El plàstic en la indústria elèctric-electrònica
En els últims anys s'han produït grans avanços. Amb el desenvolupament de polímers conductors el ventall d'opcions s'ha multiplicat de manera evident. Els polímers intrínsecament conductors com els polipirroles, polianilina, o uns altres de recent factura, s'estan barrejant com a substituts del silici en xips, mantenint com a element distintiu un caràcter flexible. Sense arribar a elevats nivells de conductivitat elèctriques, els polímers carregats amb partícules conductores (grafit, nanocargas) són especialment atractius per a usos com a carcasses d'equips electrònics amb propietats de descàrrega electrostàtica (ESD) i apantallament electromagnètic (EMI). Habitualment, l'ocupació de materials plàstics en aquestes disciplines es basa en l'aplicació de pintures o tractaments metàl·lics superficials. No obstant això, qualsevol incisió o rayado superficial pot convertir la carcassa en una perfecta antena i perdre totalment la funcionalitat protectora requerida. És un dels punts negatius dels recobriments metàl·lics, als quals cal afegir la despesa energètica suplementària del tractament, preu, etc.
Altres aplicacions atractives i de gran impacte tecnològic dels plàstics conductors són les seves possibilitats com a sensors electrònics, els quals reaccionen enfront d'un estímul extern. En aquest cas, una deformació (piezorresistivos).
El rang de conductivitats o resistivitats d'aquests materials fita la possible aplicació per al plàstic conductor, ja sigui com ESD, EMI o dielèctric. Per tant, la caracterització de les propietats conductores del material és un aspecte crític a tenir en compte.
Aimplas disposa d'un complet equipament per determinar les resistivitats elèctriques dels materials plàstics en diferents rangs. Aquest equipament inclou un multímetre i un picoamperímetro. Aquest últim permet treballar amb materials que presenten baixos nivells de conductivitat. Per evitar qualsevol tipus d'interferència externa, així com millorar el contacte entre els elèctrodes, és recomanable usar una caixa de Faraday. Aquesta caixa confereix mesures més precises, sobretot en el cas de materials altament dielèctrics. Una altra característica important d'aquesta tècnica de caracterització és la possibilitat de determinar conductivitats superficials o volumètriques, depenent de l'aplicació final.
En l'àmbit de l'apantallament electromagnètic no només el rang de conductivitat elèctrica és determinant. El disseny, la presència de fugides i segellat de la carcassa, sobretot en forats i obertures, són també aspectes crítics. La caracterització de l'apantallament electromagnètic és una tècnica delicada. La necessitat de cambres anecoiques, la determinació del rang del camp electromagnètic adequat, el tipus i orientació del mateix, són aspectes a tenir en compte en la posada a punt d'aquesta metodologia de caracterització.
Actualment Aimplas treballa en l'optimització d'aquestes tècniques de caracterització, oferint un complet i ampli espectre de possibilitats per a l'estudi de les propietats elèctriques dels materials plàstics.
Més informació: grupomateriales@aimplas.es
