una unitat familiar sense nens el consum de carn fresca o transformada supera en més d'un 20% la mitjana, en famílies amb nens menors de 6 anys el consum és un 30% inferior a la mitjana (-39,1% en carn fresca, i -33,8% en carn transformada).

Una de les curiositats de la presentació del professor Martín Cerdeño va ser que el consum de carn és major en persones 'No Actives' que en 'Actives'. Per exemple en la categoria de 'Carn Fresca' la diferència resulta bastant cridanera. Mentre que una persona 'No Activa' consumeix un 13,1% més de carn fresca que la mitjana, una persona 'Activa' consumeix un 15% menys.

També existeixen diferències importants segons les franges de 'Edat' i de la 'Grandària de la Llar'. Per exemple, mentre que el consum de carn fresca és un 41,3% superior a la mitjana a la franja de majors de 65 anys, aquesta xifra és totalment oposada en la de menors de 35 (-38,7%). Les diferències són igual de significatives entre unitats unifamiliars i llars amb 4 o més membres, on la bretxa resulta també molt àmplia. També es van analitzar altres factors com la grandària o el tipus municipi de residència (rural o urbà), sent els resultats molt més dispars.

Posteriorment també es van analitzar les quotes de distribució per canals i productes. De tota la carn, el 46% es ven en supermercats, mentre que un 33% encara es reserva al comerç especialitzat, destacant diferències evidents segons es tracti de carn fresca, on les vendes es produeixen en un 39,1% en comerços minoristes, o carns transformades, que el 55,2% es realitzen en supermercats.

Com a conclusió, Victor J. Martín va realitzar una sèrie de pinzellades a manera de resum: la despesa i el consum de les famílies es manté estable malgrat les oscil·lacions econòmiques; el pollastre i la carn transformada incrementen el seu consum, mentre que es produeixen descensos moderats en porc i boví, i sensiblement en oví/caprí; la classe social determina la demanda quant a volum i productes demandats; les llars sense nens consumeixen més carn; en les llars on la compra la realitza una persona que no treballa la demanda de carn és superior; els joves mengen menys carn, explicant els majors de 65 anys amb la demanda més elevada; en famílies amb més de tres membres comença a disminuir la demanda de carn; la grandària del municipi de residència planteja una demanda dispar; i el supermercat és el format més significatiu en la comercialització de carn i productes cárnicos.

La despesa i el consum de les famílies espanyoles en carn es manté estable malgrat les oscil·lacions econòmiques

Maite Arrizabalaga, responsable del sector Carnes, va presentar un estudi realitzat per la pròpia organització sota el títol 'Quina compra? On compra? i Com compra? El consumidor de carns'.

A continuació el torn va ser per a la pròpia Aecoc, que va presentar a través de Maite Arrizabalaga, responsable del sector Carnes, un estudi realitzat per la pròpia organització sota el títol 'Quina compra? On compra? i Com compra? El consumidor de carns'. En els resultats va quedar de manifest que el 54% de les llars segueix comprant la carn fresca al canal tradicional, amb diferències significatives entre ciutats com Bilbao o Barcelona, amb un 61,7 i 58,4% respectivament, i Sevilla i València, on no supera el 50%. Segons aquest treball, realitzat entrevistant als propis consumidors, aquests busquen al canal tradicional confiança en el producte, un tall personalitzat i personalització en el tracte; mentre que es topen amb inconvenients com la necessitat de major temps per realitzar la compra i una menor accessibilitat. En canvi, al 'Canal Libreservicio', més d'un 50% dels enquestats compren majoritàriament en safates o tant en safates com al tall. Mentre que un 64,3% dels quals compren en safates en aquest canal valora la seva rapidesa, de la secció de Tall en els supermercats es valora fonamentalment la frescor, varietat de peces i corts, i el fet d'integrar la compra de la carn al moment de la compra general; mentre que com a inconvenients estan l'espera i la desconfiança entorn de l'experiència i professionalitat del personal que atén.

El Grup AN, quan la necessitat empeny a la reinvenció

Un dels exemples més destacat de transformació empresarial mostrats en la cita de Lleida va ser la del Grup AN, segon grup cooperatiu espanyol. Amb més d'un segle d'història a les seves esquenes, 665 milions de facturació i més d'1.200 ocupacions directes, aquesta cooperativa de segon grau ha decidit fer un pas endavant davant els canvis viscuts en el sector cárnico en els últims anys, principalment si es té en compte que el Grup comercialitza 70.000 t de carn cada any, fonamentalment en el sector avícola. Tal com va explicar el director de l'Àrea Cárnica del Grup AN, Fernando Chocarro, l'estratègia decidida en 2011 per la companyia es va basar en tres eixos: consolidació del sector (participació activa en la concentració, cerca d'eficiència i optimització logística); internacionalització (increment de l'exportació; activitats productives fos d'Espanya i aliances internacionals) i diversificació (gamma cárnica completa, reduir la dependència de la carn de pollastre i desenvolupament del negoci d'elaborats).

Davant un mercat amb uns costos de producció cada vegada més elevats a causa de la pujada del pinso, es pretenia per part del Grup AN aconseguir un soci que li donés solidesa al projecte. És aquí on apareix el grup francès LCD, capdavanter destacat en el sector avícola del país veí. Aquesta unió ha permès realitzar una proposta de valor gosada: la major gamma de productes d'au a Espanya; la suma de dues experiències d'èxit complementàries;aconseguir una capacitat financera per escometre les inversions necessàries; una capacitat industrial i logística a nivell europeu –Espanya, França i Polònia–; i compartir valors fonamentals (servei, qualitat, innovació i orientació al client).