Entrevista a Joan García, director comercial d'Equiper
El recent estudi realitzat per Plàstics Universals / Interempresas i els proveïdors de perifèrics per a plàstics marca un descens en les vendes de 2012 pel que fa a 2011. Quin és la seva sensació? Què creu que ocorrerà al llarg del proper any?
La sensació en aquests moments, veient la tendència d'aquest primer semestre, és que el 2013 va a seguir sent un any a la baixa en general. Hi ha moltes empreses al límit despues de 5 anys de crisis i ajustos, que encara que ara tenen treball, només cobreixen costos. Hi ha una gran falta d'estabilitat productiva i, com no es disposa de finançament raonable, ja sigui per optimitzar, automatitzar o renovar equipaments, no s'avança.
Projectes de millora hi ha molts en el calaix, que és on hauríem d'intervenir nosaltres, però ara com ara la tendència és “aguantar”. Evidentment hi ha excepcions (algunes multinacionals, clients molt especialitzats, projectes molt concrets, etc.), però són això, excepcions. Tampoc ajuda que països d'Europa com França o Alemanya, als quals nostres empreses industrials solen exportar, tampoc estiguin en aquests moments amb unes taxes de consum a l'alça, més aviat al contrari.
Per la seva experiència en la venda d'equips perifèrics, què els que més demanda ara mateix un transformador quan desitja adquirir un equip? Ha estat així sempre o observa canvis en les exigències del comprador?
Evidentment ha canviat, d'inici i en molts casos el primer que se'ns sol·licita és material d'ocasió, revisat o semi-nou, sigui a través nostre o participant en subhastes, a causa de la disponibilitat procedent de tancaments d'empreses. Si no es troba el requerit s'intenta comprar al preu millor possible. Diguem que se soluciona un problema puntual al menor cost possible i “quan això millori”, ja veurem. També ens trobem amb casos en els quals es valora reparar o reciclar algun equip mitjà oblidat o sobrant de la planta, abans de comprar nou.
En el costat oposat segueixen havent-hi clients que fan les inversions habituals en nous equipaments, encara que segueix pesant bastant el preu final o les condicions de pagament “especials” que no sempre són possibles (per exemple, finançament a 2 anys).
D'altra banda, tenim els projectes en els quals es busca automatitzar el màxim possible, tot i que són projectes amortitzables i rendibles a curt-mig termini, el procés de definició tècnic-econòmic i d'adjudicació final sol allargar-se bastant, buscant ajustar al màxim tot el paquet de la inversió tant en un aspecte com en un altre.
En resum, diria que la incertesa de futur i la volatilitat del treball està pesant molt a l'hora de prendre decisions, que clarament perjudiquen als fabricants i distribuïdors de béns d'equip i maquinària en general. No és gens nou, sense confiança no es creixerà.
