L'eficiència energètica en el sector del metall

Van participar en el projecte un total de 25 empreses, pertanyent el 79% a la Comunitat Valenciana i la resta a altres comunitats com són Castella-la Manxa, Catalunya i Madrid, considerant un nombre suficient per extreure conclusions fiables que reflecteixin la realitat del sector. El projecte es va centrar en pimes del sector metallmecànic però les accions de difusió es dirigien també a altres sectors annexos, introduint pràctiques sobre eficiència energètica específiques per al sector metallmecànic.

La primera part de l'informe es va centrar en la investigació del consum d'energètic en la xarxa industrial de l'estat espanyol i més concretament en el sector metallmecànic, aprofundint en els processos crítics pel que fa al consum d'energia i possibilitat de millora tecnològica, presentant les eines apropiades per a la identificació de punts crítics de consum sobre els quals poder implantar sistemes de millora ambiental utilitzant indicadors d'ecoeficiència i pràctiques que es tradueixin en estalvis energètics.

Cal recordar que el projecte de 'Ecoeficiència en la indústria' es va realitzar en col·laboració de Mavainsa, empresa encarregada de desenvolupar la metodologia i realitzar els diagnòstics energètics a les empreses participants en el projecte, i l'empresa Masuno, encarregada de realitzar la difusió dels resultats obtinguts a través del diagnòstic energètics i els plans de millora tecnològica desenvolupats al llarg del projecte, a través de la guia en format electrònic Eficiència Energètica en el sector del Metall.

Estudis realitzats a diferents països, amb elevat nivell de desenvolupament, demostren que el potencial tècnic disponible és suficient per cobrir totes les necessitats i aspiracions de de la societat amb menys despesa d'energia. També és cert que molta de la tecnologia de la qual es disposa no és utilitzada en tota la seva capacitat per a la millora de l'eficiència energètica, a causa principalment a una mala gestió ia la falta de formació tècnica professional.

Identificar l'energia com un dels factors principals en la política econòmica, es fa necessari el coneixement d'elements / indicadors de planificació energètica i eficiència, com són: anàlisi de subministrament, estratègies de diversificació, marc de la demanda i mercat, que serviran de base per a la introducció de 'les polítiques d'eficiència energètica'.

La base de l'aplicació d'estratègies i eficiències energètiques en l'empresa com es va dir amb anterioritat passa per l'anàlisi energètic de cada un dels principals sectors, la xarxa industrial i categories de consum, mitjançant diagnòstics i estudis que desemboquin en l'avaluació de l' potencial de millora de l'eficiència energètica existent, no només a nivell tecnològic sinó també per canvi de polítiques i modificacions de les pautes de consum, dit d'una altra manera:

• Canvis tecnològics.
• Canvis en l'ús de l'energia.
• Canvis i modificacions econòmiques.

A Espanya, fins a finals dels setanta no es va iniciar una política efectiva d'eficiència energètica, que es feia necessària per fer front a canvis com

• Creixement de la demanda energètica
• Diversificació de les fonts
• Canvis en l'evolució de la intensitat energètica
• Liberalització dels sectors energètics
• I consideracions mediambiental.

Dades aportats pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç referits a l'any 2007 indiquen un consum total d'energia a Espanya de 147.200.000 de Tep, el que suposa un augment del 1,7% respecte a l'exercici anterior.

El desenvolupament econòmic i social, l'expansió del sector de transports, la millora i ampliació de l'equipament familiar, creixement de l'ús de sistemes de calefacció i aire condicionat, etc., Són factors que han influït en el creixement del consum energètic del 1,7 %, un valor que es troba per sota del PIB i és indicatiu d'una millora de l'eficiència energètica.

Del consum total d'energia destaquen l'avanç del conjunt de les dues renovables (hidràulica i eòlica) amb un 9,5%, del carbó, amb augment del 8,1% i del gas natural, amb una demanda superior en un 4,3 %, respecte a la de 2006.

L'anàlisi dels sectors consumidors finals i les tendències de creixement mostrades els últims anys, vaticinen un continu augment en la demanda d'energia per part dels sectors transport, usos diversos (residencial i serveis) i en menor mesura, en el sector industrial.

La renovació d'equipaments, l'estabilització de capacitats de producció en sectors intensius i la implantació d'estratègies d'eficiència (energètica) permetran un creixement moderat de la demanda energètica industrial davant d'altres sectors.
El sector que més incrementarà la seva demanda energètica és el transport, moderant a mitjà termini com a resultat de la renovació dels parcs, sent el transport aeri el més significatiu.

En l'evolució per fonts d'energia, cal destacar la disminució del consum del carbó, concentrant la demanda en el sector de siderúrgia i ciment, escenaris en els quals no s'espera augment de capacitat de producció. A la resta de sectors, el consum tendeix a desaparèixer, motivat per l'evolució tecnològica i la recerca de combustibles amb menor impacte per al Medi Ambient.
Causa de les seves qualitats entre les quals es destaca millor rendiment, menor impacte ambiental i augment de l'extensió de la xarxa en tot el territori (espanyol), es preveu un increment important del consum de gas natural, creixent sobre un 6,2% la seva taxa anual. El consum elèctric, continuarà creixent entorn del 3,6%, fonamentalment pel volum d'equipament dependent d'aquest tipus d'energia en tots els sectors.
En les energies renovables per la seva banda, es preveu un augment entorn del 3,7% anual (2006-2012) segons el Pla de Foment, encara que per sobre de la mitjana del conjunt de la demanda.

Pel que fa al consum d'energia primària es preveu un canvi de les fonts d'abastament, reduint el consum de carbó i l'energia nuclear, a favor del gas natural i energies renovables, derivat de la modificació en l'estructura de generació elèctrica.
El petroli seguirà sent la principal font d'abastament, continuarà creixent el seu consum però a un ritme menor que el total de la demanda primària, mentre que el carbó disminuirà a ritme de taxa del 3,5% anual i l'energia nuclear mantindrà les seves actuals nivells de producció, perdent pes en l'estructura de proveïment total.

El model de generació previst pel sistema espanyol (generació elèctrica) planteja la introducció de tècniques energètiques eficients, com són la generació amb cicles combinats, l'increment de la cogeneració i les energies renovables.

La indústria de metalmecànica constitueix una de les indústries bàsiques més importants dels països industrialitzats. El seu grau de maduresa és sovint un exponent del desenvolupament industrial d'un país. L'adequat plantejament de la indústria metalúrgica té una importància notable en el desenvolupament d'altres indústries que subministren d'ella, com són la construcció d'electrodomèstics, automòbils, maquinària en general, construcció d'edificis, i altres nombroses indústries fonamentals per a la producció de béns i serveis.

El sector metallmecànic no és especialment intensiu en l'ús d'energia encara que alguns dels seus processos requereixen de forma específica l'ús d'electricitat i de calor fonamentalment:

• Electricitat: amb tipus de consumidors principals com són el propi ús general, els recobriments, l'escalfament elèctric i assecatge i el tractament d'aigües residuals.
• Calor: on es poden apuntar tres usos fonamentals com la climatització, escalfament de banys i forns d'assecatge.

La introducció del concepte d'eficiència energètica a les indústries, ha de partir del coneixement intern de l'organització, la determinació dels consums específics d'energia, bé per procés o per tipus d'equipament, la identificació de potencials de conservació d'energia i les oportunitats d'estalvi.

L'eina utilitzada com a punt de partida és la realització dels anomenats diagnòstics energètics, amb els quals identificar els punts crítics de consum en les empreses i amb això aconseguir que la direcció comprengui la importància de l'energia, la creació de polítiques energètiques i la necessitat d'introduir noves tecnologies més eficaces amb majors rendiments i consum de recursos menys agressius per al medi ambient.

Cal destacar que el diagnòstic energètic és un instrument utilitzat per a proporcionar informació sobre els consums específics d'energia en relació amb paràmetres adequats, identificant el potencial de conservació d'energia i les oportunitats d'estalvi. Proporciona el coneixement global del consum d'energia i contribueix a la comprensió per part de la direcció de la importància del recurs, de la necessitat de crear una política energètica i les bases per obtenir el màxim rendiment en els processos.

Pla de millores tecnològiques en el sector metallmecànic

Tot pla de millora comprèn diferents àrees en les quals treballar i ha de confeccionar a partir del coneixement de l'empresa. Les millores proposades en el sector metallmecànic després de les visites realitzades comprenen, la millora o modificació de recursos energètics, tecnologies i la gestió de la pròpia empresa.

En general les millores proposades es centren en els següents punts:

• Utilització de combustibles fòssils (gas-oil / gas natural) per al procés d'escalfament de banys substituint les resistències elèctriques.
• Substitució del gasoil C com a combustible per gas natural en calderes i forns d'assecatge.
• Utilització d'energia solar com energia de suport a l'escalfament dels banys i altres processos amb demanda de calor a baixa temperatura (<75 ° C).
• Estudi d'instal lació de rectificadors d'última tecnologia (IGBT) en els processos de recobriment per via electroquímica.
• Ús de variadors de freqüència en motors d'equips rotatius.
• Millores d'il luminació: ús de làmpades d'alt rendiment i de sistemes automàtics (temporitzats o per fotocèl·lula) d'encesa i apagat de la il luminació.
• Compensació energia elèctrica reactiva.
• Estudi de canvi de tarifa elèctrica.
• Energia fotovoltaica en coberta naus (inversió financera).
• Tècniques de cogeneració.
• Aprofitament de calors residuals.
• Sistemes de generació d'energia elèctrica minieòlica.
• Implantació d'un sistema de gestió per a la millora de l'eficiència energètica. Identificació d'oportunitats de millora de manteniment: aïllament, millores de control: on-off vs continu, etc.

Tenint clar, òbviament, que no tots els punts són d'aplicació a totes les plantes productives estudiades i / o del sector.