Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a La valorización total de los envases plásticos: un objetivo cada vez más cercano

Gestió de residus d'envasos plàstics

La valorització total dels envasos plàstics: un objectiu cada cop més proper

Eva Verdejo Andrés, responsable de la Línia de Reciclatge i Medi Ambient de Aimplas26/03/2010

26 març 2010

L'evolució d'ús de materials plàstics en el sector d'envasos és un fet irrefutable: s'utilitzen cada vegada més envasos, cada vegada es consumeix més plàstic per a la seva fabricació i en la majoria dels casos aquests envasos són cada vegada més complexos a causa de l'afany de cobrir totes les exigències que els demana el mercat.

Dins d'aquestes exigències cal destacar, entre altres, punts tan variats com: la preservació del contingut, la qualitat, el preu o el comportament ambiental. Així, depenent del cas concret, es poden trobar diferents envasos plàstics amb una gran varietat de materials, propietats i característiques, incloent aspectes com l'augment del temps de conservació, l'adaptació a les necessitats de persones grans o que mantingui la seva integritat encara que sigui manipulat per nens. En resum, hi ha una gran quantitat i varietat d'envasos plàstics.

Figura 1: Consum de materials plàstics per al sector de l'envàs i embalatge a Espanya. Font: Cicloplast, Anapla i TLP-Consulting.

Objectius per al 31 desembre 2008

Es valoritzarà o s'incinerarà en instal·lacions d'incineració de residus amb valorització d'energia un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos.

Es reciclarà entre un mínim del 55% i un màxim del 80% en pes dels residus d'envasos.

S'assoliran els objectius mínims de reciclat dels materials continguts en els residus d'envasos:

El 60% en pes de vidre
El 60% en pes de paper i cartró
El 50% en pes de metalls
El 22,5% en pes de plàstics, comptant exclusivament el material que es torni a transformar en plàstic
El 15% en pes per a la fusta

Un cop acabada la seva vida útil, l'envàs es transforma en residu, per tant, l'evolució dels residus d'envasos plàstics segueix una evolució paral·lela a la del propi sector, més encara si es considera que aquesta indústria presenta un cicle de vida curt.

El creixement dels residus d'envàs i la necessitat d'una gestió adequada s'han reflectit en nombrosos estudis, projectes i en la pròpia legislació, tant a nivell europeu com nacional o autonòmic. Ja l'any 1994 es publicava la Directiva 94/62/CE en la qual s'establia la necessitat de reduir els residus d'envàs i d'augmentar la gestió dels mateixos, establint una sèrie d'objectius de valorització per a aquests.

Figura 2: Esquema de priorització de gestió de residus.

El reciclatge mecànic a Espanya ha patit un progrés important en els últims anys, situant-se en la línia del conjunt de països europeus

Aquests objectius van ser revisats i augmentats i quedaran reflectits en la Directiva 2004/12/CE. Encara que aquests són els objectius actuals, la tendència és que segueixin augmentant les exigències de valorització i que s'assoleixin valors cada vegada més alts.

Cal recordar que hi ha diferents tipus de valorització: biometanització, compostatge, reciclatge mecànic, reciclatge químic i incineració amb recuperació d'energia. Aquestes possibilitats són complementàries i en cada ocasió caldria estudiar quina és la més adequada.

Cal tenir en compte que el reciclatge mecànic a Espanya ha patit un progrés important en els últims anys, situant-se en la línia del conjunt de països europeus, però, pel que fa al reciclatge químic i en general a la valorització energètica, Espanya està per sota de la mitjana europea.

Figura 3: Gestió de residus plàstics a Europa, any 2008. Font: Cicloplast, Anapla i TLP Consulting.

Cal no perdre de vista que la valorització és un treball a final de línia, és a dir, es realitza quan l'envàs ja ha passat a ser residu. Però cal seguir treballant en el mateix disseny del producte per millorar l'valorització, treballant amb materials i dissenys reciclables, compostables, amb substàncies el més innòcues possible que facilitin la valorització posterior, sense oblidar concentrar-se en la pròpia optimització de l'envàs i en el concepte d'envàs reutilitzable.