Aimplas desenvolupa una nova generació de plàstics resistents al foc

L'Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas) ha iniciat el projecte Phoenix juntament amb altres 14 socis, incloent centres tecnològics i empreses de vuit països europeus entre les quals destaquen les espanyoles com Avancés i Conductors Elèctrics Revi. Amb una durada de 48 mesos i un pressupost de set milions d'euros, aquest projecte europeu coordinat pel centre valencià i finançat amb fons europeus dins de Setè Programa Marco (Grant Agreement nº 310187), té com a objectiu desenvolupar una nova generació de plàstics ignífugos prescindint dels tradicionals additius halogenats. ja que els additius ignífugos halogenats s'empren en un ampli rang d'articles comercials com a equips elèctrics i electrònics, cables de baixa tensió o electrodomèstics cal cuidar especialment la seva eliminació. "La importància d'eliminar-los de la composició d'aquests productes es deu al fet que es tracta d'unes substàncies perilloses tant per al medi ambient com per a la salut pública, i de fet, el seu ús i reciclatge es contemplen en diferents directives europees com la Weee i la RoHS”, segons explica Begoña Galindo, investigadora principal del projecte en Aimplas.

El problema dels additius no halogenats que podem trobar actualment al mercat com a alternativa als tradicionals és que són molt menys eficaços. És a dir, els polímers han de ser aditivados amb entre un 30% i fins a un 60% de substància ignifugante per aconseguir un bon comportament enfront del foc, mentre que els halogenats són eficaços emprant únicament un 15% d'additiu. Però en incorporar un percentatge tan elevat de càrrega en la matriu polimèrica es modifiquen en gran mesurada les propietats mecàniques del compost final que així resulta molt més fràgil. Així doncs, l'objectiu de Phoenix consisteix a desenvolupar additius ignífugos no halogenats d'alta eficàcia que presentin bones propietats enfront del foc però mantenint un baix contingut dels mateixos en la peça final (15%). Per a això, es desenvoluparan materials nanoestructurados basats en la combinació de diferents tipus de nanopartícules, de manera que cadascuna d'elles aporta una funcionalitat al conjunt. “Grafeno, lignines modificades, nanohidróxidos nanometálicos i ignifugos basats en fòsfor encapsulats en partícules huecas, seran combinades i unides per la tecnologia d'acte-assemblatge”, tal com assegura Galindo. Aquests retardants a la flama es produiran mitjançant mètodes de producció sostenibles des del punt de vista de la seguretat en el treball, seguretat del consumidor i impacte mediambiental.