AIMPLAS - Instituto Tecnológico del Plástico - Matèria primera plàstic
Dolfin
Plàstic per a millores en l'aqüicultura
Gràcies al projecte Dolfin, finançat per la Comissió Europea coordinat per AIMPLAS (Institut Tecnològic del Plàstic) en el qual també participen la Universitat de Vigo, l'Institut Nacional de Tecnologia de Noruega, i la Universitat de Gal·les del Regne Unit, es desenvoluparà un material que influirà considerablement en el rendiment i el cost d'estructures per a aqüicultura com són les bats per al cultiu de mol·luscs, i les gàbies i tancs per al cultiu de peixos.
El material Dolfin va a permetre la fabricació de estructures per a aqüicultura (bats, anells de flotació, o els tancs per a granges piscícoles) més flexibles, resistents i amb menors costos de fabricació i manteniment.
El material que s'està investigant és un nou compost basat en poliolefinas reciclades (polipropilè i polietilè d'alta densitat) reforçades amb càrregues i fibres orgàniques de residus agrícoles
La principal dificultat del projecte ha estat aconseguir la compatibilitat entre els elements que formen el compost a causa de la baixa densitat aparent de les fibres i al caràcter hidrófilo de les càrregues.
Per solucionar el problema que planteja la baixa densitat de les càrregues i poder incorporar-les a la matriu polimèrica, durant la investigació s'ha usat una extrusora de doble claveguera co-rotativa. Aquest equip té una alta capacitat de barrejat dispersivo i distributiu, és a dir, és adequat per a sistemes en els quals es necessita conjugar materials de diferents morfologies i comportaments com és el cas del material Dolfin.
L'altra dificultat per a la realització del projecte ha estat la baixa compatibilitat entre les càrregues i el polímer a causa que el seu comportament enfront de l'aigua és oposat. El caràcter hidrófilo de la cel·lulosa de les càrregues no permet una bona compabilidad amb matrius hidrofòbiques, la qual cosa es tradueix en una baixa adhesió interfacial entre la fibra/carrega i la matriu. Per millorar l'adhesió del material, des del projecte DOLFIN s'han usat agents d'acoblament basats en anhídrid maléico que, a més de millorar l'adhesió, afavoreixen la dispersió de la càrrega en la matriu i, en conseqüència, la compatibilitat del sistema.
Per tant, a pesar que el material desenvolupat conté materials sensibles a l'aigua (cel·lulosa), la seva impermeabilidad és adequada per a aplicacions d'aqüicultura, gràcies a l'alta capacitat de barrejat de l'extrusora corrotativa utilitzada i als agents d'acoblament. A més, el nou material posseeix les propietats mecàniques adequades per estar exposat a factors mediambientals com a ones, corrents marins, vent i fins i tot gel en els mars del nord.
El material Dolfin va a permetre la fabricació de estructures per a aqüicultura (bats, anells de flotació, o els tancs per a granges piscícoles) més flexibles, resistents i amb menors costos de fabricació i manteniment.
El material que s'està investigant és un nou compost basat en poliolefinas reciclades (polipropilè i polietilè d'alta densitat) reforçades amb càrregues i fibres orgàniques de residus agrícoles
La principal dificultat del projecte ha estat aconseguir la compatibilitat entre els elements que formen el compost a causa de la baixa densitat aparent de les fibres i al caràcter hidrófilo de les càrregues.
Per solucionar el problema que planteja la baixa densitat de les càrregues i poder incorporar-les a la matriu polimèrica, durant la investigació s'ha usat una extrusora de doble claveguera co-rotativa. Aquest equip té una alta capacitat de barrejat dispersivo i distributiu, és a dir, és adequat per a sistemes en els quals es necessita conjugar materials de diferents morfologies i comportaments com és el cas del material Dolfin.
L'altra dificultat per a la realització del projecte ha estat la baixa compatibilitat entre les càrregues i el polímer a causa que el seu comportament enfront de l'aigua és oposat. El caràcter hidrófilo de la cel·lulosa de les càrregues no permet una bona compabilidad amb matrius hidrofòbiques, la qual cosa es tradueix en una baixa adhesió interfacial entre la fibra/carrega i la matriu. Per millorar l'adhesió del material, des del projecte DOLFIN s'han usat agents d'acoblament basats en anhídrid maléico que, a més de millorar l'adhesió, afavoreixen la dispersió de la càrrega en la matriu i, en conseqüència, la compatibilitat del sistema.
Per tant, a pesar que el material desenvolupat conté materials sensibles a l'aigua (cel·lulosa), la seva impermeabilidad és adequada per a aplicacions d'aqüicultura, gràcies a l'alta capacitat de barrejat de l'extrusora corrotativa utilitzada i als agents d'acoblament. A més, el nou material posseeix les propietats mecàniques adequades per estar exposat a factors mediambientals com a ones, corrents marins, vent i fins i tot gel en els mars del nord.
