Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a Los materiales plásticos reciclados: una oportunidad de negocio en el sector alimentario

Els materials plàstics reciclats: una oportunitat de negoci en el sector alimentari

Eva Verdejo Andrés, responsable de la Línia de Reciclat i Medi ambient d'AIMPLAS (Institut Tecnològic del Plàstic)23/07/2012

Les aplicacions dels materials plàstics reciclats són molt diverses, encara que majoritàriament se centren en borses, canonades, làmines, peces industrials, etc., tal com es mostra en la figura 1.

Figura 1: Mercats de destinació de 2009. Font: Cicloplast, Anarpla, TLP Consulting1

Figura 1: Mercats de destinació de 2009. Font: Cicloplast, Anarpla, TLP Consulting¹.

Per estabilitzar el mercat del material reciclat és molt interessant la possibilitat del denominat ‘tancament de cicle’, és a dir, emprar el material reciclat en el mateix sector i aplicació on es va generar el residu.

Si tenim en compte que a Espanya:

- aproximadament el 40% del plàstic que es consumeix s'empra en el sector d'envàs

Figura 2: Producció de plàstic per sectors, Espanya 2009. Font: Observatori del Plàstic (mercat) AIMPLAS2

Figura 2: Producció de plàstic per sectors, Espanya 2009. Font: Observatori del Plàstic (mercat) AIMPLAS².

- el 70% de l'envàs és envàs alimentari

- hi ha una recollida, selecció i reciclat important del residu d'envàs, relacionat amb la implantació d'un SIG (sistema integrat de gestió).

Sembla lògic pensar que és una gran oportunitat emprar el reciclat de residu d'envàs alimentari en la fabricació d'altres envasos alimentaris. La possibilitat d'ús de material reciclat en contacte amb aliments és bastant recent a Espanya, doncs amb anterioritat a l'any 2008 estava prohibit. Aquesta prohibició venia establerta en el Reial decret 2814/1983³, i deia textualment en el seu article únic que:

- Es prohibeix la utilització de materials polimèrics procedents d'objectes acabats, fragments d'objectes, semi-elaborats, anàlegs, usats o no com a matèries primeres, solos o en barreja amb material verge, en la fabricació o transformació d'envasos i objectes que hagin d'estar en contacte amb productes alimentosos o alimentaris.

- Aquesta prohibició no afecta al reciclat, en la pròpia indústria, de parts de material polimèric, no contaminat ni degradat, en el mateix procés de transformació que les ha originat.

Figura 3: Tancament de cicle d'un residu d'envàs.

Aquesta prohibició va ser eliminada amb la publicació del Reglament (CE) 282/2008⁴ que estableix les exigències que han de complir els materials plàstics reciclats per a aplicacions alimentàries. Aquest Reglament se centra en l'autorització de la planta de reciclat per a aquesta aplicació i la possibilitat d'ús del material tant per a contacte directe com para indirecte, encara que existeixen altres possibilitats que poden ser molt interessants tant pel reciclador com per al transformador d'envasos i el propi envasador.

Una d'aquestes possibilitats és l'ús de plàstic reciclat després de barrera funcional. Això implica que el material reciclat està en contacte indirecte, en la capa interna d'un multicapa quan s'empra en la capa de contacte directe una barrera funcional. Aquesta barrera funcional, és, un material que impedeix la migració a l'aliment, tal com es defineix en la Directiva 2002/72/CE⁵, en les seves posteriors modificacions i el nou Reglament 10/2011⁶.

És possible emprar material reciclat després de la barrera funcional, encara que és necessari definir i demostrar aquestes barreres caso per cas, ja que van a dependre del tipus d'aliment amb el qual estiguin en contacte

Existeixen barreres funcionals totals com el vidre, que no permet el pas de substàncies de la cada interior a l'aliment, i altres barreres funcionals parcials com el plàstic que si permeten el pas, però a nivells molt baixos. De fet, una barrera funcional de plàstic ha de complir que després de la mateixa es poden utilitzar substàncies no autoritzades sempre que compleixin certs criteris (no siguin substàncies cancerígenas, mutagénicas, ni tòxiques per a la reproducció) i la seva migració romangui per sota de 0,01 mg/kg en els aliments o en els simulantes corresponents.

A Espanya no és un concepte molt habitual, però en altres països com EUA ja hi ha definides algunes barreres, com és el cas de la barrera funcional de PET en un multicapa PET/PET/PET: el film de PET verge amb un espessor major de 25 micres és una barrera funcional si s'utilitza a temperatura ambienti o inferior. Aquest fet està constatat per la FDA (Food and Drugs Administration)⁷.

Així doncs és possible emprar material reciclat després de la barrera funcional, encara que és necessari definir i demostrar aquestes barreres caso per cas, ja que van a dependre del tipus d'aliment amb el qual estiguin en contacte, la temperatura i el temps d'ús i les característiques de la pròpia capa intermèdia (concentració de possibles contaminants i coeficient de difusió dels mateixos).

Aquests estudis són molt crítics però poden suposar un aspecte de diferenciació i d'oportunitat pels recicladores i per als transformadors d'envasos plàstics per a contacte alimentari.

El transformador de materials plàstics i els usuaris finals, com les empreses envasadoras o distribuïdors finals, han de respectar les condicions d'ús i restriccions marcades per l'anàlisi de barrera funcional i expressar formalment aquest compliment mitjançant la Declaració de Conformitat.

Referencies bibliogràfiques

¹Estadístiques de consum, residus, reciclat i recuperació energètica dels plàstics; Espanya 2009. CICLOPLAST, ANARPLA, TLP Consulting

²Dades econòmiques de la indústria del plàstic: Xifres rellevants. Observatori del Plàstic mercat AIMPLAS

³Reial decret 2814/1983, de 13 d'octubre, pel qual es prohibeix la utilització de materials polimèrics recuperats o regenerats que hagin d'estar en contacte amb els aliments. BOE 11 de novembre de 1983.

⁴Reglament (CE) No 282/2008 de la Comissió de 27 de març de 2008 sobre els materials i objectes de plàstic reciclat destinats a entrar en contacte amb aliments i pel qual es modifica el Reglament (CE) no 2023/2006. BOE 28 de març de 2008

⁵Directiva 2002/72/CE de la Comissió, de 6 d'agost de 2002, relativa als materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb productes alimentosos. DO 15 d'agost de 2002.

⁶Reglament (UE) No 10/2011 de la Comissió de 14 de gener de 2011 sobre materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb aliments. DO 15 de gener de 2011.

⁷Usi of Recycled Plastics in Food Packaging: Chemistry Considerations. FDA CFSAN Office of Food Additive Safety. August 2006