La AFM, o per què poden servir les associacions

La dictadura, el 1946, no és que no permetés partits polítics, és que ni tan sols permetia les associacions fora del sindicat únic oficial. Per aquest motiu, AFM va haver de constituir, en aquest moment, com a societat anònima. Condicionants dels temps, la seu oficial s'estableix a Madrid tot i que els fundadors són aclaparadorament bascos i catalans. És clar que la presència física a Madrid es reduïa a una bústia per a la correspondència. Com que no hi una aportació econòmica en forma de quotes, l'activitat era pràcticament nul. Així eren les coses a l'Espanya de la postguerra.

La missió estatutària original de AFM és qualificada d '"una barreja d'utopia i voluntarisme" per Patxi Aldabaldetrecu en l'apartat dedicat a la història de AFM del seu llibre Màquines i Homes. Guia Històrica (Elgoibar, 2000). Encara que va tenir el valor de ser un primer pas cap a un intent de racionalització i reestructuració del sector - moltes vegades els promotors només sembren llavor i s'han de conformar amb veure els resultats des d'altres perspectives, a vegades massa tard.

La veritat és que la AFM de llavors es limitava a exercir de grup de pressió davant l'administració, en particular intentant defensar el mercat interior enfront de l'entrada de maquinària exterior, i forçant a l'aplicació de forts aranzels. Eren els temps de l'autarquia.

A partir del pla d'estabilització de 1959 ideat per López Rodó, que va donar lloc als primers intents significatius d'exportació, la AFM buscava protecció per al finançament de les vendes a l'exterior. La creixent competitivitat del mercat interior porta a la necessitat d'exportar i, aquesta, a l'organització de fires. Així, el 1961 es celebra la primera Fira Espanyola de la MH, el 1962 s'ingressa en Cecimo (el que permet a 30 fabricants espanyols exposar en la següent fira europea, precursora de les actuals EMO).

La tímida obertura que es va produir a principis dels 70, que es va manifestar gairebé exclusivament en la promulgació d'una Llei d'Associacions, va permetre a la AFM entrar en una nova fase i protagonisme, que arriba fins avui. Però això no va passar sense tensions.

En aquells anys es va produir la primera crisi energètica, que va trobar a mig món amb el pas canviat i va provocar una crisi econòmica de proporcions insòlites des de feia molts anys - i que Espanya, contràriament a altres països, no resoldria fins a 1985: de nou us membres d'AFM van acudir de nou a l'administració a la recerca d'ajuda.

Però en aquell moment la AFM es trobava paralitzada per un enfrontament entre socis catalans i bascos, i el ministre del moment condicionar les ajudes a la resolució d'aquest conflicte. Així es va constituir AFM com a associació - si bé la societat anònima anterior es va mantenir prudentment durant un temps com a refugi, per al cas que entre les intencions del ministre estigués la de dominar l'associació a partir de la força, llavors dominant, del Sindicat Nacional del Metall. Tal cosa no va arribar finalment a passar.

Creu Arriola, de Maquinària Lagun, va ser el primer president d'aquesta nova etapa. Ignacio Olascoaga, que comptava amb l'acceptació dels dos grups enfrontats, va ser nomenat director general i encarregat de promoure l'armistici. Alberto Ortueta, avui director general, va compartir amb Olascoaga les accions de gestió fins a la seva jubilació el 1983.

La recuperació econòmica que es va produir a partir d'aquest moment i l'entusiasme i bons oficis de l'equip que es va formar a partir de llavors van ser les claus de l'espectacular desenvolupament de AFM i de la seva influència en l'ordenació i promoció del sector. La decidida aposta tecnològic-empresarial dels successius governs de la recuperada autonomia contribuir també a la consecució de la situació actual, amb una associació molt reconeguda internacionalment que representa uns fabricants situats en el 8 º lloc del món i el 4t d'Europa (Suïssa inclosa ). Probablement també va influir l'adveniment i popularització del control numèric, a manera de revulsiu transformador.

Avui AFM té unes molt correctes instal·lacions al Parc Tecnològic de Sant Sebastià, dóna feina a més de 10 persones i les seves múltiples activitats s'estenen a tot el món en favor de l'exportació, juntament amb la promoció i el desenvolupament intern de les seves empreses associades . AFM com a promotora general: d'aspectes empresarials i de gestió per si mateixa, de tecnologia a través de INVEMAR, de formació a través de l'IMH (Institut de la Màquina-Eina), amb el colofó de l'entranyable Museu. Entitats i accions que, al costat d'altres organismes no dependents com a centres tecnològics (Ideko, Teknik, Fatronik i altres), i un elevat nombre d'organitzacions de la dinàmica societat civil del País Basc, conformen un conjunt de voluntats i vocacions que es potencien entre si.

La màquina-eina espanyola, basca en un 70%, està, i se sent, acompanyada per aquest entramat promotor d'una indústria que constitueix tot un orgull, i també una mostra de com la unió d'esforços, quan és canalitzada positivament, aconsegueix salvar obstacles i assolir fites que, fa només 20 anys, semblaven impossibles.

Ha influït en el govern basc no només per a la creació de la xarxa basca de tecnologia sinó perquè la màquina-eina tingui-hi un paper predominant. I sens dubte ha estat l'artífex, i el canal, pel qual el govern basc ha anat en auxili d'indústria tan estratègica en almenys dues ocasions recents. És clar que ha trobat un terreny abonat per la tradició i la cultura del treball del metall. Però la màquina eina espanyola d'avui no seria el que és sense la AFM.

 
Amb dades del lliuro "Màquines i Homes.
Guia Històrica" (Elgoibar, 2000), de Patxi Aldabetrecu,
pàg. 426-437

 

4) METALUNIVERS Gener - Febrer 2002