Què farem amb 1,2 milions de vehicles fora d'ús?
Juliol de Joan Sáez, cap d'Àrea coordinador de Programes d'Automoció del Ministeri de Ciència i Tecnologia va explicar els detalls de la Directiva europea, els objectius, va dir, són la reutilització, valorització i reciclatge, la limitació de l'ús de substàncies perilloses i l'establiment de sistemes de gestió de vehicles fora d'ús (VFU). Va assenyalar que amb l'establiment de sistemes de gestió de VFU, es vol garantir que els centres de tractament estiguin autoritzats. Una primera fase després del lliurament d'un vehicle al sistema, va dir, és la descontaminació. A més, un vehicle fora d'ús conté peces reutilitzables. D'altra banda hi ha la recuperació de plàstics, a la qual el representant del Ministeri es va referir de forma sorprenent com "una assignatura força pendent".
Mar García Ramos, sènior manager de Price Waterhouse Coopers, es va aturar en tots els detalls normatius i en el treball que aquesta consultora està realitzant per Sernauto, especialment pel que fa a la creació de Ecopartes. Segons ha explicat, la Directiva 2000/53, relativa als Vehicles al Final de la seva vida útil (Directiva de VFU) va ser aprovada l'octubre de 2000, establint com a data màxima d'adaptació a la legislació de cada país membre el 21 abril 2002. Juntament amb la Directiva d'envasos i residus d'envasos i la Directiva d'Aparells Elèctrics i Electrònics, constitueix una de les anomenades legislacions sobre 'Política Integral de Producte', que pretén tenir en compte l'impacte ambiental dels productes des de la seva concepció, reduint l'ús de substàncies perilloses, afavorint l'eficiència energètica dels productes i la reducció d'emissions durant el seu ús, minimitzant els residus i incrementant les possibilitats de reciclatge al final de la seva vida útil.
Si el 1997, el nombre de baixes de vehicles a Espanya va ser d'uns 500.000, aquesta xifra es va aproximar al milió el 2002, estarà al voltant del milió cent el 2003 i superarà el milió dos-cents l'any 2004
Objectius quantitatius de la Directiva
Diferents opcions a Europa
Es poden dividir les diverses opcions en tres models: el sistema basat en quota, el basat en el mercat (sistema obert) i el sistema companyia a companyia. El primer és el que ha seguit Holanda, on una organització sense ànim de lucre cobra una quota única al primer propietari del vehicle en concepte de gestió del residu. Amb aquesta quota es subvenciona el cost del desmuntatge, transport o reciclatge dels VFU. El sistema obert, com l'adoptat a França, no crea mecanismes de finançament específics, sinó que espera que el propi mercat asseguri que es compleixen els objectius. I el sistema companyia a companyia (Regne Unit i Alemanya, i similar al que s'està implantant a Espanya) assigna responsabilitats individuals als productors de vehicles sobre els de la seva marca. Als fabricants de vehicles se'ls obliga a finançar un sistema de recollida i tractament dels seus propis vehicles fora d'ús, a complir els objectius ia demostrar que ha complert.
A Espanya, el Reial Decret que transposa la Directiva a la nostra normativa, es refereix a l'establiment obligatori de sistemes de recollida (vehicles i components). Els fabricants de vehicles han de fer-se càrrec dels vehicles de la seva marca a efectes del seu trasllat a un centre autoritzat de tractament i els sistemes de recollida de peces hauran de lliurar-los a gestors per a la valorització o tractament. Els objectius de reciclatge i valorització es poden garantir de forma individual o conjunta, a través d'un sistema integrat de gestió (SIG).
El punt de vista de Sernauto
El projecte Ecopartes que Sernauto està impulsant, pretén desembocar en la creació d'una entitat sense ànim de lucre, que podria constituir-se bé com a Sistema Integrat de Gestió o bé plantejar com un acord Voluntari Sectorial.
Ecopartes pretén donar cobertura a les obligacions dels fabricants de peces i components de l'automòbil que es converteixen en residus durant la vida útil del mateix i no quan el vehicle es converteix en un VFU, encara que no descarta treballar en comú amb el sistema que s'organitzi per a aquesta gestió. Tampoc seran objecte de Ecopartes dels productes que ja tenen una legislació específica, com els pneumàtics, ni els residus fungibles del vehicle.
Els fabricants de vehicles
Les xifres
Més xifres interessants. Si el 1997, el nombre de baixes de vehicles a Espanya va ser d'uns 500.000, aquesta xifra es va aproximar al milió el 2002, estarà al voltant del milió cent el 2003 i superarà el milió dos-cents l'any 2004. Això significa que el 2003, hi haurà un pes d'un milió de tones de residus per a gestionar, xifra que s'acostarà al milió dues-centes de tones l'any 2004
També és interessant observar com està variant la composició d'un automòbil. Si l'acer en 1976-1980 representava un 79 per cent d'un vehicle, en el període 2001-2006 aquesta xifra està al voltant del 70,1 per cent, mentre que en aquests mateixos períodes els plàstics passen d'un 5 a un 8,5 per cent.
En opinió del secretari general de Ecoauto, els actuals dèficits en la recerca d'una resposta a la Directiva són la tardança en la transposició de la normativa europea, la superació o fase d'esborrany dels plans nacionals d'actuació, l'escassetat d'infraestructures i la manca de suports. Una de les conseqüències d'aquesta situació és que costa menys l'abocament que la reutilització i / o reciclat.