El PET i la llei d'envasos protagonitzen Hispack
La fira està plenament consolidada
Hispack se situa com la fira de referència de l'envàs i l'embalatge a Espanya i entre les tres primeres d'Europa
Les repercussions del projecte de llei d'envasos i els seus residus que s'està debatent al Parlament espanyol van ser un dels temes més comentats de Hispack, el Saló Internacional de l'Embalatge que cada dos anys té lloc a Barcelona i que en aquesta ocasió va superar els seus anteriors xifres d'expositors i visitants. Tant uns com altres es van mostrar satisfets de la situació del sector i la seva preocupació essencial és l'èmfasi que consideren excessiu pel tema mediambiental.
Hispack ha deixat de ser una fira de maquinària d'envasos per passar a acollir tot el subsector de l'envàs i l'embalatge. En la seva novena edició, que va tenir lloc els passats 3 al 7 de febrer, la superfície d'ocupació ha estat de 34.000 metres quadrats nets i l'assistència de 34.000 visitants, un 10% superior a les xifres previstes que ja eren optimistes.
La comparació amb l'edició d'Hispack de 1995 no deixa lloc a dubtes de l'èxit d'aquesta convocatòria: un increment del 31% en el nombre d'estands i del 21% de la superfície total. La pràctica totalitat del recinte firal de la plaça d'Espanya, Montjuïc-1, estava ocupat. En conjunt, havien 561 estands i prop de 1.600 empreses representades, la qual cosa significa una part molt representativa del subsector.
Figura 1 Aoki va mostrar una màquina d'injecció-bufat desenvolupada per a produccions massives d'envasos d'oli i aigua mineral. L'equip SBIII-350LL-40 està considerat per l'empresa com la màquina que produeix a menor cost per ampolla.
Miguel Heredia, president d'Hispack 97, es va mostrar "moderadament optimista" de com havia anat el saló el dia de la seva clausura i va reconèixer que havia estat la millor edició de totes s'havien realitzat. L'eufòria que es respirava en els estands no es veia des de feia almenys tres edicions.
Optimisme als estands
Aquest optimisme quant a la realització de negocis al llarg de 1997 no significa que s'ignora el principal problema amb què s'enfronta el subsector i que limita les seves perspectives de creixement: la generació de residus. No és cap casualitat que la jornada tècnica més concorreguda fora precisament la que tractava de la interpretació i posada en marxa del projecte de llei d'envasos i residus d'envasos actualment en tràmit parlamentari i que es serà aprovat amb escasses modificacions a molt tard a principis d'abril.
Els representants del sector d'envasos es mostren molestos perquè, segons ell, es fa molt èmfasi en el residu de l'envàs i gairebé s'ignoren els avantatges de conservació, salubritat i facilitat de transport que aporten els envasos. A més, es reconeix, és l'envàs el que fa que un producte sigui realment atractiu per al consumidor.
Els mateixos representants no eludeixen la necessitat de reduir al mínim el pes dels envasos i de fabricar amb materials que puguin reciclar fàcilment. Però, argumenten, "sembla com si l'envàs sigui el dolent de la pel·lícula quan és gràcies a l'envàs que els béns de consum es conserven en perfectes condicions, es transporten de manera còmoda i són atractius per al consumidor". Sectors sencers, com el de l'alimentació, depenen de l'envàs, es sentència.
Per incidir més en el tema del disseny dels envasos i embalatges, Hispack va iniciar un cicle d'exhibicions sobre el món de l'envàs espanyol amb una exposició sobre la història, memòria i cultura de l'envàs, en el qual es van mostrar dissenys clàssics, alguns de més de cent anys, i que formen part del llegat històric del sector i de la tradició d'avantguarda d'Espanya en el tema de l'envàs.
Elevat nivell de disseny
Al costat de l'exposició també es van concedir els premis de la segona edició del concurs Líderpack d'envàs i embalatge, amb les seves diferents categories i amb les seves bases coincidents amb les de la World Packaging Organization, el més acreditat concurs mundial de l'especialitat.
Per a la propera edició, però, es preveu reduir el nombre de categories, ja que ara hi ha 24, amb tres premis en la majoria d'ells i algun accèssit, el que va fer que hi hagués un total de 69 premiats, un nombre que molts consideren summament excessiu i que ara es vol escurçar sensiblement a costa de perdre rigor tècnic..
El jurat qualificador va destacar, per sobre de tot, el molt bon nivell que es té a Espanya en el disseny i en la fabricació d'envasos i embalatges, amb alguns dels millors especialistes a nivell europeu i mundil. El nivell és elevat pel que fa a la qualitat i la quantitat de l'oferta.
En relació a futures edicions, els organitzadors d'Hispack "volen aconseguir la major cobertura possible de tots i cadascun dels segments que componen el món de l'embalatge i el PLV, incrementar la internacionalització de l'oferta, així com la difusió i capacitat de convocatòria internacional del saló en les àrees que interessen als expositors, a més d'atendre la creixent importància de la investigació i desenvolupament en el camp de l'embalatge ".
Figura 2 Comexi, especialista en impressores flexogràfiques, estava present a Hispack amb diversos nous equips, dels quals destacava la màquina FP1808 CNC, caracteritzada per ser de format estret, de 80 a 90 mm, i totalment automàtica. Permet canvis de producció en mitja hora.
Així, entre els seus objectius de futur, Hispack inclou concretament la potenciació de la presència i el tractament dels temes vinculats a l'envàs i l'embalatge com a producte final, així com la difusió pública dels seus beneficis i avantatges, i aprofundir en les claus de la cultura de l'envàs, sigui des de la perspectiva del disseny, la qüestió mediambiental, els hàbits de consum o la sanitat.
Els organitzadors estan satisfets perquè molts expositors han confirmat la seva presència en la pròxima edició i en molts casos amb major superfície.
Consolidació del PET
A nivell més relacionat amb el sector dels plàstics, a Hispack es va detectar una marcada absència del PVC pels problemes d'imatge pública que travessa, encara que els transformadors reconeguin la seva idoneïtat com a material d'envàs i les seves bones qualitats tècniques a l'hora de fabricar ampolles. La veritat és que la paraula PVC estava proscrita dels cartells dels estands tot i que, òbviament, el PVC apareixia en els estands en forma de films, sense citar-lo.
El cas més clar estava en la maquinària de bufat per fer envasos. La immensa majoria de les bufadores que s'exposaven estaven preparades per fabricar envasos de PET. Les bufadores de PVC, tot i que encara configuren la part principal del parc actual de maquinària d'envasos, tendeixen a vendre cada vegada menys i per això els fabricants s'han passat al PET.
El 1995, per exemple, a Espanya es van consumir 81.000 T de PVC per a envàs i embalatge, pràcticament la mateixa quantitat que PET. Cada un d'aquests dos materials representa el 8,5% del total de primeres matèries plàstiques consumides a Espanya en el sector de l'envàs i embalatge. La diferència és que, mentre el consum de PET va créixer el 15% el 1995 al sector d'envasos i embalatges, el del PVC va caure el 7,5% i les estimacions apunten que el 1996 la tendència va ser encara més acusada en caure fortament el preu del PET i equiparar-se al del PVC.
De tota manera, el polietilè és el material més utilitzat en els envasos, amb el 55% del total, repartit entre el polietilè de baixa densitat i el d'alta densitat. La tendència, en aquest cas, és a augmentar el consum de polietilè d'alta densitat ja baixar el de baixa densitat. El 1995 es van consumir 295.000 T de polietilè d'alta densitat i 234.000 de baixa densitat.
Els altres materials més utilitzats en envasos són el polipropilè, amb unes 70.000 T, i el poliestirè, amb 87.000 T el 1995. Tots dos van registrar un petit creixement el 1995 en relació al'any anterior, i la tendència apunta al creixement del consum de polipropilè.
En total, es consumeixen a Espanya gairebé 1MT en envasos i embalatges. Si es té en compte que a Espanya es consumeixen en total 2,7 MT de plàstics, queda clara la importància que el sector de l'envàs té per als plàstics.
Del milió de tones consumides de plàstics per a envasos i embalatges, els embalatges suposen aproximadament el 5% del total i les ampolles el 27%. Les bosses i sacs, bàsicament de polietilè i polipropilè, suposen un altre 27% i els altres envasos, on és més difícil especificar consums finals, el 40%.
El pes de la llei
La llei d'envasos i els seus residus comença ja a repercutir fortament en el sector, tot i que no està formulada i la seva aplicació pràctica no començarà previsiblement fins a principis de 1998. El tema es considera cabdal per al sector d'envasos i per això la jornada tècnica d'Hispack dedicada a la interpretació i posada en marxa de la llei estava molt concorreguda per al que és habitual en aquest tipus d'actes paral·lels, amb prop de 200 persones.
A la jornada tècnica va quedar clar que la llei i el seu corresponent reglament condicionaran el sector en els propers anys. Es calcula que la llei serà publicada al BOE a finals de març o principis d'abril. El reglament, que haurà de precisar molts punts foscos de la llei, no es promulgarà fins a la tardor segons s'estima, perquè hi ha molts períodes de consultes obligatoris amb les comunitats autònomes. Després s'ha d'obrir el període de negociació amb els diferents organismes i societats implicades per consensuar el sistema de recollida més oportú, el que es tradueix en la pràctica que fins a principis de 1998 no es començarà a treballar de manera definitiva.
Els representants d'Alemanya, França i Bèlgica que ja han posat en marxa des de fa temps la recollida d'envasos presents en la jornada van alertar sobre les dificultats existents per assolir els objectius marcats en la directiva, que obliguen a tots a com a mínim reciclar el 45% dels envasos el 30 de juny de l'any 2001. Això es tradueix que Espanya haurà valoritzar ni més ni menys que 2,5 MT de residus d'envasos en aquesta data.
Per aconseguir-ho, no hi ha més remei que tenir un marc legal clar, evitar plantejaments a curt termini i no oblidar el consumidor, va dir el representant d'Alemanya DW Ringel, advocat del DSD. Progressivitat, pragmatisme i compartir responsabilitats, va dir el francès Enric Guillón, director general d'Eco-Emballage. El representant comunitari, Emilio Landa, ha recalcat que el primer objectiu és la prevenció i després donar prioritat al reciclatge.
De la resta d'intervencions es va posar de manifest que a Espanya està pràcticament tot per fer en el tema de la recollida tot i que, curiosament, hi ha una de les principals infraestructures de reciclatge d'Europa, que daten de quan a Espanya havien problemes de subministrament i que es han mantingut.
Discutir el sistema de recollida
A la jornada tècnica també va quedar clar que no hi ha consens sobre el sistema de recollida més interessant per a tots. Encara que Ecoembalajes i els distribuïdors defensen el punt verd, altres veus argumenten que aquest sistema integrat és car i poc eficaç. Sense anar més lluny, l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) de Catalunya, que és la comunitat més sensibilitzada pel tema dels residus, ha proposat al Parlament de Catalunya que s'incentivi la recollida d'envasos mitjançant el cobrament d'un dipòsit.
Pel que hi ha unanimitat és que ha d'haver un sistema de gestió únic, encara que no necessàriament el mateix per a tots els materials. Així, s'entreveu una tardor i un hivern agitats perquè serà llavors, amb la llei i el reglament a la mà, quan hauran d'entrar directament en matèria les empreses que posen els envasos en el mercat i els ajuntaments, que són en definitiva els que "pateixen" el tema.
El grup Armando Álvarez, per boca de Justo Sordo, va aclarir que, de manera incomprensible, el tema de residus d'envasos industrials no està contemplat en la llei. Probablement es solucionarà aquest aspecte però el grup, per pressió dels seus clients, ja ha posat en marxa el seu propi sistema de recollida d'envasos denominat Reyprom.
El grup Armando Álvarez és un dels tres principals transformadors europeus i té quinze plantes a Espanya. Subministra envasos i dipòsits industrials als principals fabricants de matèries primeres plàstiques, fertilitzants i pesticides d'Espanya. Són aquests fabricants els que els tornen els envasos usats perquè no saben què fer amb ells i per això Reyde ha muntat el seu propi sistema de recollida totalment gratuït amb una planta de reciclatge en què treballen 60 persones, segons va dir en el transcurs de la jornada tècnica.
Josep Prujà, vicepresident del Centre Espanyol de Plàstics (CEP) i responsable de la seva comissió de medi ambient, va situar la seva perspectiva a mitjà i llarg termini per avaluar les repercussions que la llei tindrà per al sector dels plàstics. Segons la seva opinió, contrastada per les múltiples reunions mantingudes sobre el tema, el sector dels plàstics no sortirà perjudicat per la llei, perquè la necessitat de reduir el pes dels envasos i la pròpia evolució tecnològica afavoreixen la utilització dels plàstics com a material més idoni per a l'envàs i embalatge de productes.
La tendència en el sector de l'envàs és a millorar la relació entre capacitat i volum, a fabricar envasos més lleugers i homogeneïtzar els materials d'envàs empleats. Els plàstics dels envasos són més difícils de separar i el cicle és més obert que en altres materials, però els avantatges de la seva flexibilitat i millors prestacions haurien prevaler, en la seva opinió, sobre els inconvenients, va assegurar Prujà.
En qualsevol cas, va afegir el vicepresident del CEP, s'imposa la cultura de la prevenció i s'ha d'aprofitar l'oportunitat del reciclatge mecànic. També va dir que havia d'evitar l'existència d'un únic sistema de gestió integrat, perquè el monopoli crea sempre problemes. La col·laboració a nivell horitzontal, de tota manera, és fonamental, va aclarir.
Lluís Alonso
| La llei no contempla els residus d'envasos industrials però el grup Armando Álvarez, per pressió dels seus clients, ja ha posat en marxa el seu propi sistema de recollida d'envasos denominat Reyprom | Els envasos de plàstic són més difícils de separar i el cicle és més obert, però la seva flexibilitat i millors prestacions haurien de prevaler sobre els inconvenients |
| El principal problema amb què s'enfronta el subsector d'envasos i embalatges i que limita les seves perspectives de creixement és la generació de residus | A la jornada tècnica va quedar clar que no hi ha consens sobre el sistema de recollida més interessant per a tots. Uns defensen el punt verd i altres argumenten que és car i poc eficaç |
