Els materials plàstics reciclats: una oportunitat de negoci en el sector alimentari
Si tenim en compte que a Espanya:
- aproximadament el 40% del plàstic que es consumeix s'empra en el sector d'envàs
Sembla lògic pensar que és una gran oportunitat emprar el reciclat de residu d'envàs alimentari en la fabricació d'altres envasos alimentaris. La possibilitat d'ús de material reciclat en contacte amb aliments és bastant recent a Espanya, doncs amb anterioritat a l'any 2008 estava prohibit. Aquesta prohibició venia establerta en el Reial decret 2814/19833, i deia textualment en el seu article únic que:
- Es prohibeix la utilització de materials polimèrics procedents d'objectes acabats, fragments d'objectes, semi-elaborats, anàlegs, usats o no com a matèries primeres, solos o en barreja amb material verge, en la fabricació o transformació d'envasos i objectes que hagin d'estar en contacte amb productes alimentosos o alimentaris.
- Aquesta prohibició no afecta al reciclat, en la pròpia indústria, de parts de material polimèric, no contaminat ni degradat, en el mateix procés de transformació que les ha originat.
Una d'aquestes possibilitats és l'ús de plàstic reciclat després de barrera funcional. Això implica que el material reciclat està en contacte indirecte, en la capa interna d'un multicapa quan s'empra en la capa de contacte directe una barrera funcional. Aquesta barrera funcional, és, un material que impedeix la migració a l'aliment, tal com es defineix en la Directiva 2002/72/CE5, en les seves posteriors modificacions i el nou Reglament 10/20116.
A Espanya no és un concepte molt habitual, però en altres països com EUA ja hi ha definides algunes barreres, com és el cas de la barrera funcional de PET en un multicapa PET/PET/PET: el film de PET verge amb un espessor major de 25 micres és una barrera funcional si s'utilitza a temperatura ambienti o inferior. Aquest fet està constatat per la FDA (Food and Drugs Administration)7.
Així doncs és possible emprar material reciclat després de la barrera funcional, encara que és necessari definir i demostrar aquestes barreres caso per cas, ja que van a dependre del tipus d'aliment amb el qual estiguin en contacte, la temperatura i el temps d'ús i les característiques de la pròpia capa intermèdia (concentració de possibles contaminants i coeficient de difusió dels mateixos).
Aquests estudis són molt crítics però poden suposar un aspecte de diferenciació i d'oportunitat pels recicladores i per als transformadors d'envasos plàstics per a contacte alimentari.
1Estadístiques de consum, residus, reciclat i recuperació energètica dels plàstics; Espanya 2009. CICLOPLAST, ANARPLA, TLP Consulting
2Dades econòmiques de la indústria del plàstic: Xifres rellevants. Observatori del Plàstic mercat AIMPLAS
3Reial decret 2814/1983, de 13 d'octubre, pel qual es prohibeix la utilització de materials polimèrics recuperats o regenerats que hagin d'estar en contacte amb els aliments. BOE 11 de novembre de 1983.
4Reglament (CE) No 282/2008 de la Comissió de 27 de març de 2008 sobre els materials i objectes de plàstic reciclat destinats a entrar en contacte amb aliments i pel qual es modifica el Reglament (CE) no 2023/2006. BOE 28 de març de 2008
5Directiva 2002/72/CE de la Comissió, de 6 d'agost de 2002, relativa als materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb productes alimentosos. DO 15 d'agost de 2002.
6Reglament (UE) No 10/2011 de la Comissió de 14 de gener de 2011 sobre materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb aliments. DO 15 de gener de 2011.
7Usi of Recycled Plastics in Food Packaging: Chemistry Considerations. FDA CFSAN Office of Food Additive Safety. August 2006