El CEP presenta el seu estudi anual 'El sector dels Plàstics 2008'
En l'edició de 2008 s'han introduït alguns canvis: la informació gràfica es presenta en un nou estil que permet incrementar la informació i reduir al mateix temps l'espai, és a dir, la informació està més sintetitzada on abunda més material gràfic. D'aquesta manera s'ofereix una publicació més compacta.
El sector industrial en general
Com a novetat s'han incorporat a l'estudi gràfiques d'evolució dels índexs de producció industrial amb l'objectiu de disposar d'informacions actualitzades sobre les tendències del sector industrial a Espanya a nivell general que permetin entendre l'actual context econòmic i com influeix aquest en el sector del plàstic . Aquest gràfic reflecteix com està la situació industrial espanyola respecte als altres països europeus i s'ha de dir que a nivell comercial de mercaderies espanyoles la situació no és molt favorable, baixa el saldo net del comerç exterior de mercaderia. Tal com diu Albert Moreno, enginyer industrial i autor dels estudis que consten en el llibre 'El sector dels Plàstics 2008', es poden assenyalar com a causes principals: l'excessiva dependència energètica, falta de competitivitat i la manca de grans grups industrials nacionals que puguin optimitzar els seus processos gràcies a les economies d'escala i facin locomotora per a la resta d'empreses petites i mitjanes.
![Alberto Moreno i Genís de Tera en la presentació de l'estudi Alberto Moreno i Genís de Tera en la presentació de l'estudi](https://img.interempresas.net/fotos/208047.gif)
La indústria del plàstic
Segons l'estudi l'evolució dels índexs de producció industrial durant l'últim trimestre del 2007 i el primer semestre del 2008 evidencien un clar descens en l'activitat industrial, tant per a la indústria de base fabricant de matèries primeres com la de transformació del plàstic. En les gràfiques comparatives es manifesta clarament la desacceleració generalitzada de l'economia en els països industrialitzats, sent Espanya el que pateix un major impacte i Alemanya el país que suporta millor la conjuntura econòmica.
En relació als preus mitjans dels plàstics estàndard (PVC, PET, PP, etc.), L'estudi indica que tendeixen a moderar-se en el període 2007 i primer semestre del 2008, per tant no hi ha molt increment. Però no passa el mateix amb els preus dels plàstics tècnics que han experimentat alces moderades però contínues durant l'esmentat període.
Per autonomies, la indústria química segueix un ritme sostingut de creixement a Catalunya, que juntament amb Madrid, València i Andalusia sumen el 73 per cent del total nacional. Quant a la indústria transformadora cal destacar els notables progressos que han experimentat la major part d'autonomies, amb les excepcions de l'estancament a Catalunya i el descens progressiu a Madrid.
Pel que fa al mercat el sector dins de la indústria del plàstic que més abunda és el d'envàs i embalatge (40 per cent), seguit de la construcció (17 per cent), l'automoció (8 per cent), el mobiliari i la decoració (7 per cent), l'electrònica (6 per cent), l'agricultura (5 per cent) i la resta un 17 per cent.
Pel que fa a maquinària d'injecció, el consum està decreixent progressivament des de 2005 i seguirà decreixent durant aquest any a jutjar pels índexs generals de producció industrial de màquines per a usos específics. L'Europa dels 15 és el principal proveïdor d'Espanya, encara que amb un descens notable del volum a causa del descens de la demanda. L'hegemonia d'Alemanya en fabricació de màquines d'injecció és total, seguida d'Àustria, Itàlia, Espanya, França i Holanda.
![Albert Moreno explicant un dels gràfics que surt al llibre durant la presentació Albert Moreno explicant un dels gràfics que surt al llibre durant la presentació](https://img.interempresas.net/fotos/208049.gif)
Capítols destacats
En la present edició de l'estudi de l'estudi del sector dels plàstics s'inclouen dos apartats destacats: els plàstics reforçats i els bioplàstics.
S'ha considerat oportú incloure els plàstics reforçats donada la importància que han anat adquirint les seves aplicacions al llarg dels anys. Segons el llibre, són diverses les fibres de reforç utilitzades, però amb gran diferència la fibra de vidre és la més emprat, pràcticament el 95 per cent dels composites la utilitzen en les seves diferents qualitats. La resta de fibres tenen uns volums molt inferiors, però cal destacar per les seves altes prestacions els compostos de fibra de carboni, aplicat a l'aeronàutica, construcció industrial i material esportiu. Altres fibres emprades són les de polietilè o les de fibres naturals, aquestes últimes van guanyant mercat per us millores de qualitat i preu més controlat.
Pel que fa als bioplàstics o plàstics biodegradables se li ha donat especial atenció a aquesta edició donat l'evolució i compromís que s'ha donat durant aquest any. Els consumidors, usuaris finals, productors i fabricants estan tots molt interessats en els biopolímers, no només per la preocupació que genera l'esgotament progressiu del petroli que eleva els preus de les matèries primeres, sinó que també per un major consciència dels problemes ecològics.
Una visió positiva
En la presentació del llibre, tant Albert Moreno, encarregat de l'estudi, com Genís de Tera, director general del Centre Espanyol de Plàstics, van proposar solucions per al creixement del sector. "Estem pitjor que la resta d'Europa. Per això hem de potenciar la formació perquè hagin tècnics ben qualificats, potenciar més l'I + D + i per donar valor afegit, ja que a Espanya no s'ha invertit molt en aquest sector i crear observatoris. "Comentar Genís de Tera.
Els dos van fer una crida al 'esperit empresarial' atesa la manca de finançament que hi ha i sobretot destacar que perquè hi hagi empreses competitives amb la resta del mercat internacional calen aliances estratègiques amb altres empreses per agafar força i sortir cap endavant, "A Espanya, i sobretot a Catalunya, no hi ha molta costum de fusionar o com a mínim aliar-se amb la competència, això a la llarga, i més en la situació econòmica que hi ha avui dia, farà que desapareguin les petites i mitjanes empreses perquè no podran competir amb les més grans vingudes de fora ", va afegir de Tera.