Les bosses de plàstic també protegeixen el medi ambient

Una persona que compra en cinc botigues diferents sol rebre en cadascuna d'elles almenys una bossa de plàstic. Això ha fet que el consum a Espanya de bosses de plàstic en l'actualitat sigui una de les majors per habitant que hi ha al món, sent el major productor europeu d'aquest producte i el tercer si parlem en termes de consum.

A Espanya (segons dades de Anaip, Associació Espanyola d'Industrials del Plàstic ), hi ha 700 empreses dedicades a la producció i distribució de bosses amb una ocupació directe total de 11.000 treballadors.

En l'actualitat es parla d'unes xifres de consum a Espanya d'uns 10.500 milions de bosses que equivalen a unes 100.000 tones de plàstic a l'any, que encara que suposi una gran quantitat, reflecteix la important acció de la indústria en la reducció de pes per minimitzar recursos i residus, constatat amb el fet que en els últims anys el seu pes s'ha reduït fins a un 75%.

Les xifres parlen que només un 10% d'aquestes bosses es reciclen, encara que estudis de població indiquen que els usuaris la destinen a altres usos, per exemple segons un informe elaborat per la consultora D'Aleph per a la Generalitat Catalana, des de dades de 2007, el 70% dels enquestats afirma que li dóna com a mínim un segon ús, principalment com a borsa d'escombraries.

La situació espanyola és més o menys similar a la que es donava en altres països tant d'Europa com de la resta del món.

En el seu moment, cada país va començar a posar mesures amb més o menys èxit, però sempre basades en aspectes com facilitar l'acció del consumidor, de tipus educacional per a desenvolupar una consciència més ecològica o dissuasoris de tipus econòmic o legal.

Dins el primer aspecte cal destacar les accions concretes que han realitzat algunes cadenes de supermercats dels EUA on posen a disposició dels seus usuaris un sistema de recollida de bosses que asseguren un reciclatge posterior. Amb aquesta acció es fomenta el reciclatge de les bosses i per tant es redueix l'impacte ambiental de les mateixes.

Una acció de tipus educacional és la que es va realitzar a França, mitjançant campanyes de sensibilització que han aconseguit una reducció del 20% de les bosses d'un sol ús.

De forma majoritària, els països han adoptat mesures dissuasives per enfrontar-se a la gran quantitat de bosses de plàstic que es fan servir. Entre aquestes mesures, cal destacar:

• El cobrament de la bossa de plàstic. Aquesta mesura anima els usuaris a portar una bossa de la compra reutilitzable. Aquest cobrament pot ser com a impost o com cobrament directe i va ser adoptat per països com Irlanda (implantar l'any 2002 un impost de 15 cèntims per bossa de plàstic, que després va pujar fins als 22 cèntims el 2007) o ciutats com Hong Kong (implantar una mesura en què els venedors al detall han de cobrar als seus clients al menys 0,06 dòlars, en concepte d'impost). També indicar que a la resta de la Xina (on es consumeixen al dia 3.000 milions de bosses) aquest mateix any s'ha prohibit el seu repartiment gratuït, de manera que la botiga haurà de cobrar per ella. A Espanya aquest tipus d'acció ja l'empraven fa anys algunes cadenes de supermercats amb un cobrament directe per bossa.
• Prohibició de les bosses d'un sol ús no biodegradables. Aquesta mesura s'ha dut a terme en països europeus com Itàlia o França. Pel que fa al'àmbit no europeu, Sant Francisco va ser la primera ciutat dels EUA que les prohibir, permetent només les bosses de tela, paper i plàstic biodegradable.

Davant tota aquesta situació i les diferents respostes dels països, Espanya es va plantejar que era necessari prendre unes mesures que havien de ser assumides tant pels consumidors, com per les empreses, com per l'Administració.

Així, a finals de febrer de 2009 i enmig d'una gran controvèrsia, es va publicar el Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR).

En aquest pla s'estableixen dues mesures relacionades amb les bosses de plàstic:

• L'ús de la bossa de plàstic d'un sol ús ha de reduir-se a un 50% l'any 2010. Aquest punt va d'acord amb la Directiva d'envasos i residus d'envàs (transposada a la legislació nacional per la Llei 11/1997 i desenvolupada pel Reial Decret 782/1998) pel que fa al principi de prevenció o minimització de residus d'envàs.
• La bossa de plàstic no-biodegradable d'un sol ús ha d'eliminar a partir del 2011, mitjançant un calendari d'aplicació.

Com a resposta a aquestes dues mesures els fabricants nacionals de bosses de plàstic actuant de forma paral·lela a la d'altres països han optat per dues opcions: bosses de plàstic reutilitzables i bosses de plàstic biodegradables.

Les bosses de plàstic reutilitzables permetran la reducció dràstica del consum de les bosses d'un sol ús. Hi ha diferents tipus de bosses reutilitzable, moltes de les quals són de plàstic (ràfia de PP, bosses resistents de PE ...).

La clau està en reutilitzar més vegades que la ràtio massa de la bossa reutilitzable / massa de la borsa d'un sol ús; per això era necessari establir unes especificacions tècniques que ha de complir la borsa. Així els fabricants de bosses de plàstic han elaborat una norma per a la homologació de la Borsa de Plàstic Reutilitzable "UNE 53942: Bosses reutilitzables de polietilè (PE) per al transport de productes distribuïts al detall. Requisits particulars i mètodes d'assaig ".

El format d'aquest tipus de bosses és similar a l'actual, llevat que són més grans, millors propietats i estan dissenyades per fer un últim ús com a borsa d'escombraries, tendència ja habitual en l'ús domèstic per a residus orgànics. En cas de no ser utilitzada com a bossa d'escombraries se seguirà recollint per al posterior reciclatge tal com es fa en l'actualitat, a través de la recollida selectiva d'envasos al contenidor groc, ja que aquestes bosses, igual que la borsa d'un sol ús de polietilè, és 100% reciclable. En aquest sentit cal assenyalar que Espanya és el líder en reciclat de bosses de plàstic de tot Europa.

Amb un ús adequat per part dels consumidors, les bosses reutilitzables són, en l'actualitat, una solució mediambiental òptima. La millor, segons demostren estudis de cicle de vida realitzats sobre diferents tipus de bosses que hi ha al mercat, incloses les de paper.

De forma complementària a la bossa de plàstic reutilitzable es presenta la bossa de plàstic biodegradable. Aquesta borsa permetria el compliment de la segona mesura del PNIR (eliminació de les bosses no biodegradables).

La gestió dels residus d'aquestes bosses de plàstic biodegradables serà diferent en funció de la seva capacitat de ser rebutjada juntament amb els residus orgànics per a la seva compostatge. Aquest tipus de bosses han d'acabar la seva vida útil en una planta de compostatge i després d'un màxim de 6 mesos, es descompon donant un abonament o compost, que podrà ser utilitzat en cultius agrícoles, jardins, etc., Tractant-se llavors d'una veritable valorització.

Encara hi ha molts dubtes sobre aquestes bosses, relacionades principalment amb el major cost de les mateixes (que s'espera vagi reduint-se amb l'augment de producció), amb la insuficient producció actual (molt lluny de la producció de PE per a bosses) i del comportament d'aquest material en les línies de reciclatge tradicional. Aquesta és una bossa amb la que s'ha de seguir treballant per a la seva millora.

Totes aquestes alternatives, les bosses de plàstic reutilitzables i de plàstic biodegradables, es van debatre el passat 26 de gener en una Jornada organitzada per Aimplas . Hi van participar com a ponents representants del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, European Bioplastics; Oxo-degradable Plastic Association; l'Associació Nacional d'Indústries del Plàstic (Anaip), i tècnics de Aimplas.

En la jornada va quedar palès que aquestes alternatives són tècniques mediambientalment correctes i que compleixen, tant amb les exigències d'ús com amb el citat PNIR. L'ús final de cadascuna de les vies dependrà, per tant, de les decisions finals que prengui el mercat, encara que és previsible que a curt termini convisquin totes les opcions.