Planificació dels processos de mecanitzat a partir de l'extracció de la informació de disseny mecànic
José Montecinos R. Departament d'Enginyeria Mecànica i Metal·lúrgica (P. Universitat Catòlica de Xile), Jorge Machacuay. Departament d'Enginyeria Mecànica (Universitat de Piura), Claudio Fantozzi Departament d'Enginyeria Mecànica, Nuclear i Producció (Universitat de Pisa), Massimo Granchi. Departament d'Enginyeria Mecànica, Nuclear i Producció (Universitat de Pisa), Luciano Chiang S.. Departament d'Enginyeria Mecànica i Metal·lúrgica (P. Universitat Catòlica de Xile)
15/03/2004L'aparició dels modeladores sòlids 3D fa més d'una dècada ha permès incorporar en els arxius de CAD informació sobre les primitives geomètriques que descriuen el sòlid. Amb l'objecte de representar els models sòlids s'empren certes estructures de dades que empren diferents mètodes, com CSG, B-Rep, etc El mètode CSG (Constructive Solid Geometry) empra una estructura de base de dades en forma d'arbre, en el qual els nodes fulles representen les primitives usades per construir l'objecte, els nodes branques representen les operacions de tipus Booleana i el node d'arrel representa l'objecte sòlid. Aquest esquema de representació s'ha aconseguit aplicar, per exemple en [1], per generar un planificador de processos, mitjançant simulació del tall en el procés de fresat frontal o fresat lateral amb l'objecte d'estimar les forces de mecanitzat amb base en la geometria d'immersió de l'eina quan troba les primitives individuals usades per construir el sòlid.
No obstant això, existeix un mètode més recent de modelación que és més eficient per incorporar no només informació geomètrica, sinó també informació de nivell més alt, que pot ser útil per a la manufactura i que es denomina “feature-based design” o disseny sobre la base d'elements característics. La funcionalitat d'un modelador sòlid basat en elements característics de disseny “features” és bastant superior [2] als sistemes tradicionals de modelación sòlida basat en CSG o B-Rep, a causa que incorpora informació de major nivell com a topologia, propietats, etc., que aquella continguda en l'estructura de dades geomètriques dels sistemes tradicionals.
L'enfocament d'elements característics o “features” pot ser molt general perquè la seva definició pot respondre a les necessitats a cada àrea d'aplicació. En disseny, aquests elements s'usen per crear i especificar un model, mentre que en planificació de processos es refereixen a formes i atributs associats als processos, per exemple, les operacions corresponents a objectes com: forat, caixa, ranura, etc., en mecanitzat.
En aquest treball es proposa emprar aquest enfocament dels elements “features” en dissenyar un objecte mecànic en un modelador sòlid, amb l'objecte de desenvolupar un pla de fabricació per a una estació de treball i, específicament en un centre de mecanitzat.
Aplicació del mètode de disseny en base a elements característics per a generar un pla de manufactura
Per tal de facilitar l'explicació del procediment utilitzat per generar els plans de fabricació es parteix del següent exemple de la peça mostrada a la figura 1.
El “feature manager” del programa del modelador sòlid presenta un arbre dels elements o “features” creats en forma cronològica usats per construir la peça mostrada en la figura. En aquest exemple, aquests es troben en la 1ª columna de la Taula 1.
Taula 1. Elements característics de disseny i operacions de fabricació
*notar que l'element sortint sobresurt sobre el plànol superior del modelo
El "feature manager" del programa del modelador sòlid presenta un arbre dels elements o "features" creats en forma cronològica usats per construir la peça mostrada a la figura. En aquest exemple, aquests es troben a la 1a columna de la Taula 1.
Els elements característics de disseny o "features" de l'modelador sòlid no corresponen necessàriament a les operacions de fabricació requerides per definir un pla de fabricació, ja que els primers no consideren la informació de l'ordre en que es farien les operacions de manufactura. A més, les operacions de mecanitzat en ser només de tipus substractiu, és a dir, d'eliminació de material, no inclouen les de tipus additiu que seria el cas del "feature" extruir sortint del modelador sòlid, el qual es va crear abans de l'últim element: "angle de sortida". En conseqüència seria convenient construir una taula de correspondència, que és la que es proposa a la Taula 1.
A la Taula 1, es proposa un pla d'operacions per a fabricar la peça en un centre de mecanitzat. Per descomptat que aquest no seria l'únic pla, ja que es podrien generar altres plans diferents mitjançant altres operacions possibles. L'important en aquest cas és que la informació necessària per desenvolupar cada operació es pot extreure des dels elements o "features" de disseny del model, els quals es tornen a indicar a la penúltima columna de la Taula. A la columna contigua a la columna d'operacions apareixen aquells elements o "features" que aporten la informació necessària per planificar una operació en particular i en l'última columna s'indica l'element de referència des del qual es va construir el "feature" de disseny..
La diferència entre una operació de desbast i una d'acabat és que probablement hi hauria un canvi d'eina i condicions de tall i, a més, en les primeres es mecanitza considerant una sobre mesura de material respecte de les cotes de la peça, en canvi les segones consideren la peça amb les cotes finals.
Construcció d'un pla de fabricació
Integració de CAD-Capp
Per desenvolupar el programa es va emprar C + + mitjançant el qual es poden dir les funcions d'interfase API de SolidWorks, que permeten tenir accés a la funcionalitat del programari. Usant les funcions de les llibreries s'implementen els mètodes o funcions per iniciar, acabar una aplicació, manejar esdeveniments, etc. corresponents a l'aplicació construïda com una dll. Aquesta s'instal al menú de SolidWorks després d'afegir a l'opció complements "Add-in", com s'aprecia a la figura 4..
Dins d'aquest menú apareixen les opcions, una de les quals desplega un quadre amb els elements característics "features" de disseny de la peça, similar a la Taula 1 de l'exemple, excepte que la columna d'operacions ha de ser completada ja sigui mitjançant un procediment de reconeixement de "features" o sinó manualment com en aquest cas. D'aquesta manera es pot, a manera d'assaig, preparar un pla d'operacions amb la vista de la peça, tot dins l'ambient de disseny.
S'extreu la informació rellevant dels "feature" i aquella continguda en els elements subjacents o "subfeatures", com per exemple els punts que configuren els croquis o "sketch" amb els mètodes corresponents de l'API. La finalitat és utilitzar-la per la generació de les trajectòries d'eina i amb això produir el pla de fabricació.
Conclusió
Referències
[1] Cho, H., "A formal approach to integrating computer aided process planning and shop floor control", ASME, J. Eng for Industry, Vol116, febrer. 1994, p.108-116.
[2] Nau, DS, Herrmann, JW, Regli, WC, "Design classification and hybrid variant-Generative process planning", University of Maryland, 1997
[3] R. Tuttle, G. Little, J. Corney, DER Clark, "Feature recognition for NC part programming", Dep of Mechanical Engineering, Heriot-Watt Univ, Edinburgh, UK 1997, (disp. en línia)
[4] SolidWorks 2001API, Release Notes