Catalunya és la meitat del sector espanyol de plàstics
Treballen més de 30.000 persones en la producció, transformació i fabricació de motlles i maquinària
Barcelona i els seus voltants i el polígon de Tarragona concentren pràcticament la meitat de la indústria espanyola de plàstics. Tant en la producció de polímers i transformació de plàstics com en la fabricació d'equips per al sector i motlles i matrius, Catalunya és des de lluny l'àrea més important d'Espanya. Es calcula que treballen directament 30.000 persones en plàstics.
Tradicionalment es fixa el naixement dels polímers l'any 1870, amb el desenvolupament del cel·luloide a resultes d'un concurs establert per trobar un material que reemplacés l'ivori natural en les boles de billar. Però no va ser fins a principis d'aquest segle, en 1909, quan el belga Baeckland fabrica la primera matèria sintètica coneguda com bakelita. Uns anys després, el desenvolupament de materials plàstics com el polimetacrilato de metil i animoplásticos se succeeix a ritme accelerat.
L'avanç definitiu es produeix en els anys trenta, entorn del complex alemany I.G.Farben, que introdueix a nivell comercial el PVC, i en els anys anteriors i durant la Segona Guerra Mundial: ICI desenvolupa el polietilè de baixa densitat en 1937, Dow el policloruro de vinilideno en 1940, Du Pont la poliamida 6, General Electric les silicones en 1941 i Pittsburg Glass els polièsters en 1942. En els anys cinquanta sorgeixen el poliuretà, el poliestirè expandible, el polietilè d'alta densitat, el polipropilè i el policarbonat, pràcticament tots els plàstics coneguts avui dia.
Inicis en la postguerra
Ja a mitjan anys trenta, existien a Barcelona tres o quatre empreses dedicades a la fabricació de material elèctric i botons mitjançant el premsatge de resines fenòliques, la cèlebre bakelita. També existien dues importants empreses de fabricació d'hules, avui propietat de Solvay, però es pot dir que l'inici de la indústria transformadora de plàstics a Catalunya va tenir lloc després de la guerra civil, al principi dels anys quaranta.
A Espanya, el primer gran plàstic a industrialitzar-se va ser el PVC, en 1953, per part de Policloro, avui Elf Atochem Espanya, que va instal·lar una planta a Guipúscoa, i el segon el poliestirè en 1969 fabricat per la llavors cridada Dow Unquinesa i ara Dow Chemical Ibèrica. També en aquest any es va iniciar la producció de polietilens per part d'Alcudia i Calatrava, que avui formen part de Repsol Química, el mateix que Paular, que fabrica polipropilè també des de finals dels seixanta.
| Figura 1 Una àmplia xarxa de canonades per tot el polígon de Tarragona distribueix la matèria primera a les empreses productores. |  |
Tota aquest inici de la producció a la fi dels seixanta en diversos punts d'Espanya coincideix amb la creació, al costat de la ciutat de Tarragona, d'un immens polígon petroquímic que s'anirà desenvolupant durant els anys setanta i següents i constitueix en l'actualitat el més important de la conca mediterrània i un dels principals d'Europa.
Tarragona, centre de producció
A Tarragona es fabriquen al voltant de 2 MT/any de matèries plàstiques en aquests moments, sobre un total benvolgut de 3 MT/any, la qual cosa representa al voltant del 65% de la producció nacional, com es pot veure en la taula 1. És interessant observar que a Tarragona estan establerts gran part dels principals productors plàstics d'Espanya i es fabrica tot tipus de materials, des dels polímers de gran consum fins als tècnics i especialitzats. El polígon de Tarragona, a més, està molt integrat i cobreix tot el procés, des de la descàrrega del petroli fins al seu refinament, cracking i distribució de matèries primeres i gasos a les diverses factories a través d'un complex sistema de canonades.
El complex de Tarragona es troba en aquests moment en procés de gran expansió, tant per la instal·lació de noves fàbriques (en les properes setmanes entrarà en marxa una planta de polipropilè de Repsol Química) com la inversió en processos de millora de seguretat de les plantes i estalvi energètic, especialment en cogeneració. El polígon de Tarragona, coincideixen a assenyalar els responsables de diferents empreses del sector químic, té un gran futur i ja és una notable realitat actual.
El polígon de Tarragona no va sorgir, de fet, del no-res. Es calcula que l'any 1958 havien 99 factories en tota la província de Tarragona, que en total ocupaven 2.370 operaris i el valor total de la producció aconseguia els 600 MPtas. Va ser en 1961 quan es constitueix Indústries Químiques Associades (IQA), que s'engega en 1965, i en 1963 comença la producció d'Aliada Química. Poc després es crea Asfalts Espanyols, s'instal·la Butà, entra en funcionament Distribuïdora Indústria i en 1967 arriba Dow Chemical Ibèrica.
El ritme a partir de finals dels seixanta és imparable. En 1969 comença a produir Basf Espanyola, obre les seves portes Energia i Indústries Aragoneses i després Motsanto Ibèrica, Aiscondel i Bayer. En en aquest mateix any 1971 quan el Consell de Ministres acorda la construcció d'una refiniería a Tarragona, la qual cosa suposa la seva definitiva consolidació. En 1974 s'instal·len ERT, Hoechst, Taqsa i en 1976 s'inaugura la refineria.
Inversió d'1 bilió de pessetes
El complex de Tarragona ocupa una extensió d'1.300 Ha, repartida en tres polígons relativament propers: el Nord, de 470 Ha; el Sud, de 720 Ha; i el de Flix, de 200 Ha.en total l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) té 26 empreses afiliades. AEQT va ser constituída en 1977 i, entre altres funcions, té un pacte d'ajuda mútua per a casos de possibles accidents o sinistres.
| Taula 1 Producció de polímers plàstics |  |
La plantilla del polígon és de 5.100 llocs de treball directes, dels quals el 61% es dediquen al manteniment de les diferents plantes i serveis, i uns 22.000 llocs de treball indusrectos, en les 1.600 empreses que proveeixen algun producte al polígon. La producció del polígon és d'uns 750.000 MPtas i un terç s'exporta.
L'AEQT estima que s'han invertit uns 720.000 Mptas al polígon al llarg dels seus més de 30 anys d'història. Per al període 1997-2000 estan previstes unes inversions de 350.000 Mptas, amb el que s'hauran superat el bilió de pessetes. Només en projectes de cogeneració per reduir el consum energètic, s'han destinat 37.000 Mptas fins a finals de 1996 i ara s'està ultimant per part de Repsol Química el major projecte del polígon, de 70 MW de capacitat, i Hoechst té previst un altre de 20 MW, que se sumaran a la potència total instal·lada de cogeneració de 157 MW actuals. Al mig ambient, les inversions també han estat molt elevades. En el període 1989-93 es van destinar 42.000 MPtas, en 1990-94 53.000 MPtas i en 1995-96 altres 24.000 Mptas.
Concentració de factors
La creació i expansió del polígon de Tarragona i la producció de matèries primeres ha tingut un fort efecte dinamitzador de la indústria transformadora de plàstics, encara que també complementari. Les empreses estrangeres, tant alemanyes com a franceses i americanes, ja havien instal·lat les seves seus centrals a Barcelona per la gran tradició industrial de la ciutat i els seus voltants. Algunes d'elles, en la part química, ja estaven instal·lades a la fi de segle, i en plàstics vàries porten ja més de cinquanta anys situades a Barcelona.
Barcelona i els seus voltants ha concentrat durant diverses dècades la major part de la indústria transformadora de plàstics i de la construcció de maquinària i motlles. Entre Barcelona i el País Basc s'han repartit durant diverses dècades la producció de productes plàstics i maquinària. Ara parteix de la producció s'ha desplaçat a la Comunitat Valenciana, Aragó i Comunitat de Madrid, però la preponderància de Barcelona i poblacions del cinturó industrial és indiscutible.
| Figura 2 Fàbrica del polígon de Tarragona. |  |
| Taula 2 Volum de la transformació de plàstics |
|
| Taula 3 Valor de la transformació de plàstics |
|
Estimacions del Centre Español de Plàstics de l'any 1980 indiquen que a Catalunya el volum de transformació era del 41%, com es reflecteix en la taula 2. Deu anys després, el percentatge amb prou feines havia variat, i referit al valor de la transformació la xifra és sensiblement semblant, com es veu en la taula 3. Dades d'altres fonts, encara que no siempren són homogenis, suggereixen que aquest percentatge s'ha mantingut en els últims anys.
El Centre Español de Plàstics reconeix que el valor i el volum de la transformació de plàstics s'ha incrementat notablement en els ultimos anys en altres zones d'Espanya, sobretot per l'interès dels compradors a tenir a prop als transformadors i en la inherent reducció dels costos de transport. La instal·lació de diverses plantes d'automòbils en diversos punts d'Espanya, l'auge de la indústria hortofrutícola i unes altres com la juguetera han disseminat els transformadors per la geografia nacional.
Figura 3 Principals localitzacions a Espanya
Taula 4 Evolució del sector de motlles i matrius a Catalunya
Taula 5 Evolució del sector de motlles i matrius a EspanyaEn els últims anys, la desaparició d'empreses de fabricació de maquinària per a plàstics ha estat important, tant a Catalunya com en la resta d'Espanya i no s'han creat amb prou feines de noves. Algunes han cobrat més importància, però tampoc s'ha alterat substancialment el predomini català en aquest terrer.
Lluís Alonso
| La producció dels motlles a Catalunya també és de l'ordre del 40% respecte al total espanyol, com en el cas de la transformació. Catalunya és sobretot productor de motlles i al País Basc es fabriquen més matrius. | L'altre gran capítol de la indústria de plàstics, la maquinària per a la seva transformació, també té un important pes a Catalunya, com correspon a la seva tradició metal·lúrgica i de fabricació de maquinària en general. |
| La creació i expansió del polígon de Tarragona i la producció de matèries primeres ha tingut un fort efecte dinamitzador de la indústria transformadora de plàstics, encara que també complementari | A Catalunya es transforma al voltant del 41% del volum i del valor de materials plàstics d'Espanya. Aquest total amb prou feines ha variat en els últims quinze anys en percentatge, encara que sí en xifres absolutes. |
| Ja a mitjan anys trenta, existien a Barcelona tres o quatre empreses dedicades a la fabricació de material elèctric i botons mitjançant el premsatge de resines fenòliques, la cèlebre bakelita | L'inici de la producció a la fi dels seixanta en diversos punts d'Espanya coincideix amb la creació, al costat de la ciutat de Tarragona, d'un immens polígon petroquímic en el qual s'han invertit 1 bilió de pessetes. |
